La paradoxal crisi del viver de futbolistes més gran del món

BarcelonaFa uns dies Botafogo aixecava la seva primera Libertadores en 120 anys d'història. Durant els últims sis anys, sis equips brasilers han sortit campions de la competició de clubs més prestigiosa del continent sud-americà (Flamengo, 2019; Palmeiras, 2020 i 2021; Flamengo, 2022; Fluminense, 2023 i Botafogo, 2024). La gran hegemonia dels clubs brasilers en els últims anys ha permès que el Brasil estigui a només una Libertadores d'igualar l'Argentina, el país amb més trofeus (25). Aquesta bona ratxa es deu al fet que cada cop més equips es converteixen en SAD (Societats Anònimes Esportives), cosa que beneficia l'arribada de nous inversors. Això permet als clubs fer-se més rics i fitxar els millors jugadors de Sud-amèrica que no marxen a Europa. El contrari del que passa a l'Argentina, que com indica el periodista Maximo Cossetti, "cada cop té menys inversors per la mala economia del país". En conseqüència, el talent marxa, entre altres llocs, al Brasileirao.

Una selecció encallada en el passat

La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) no ha sabut traspassar l'èxit dels seus clubs a la selecció. Ara mateix la pentacampiona viu una de les èpoques més fosques de la seva història. La seleçao necessita modernitzar-se. "El futbol brasiler continua encallat en el 2002, no hi ha hagut una evolució. L'actual esquema de la selecció és poc creatiu i fa que els atacs siguin molt perceptibles", explica a l'ARA l'analista brasiler Kadu Pazzini.

En l'actualitat, l'elit del futbol es troba a Europa. Els millors jugadors brasilers travessen l'Atlàntic amb l'objectiu de jugar la Champions League. Són 89 els brasilers que hi ha a les files de clubs de les cinc grans lligues (Anglaterra, Espanya, Itàlia, Alemanya i França). Cap altre país sud-americà n'aporta tants. En canvi, els entrenadors brasilers històricament no han fet el salt, tret d'algunes excepcions. Això ha impedit al Brasil xopar-se de les tàctiques més utilitzades a Europa.

"Els entrenadors brasilers no s’adapten al futbol europeu, estan més centrats en la tàctica del futbol brasiler i no tenen cap connexió amb les idees d'Europa. Els brasilers estan desconnectats de la realitat mundial", expressa el periodista brasiler Thiago Arantes, que troba que el joc de la selecció no ha evolucionat. A més, afegeix: "L’arribada d’un entrenador europeu de la talla de Klopp, Ancelotti o Guardiola canviaria la situació, però el Brasil té una resistència enorme a tenir un tècnic estranger". De fet, només tres entrenadors estrangers han dirigit la selecció del Brasil en tota la història i cap ha durat més de quatre partits (Ramón Platero, 1925; Jorge Gomes de Lima, 1944 i Filpo Nuñez, 1965).

Tot el contrari que al Brasileirao, on tres dels quatre equips punters són dirigits per entrenadors estrangers. "Cada vegada és més difícil trobar entrenadors brasilers d'entre 35 i 45 anys", afirma Arantes. Cosseti considera que és degut a "una mala formació d'entrenadors", sumada a la "poca confiança dels clubs brasilers en fer debutar entrenadors locals". Tot i això, Pazzini defensa que la situació està començant a canviar: "S'estan augmentant el nombre d'escoles de formació per a entrenadors i cada cop hi ha més professors portuguesos ensenyant noves metodologies".

Els futbolistes brasilers ja no són els millors del món

Acostumats a veure sempre una selecció brasilera plena d'estrelles, ara el nivell dels jugadors ha baixat en comparació a uns anys enrere. La manca de talent està relacionada amb la millora futbolística de la lliga brasilera. "El fet que els equips tinguin més diners i fitxin jugadors d’altres països té una conseqüència negativa a la formació de futbolistes brasilers. Els joves es queden sense espai en els primers equips del Brasil, i la selecció pateix que cada cop debutin menys futbolistes", argumenta Arantes. Aquesta temporada, el 21% dels jugadors del Brasileirao són estrangers, una xifra allunyada a la de 2019, on només el 8,5% dels jugadors eren de fora del país.

Tampoc ajuda que els jugadors amb més experiència a la selecció no tinguin el rendiment que se n'espera, com és el cas de Vinícius, que "ha tingut oportunitats per demostrar que pot reemplaçar Neymar, però li ha quedat gran la samarreta del Brasil", destaca Cosseti. Amb el baix rendiment de l'estrella del Reial Madrid, qui sí que està agafant el timó de la selecció és el blaugrana Raphinha, que "actualment és el millor jugador de la selecció", afirma l'analista Pazzini. També afegeix que "a Vinicius i Raphinha els falta un acompanyant a la davantera, ja que l'experiment de Rodrygo a la punta de l'atac no ha funcionat". L'actual 9 de la canarinha és Igor Jesús, un davanter que fa uns mesos estava jugant la lliga dels Emirats Àrabs.

Al centre del camp, la situació està encara pitjor que a la davantera, ja que a l'última convocatòria de Dorival al novembre, no apareixia cap migcampista que estigués disputant la Champions, un senyal de falta de talent. En defensa, tot i que no s'encaixin gaires gols (4 en els últims 6 partits) gràcies al nivell dels porters i centrals, "es troben a faltar laterals del nivell de Roberto Carlos, Cafú o Dani Alves, ja que els que hi ha ara no són d'un nivell gaire normal, lluny del que hauria de tenir un jugador de la selecció", exigeix Pazzini. Amb un "Brasil que no té cap condició d'arribar al següent Mundial com a favorit", segons Arantes, l'única esperança dels seguidors brasilers de cara a la Copa del Món de 2026, és "que torni Neymar i faci el torneig de la seva vida".