Pam i pipa (i miracle) del Madrid gràcies a l'exdavanter de l'Espanyol
Joselu va ser l'heroi d'una altra remuntada dels blancs, que jugaran la final de la Champions contra el Borussia Dortmund
BarcelonaEl Reial Madrid jugarà la final de la Champions contra el Borussia Dortmund després de derrotar el Bayern de Múnic en una altra nit d'èpica, miracles i polèmica al Santiago Bernabéu. Els blancs van superar per 2 a 1 i sobre la botzina un rival que va saber jugar les seves cartes durant molta estona, però que va caure quan ja tocava l'èxit amb els dits i va protestar –amb raó– l'anul·lació d'un gol que hauria forçat la pròrroga a l'últim sospir. Joselu Mato, amb dues dianes in extremis en només tres minuts, es va vestir d'heroi. No fa ni un any lluitava per no baixar a Segona amb l'Espanyol.
Ancelotti, un home de pocs invents, va sortir amb l'alineació esperada. El madridisme s'havia posat el pitet per gaudir d'una "nit màgica" presagiada pel mateix entrenador. Per la seva banda, Thomas Tuchel recuperava De Ligt a l'eix de la defensa i va sacrificar Goretzka en benefici del jove Pavlovic, que al partit d'anada no va participar ni un minut i a la tornada prometia més control (i menys risc) que l'interior alemany a la medul·lar. Tot i això, el Bayern es va presentar al partit a esperar el rival, a entregar-li tant la possessió de la pilota –60% per als blancs abans de la mitja part– com el terreny –bloc mitjà i defensa poc avançada.
Els bavaresos, normalment verticals, van decidir contemporitzar i mantenir viva, a cop de serrar les dents, una eliminatòria que arribava al Bernabéu igualada. Tanta vocació conservadora, però, permetia llargues jugades posicionals del Madrid, que va respondre a una internada inicial mal resolta per Gnabry amb la primera gran ocasió del duel. Al minut 13, Carvajal va filtrar una passada exquisida per a Vinícius, que va xutar al pal. El refús va anar a parar a Rodrygo, que amb la seva rematada a boca de canó va fer lluir Neuer amb una doble intervenció de mèrit.
Al Bayern li durava poc la pilota, i quan aconseguia encadenar sis o set passades es quedava sense idees, amb Sané i Musiala molt imprecisos i Kane quasi inèdit. Només quan Kimmich, lateral sobre el paper, es divertia en zones intermèdies, aconseguia ser menys previsible. Tanmateix, el Madrid s'avançava a qualsevol emboscada, s'ordenava ràpidament gràcies al seu arquitecte, Kroos, i picava a l'espai amb un Vinícius molt més inspirat que Bellingham, el rendiment del qual ha anat de més a menys. El brasiler tenia ganes de gresca, però no va ser ell qui la va materialitzar.
La cara i la creu de Neuer
Tip de veure-les venir, Kane va estar a prop de trencar el màxim respecte entre els dos colossos amb una fuetada aïllada que Lunin va salvar amb mèrit. El mateix atacant anglès, que és més que un ariet rematador, va fabricar la primera ocasió rellevant de la represa després de xocar múrriament amb Nacho i xutar amb mala bava als guants del sobri porter madridista (47'). Però aquest acostament bavarès va ser contestat per l'espurna de Vini, facilitador primer d'una rematada que Rodrygo va malbaratar per mil·límetres i després d'una altra parada providencial de Neuer, que poc abans també havia salvat un xut de falta. La inspiració del veterà porter alemany va tenir la seva particular creu.
La resistència i la falsa indolència dels de Tuchel, que cada cop vivien més aculats a camp propi, va trobar el sentit en una internada letal de Davies quan corria el minut 68. Amb Carvajal despenjat en atac, el carriler canadenc, que havia entrat en el lloc del lesionat Gnabry, va retallar Rüdiger cap a dins i va enviar un míssil impossible a l'escaire. Premi a la paciència dels alemanys, que també van tenir el VAR de cara quan el Madrid ja somniava amb el clàssic gol salvador fruit d'un embolic. Ben assistit, Marciniak va observar falta de Nacho a Kimmich i va restaurar l'1-0.
Però quedava temps perquè el Madrid revertís la situació i alimentés encara més la seva llegenda. Ho va fer en tres minuts i gràcies a un actor secundari: el veterà i suplentíssim Joselu. L'exdavanter perico primer es va beneficiar d'una errada fatal en el blocatge de Neuer per establir l'1-1 al 88' i després va resoldre una envestida a l'àrea amb una altra diana de davanter centre. Així, en tres minuts, la parròquia blanca del Bernabéu va embogir quan ja es veia fora de la final de Wembley, un territori fetitxe per als seguidors culers. Així, com sempre sense gaire explicació futbolística, és com la decimoquinta pica a la porta del firmament continental. Així, amb un gol pres al Bayern en estranyes circumstàncies (un xiulet inoportú de Marciniak que assenyalava un fora de joc inexistent), és com Florentino es frega les mans a l'espera de continuar gaudint de la seva joguina preferida. Primavera dura a Barcelona.
Reial Madrid 2 - 1 Bayern de Múnic Fitxa tècnica del partit
- Reial Madrid: Lunin; Carvajal, Rüdiger, Nacho, Mendy; Tchouaméni (Camavinga, 70'), Kroos (Modric, 70'), Valverde (Joselu, 81'); Rodrygo (Brahim, 81'), Bellingham i Vinícius. Entrenador: Carlo Ancelotti.
- Bayern de Múnic: Neuer; Kimmich, De Ligt, Dier, Mazraoui; Laimer, Pavlovic; Sané (Kim Min-Jae, 75'), Musiala (Choupo-Moting, 81'), Gnabry (Davies, 29'); i Kane (Müller, 81'). Entrenador: Thomas Tuchel.
- Gols: 0-1 Davies (68'), Joselu (88'), Joselu (91').
- Targetes grogues: Camavinga (100').
- Targetes vermelles: Cap.
- Àrbitre: Szymon Marciniak (Polònia).
- Estadi: Santiago Bernabéu.