Futbol Català
Futbol26/04/2011

El degà del futbol català passa per hores baixes

El Palamós, amenaçat pel descens no compensat, ocupa el lloc número 17 de la taula igualant a falta de tres jornades la pitjor posició a la història en categoria estatal

àngel Garreta
i àngel Garreta

BarcelonaEl Palamós és el club més antic de Catalunya i ha signat en els darrers vint-i-cinc anys els seus millors registres. Des de la lliga 86/87, quan l'equip va pujar per primera vegada a Tercera provinent de Preferent, que el club presidit llavors pel seu gran mecenes, Emili Caballero, sempre ha competit en categoria estatal. Aquell històric equip va protagonitzar una gesta mai repetida per un club català, enllaçant tres ascensos consecutius i militant a final dels anys 90 a Segona A, on hi va jugar sis anys.

Un cop superada la crisi econòmica que va portar l'equip de ple a Tercera Divisió l'any 1995, el Palamós ha militat tres temporades més a Segona B, descendint a Tercera en l'exercici 03/04. Des de llavors, milita consecutivament a la darrera categoria estatal, al grup català, on va patir per la permanència la temporada 05/06 (16è) i fa un parell d'anys, la 08/09 (17è i pitjor situació final en aquesta divisió). Actualment, l'equip dirigit per Jordi Condom ocupa el mateix lloc de la seva pitjor temporada a Tercera.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat que l'equip baixempordanès està situat dos punts per sobre de la primera de les places de descens marcades en vermell a qualsevol classificació, cal tenir en consideració el descens ja consumat del Santboià a 2a B (afectaria precisament la plaça número 17) i el més que probable de la Gramenet, que afectaria un lloc més a dalt encara. Si cap equip de Tercera compensa aquests descensos amb un ascens, el Palamós necessitarà quedar classificat mínim en la quinzena posició, lloc que actualment ocupa el Balaguer amb dos punts més. La reacció de l'equip passa per sumar més punts que els rivals amb només nou en joc. Si no ho fa, l'equip més antic de Catalunya podria tornar a categories regionals un quart de segle després.