L’Osca recorda al Girona que amb talent no n’hi haurà prou (0-2)

GironaAra sí, les proves s’han acabat. Quan els jugadors del Girona tornin a escoltar un xiulet inicial, el pròxim diumenge contra l’Sporting, el futbol ja anirà de debò. En l’últim amistós de l’estiu, i amb un onze pràcticament de gala, els homes de Juan Carlos Unzué han perdut contra l’Osca (0-2) i encadenen la quarta ensopegada consecutiva. El partit, pèssim, recorda que –per si algú decideix oblidar-ho- amb talent no n’hi haurà prou, a Segona. Si vol que li vagi bé, ha d’aconseguir ser un equip conjuntat, ordenat i que cregui en el que fa. Avui, el Girona és lluny de tot això.

Per primera vegada, el navarrès ha posat en pràctica a la majoria de pesos pesants, després de l’experiment viscut a Tarragona, en què només hi havia quatre homes de la primera plantilla i va fer servir una barreja de peces del Girona B i del juvenil. També per primer cop, s’han carregat de minuts per intentar acostumar el cos a tot el que vindrà. Sota un 4-3-3 o 4-2-3-1, han jugat: Juan Carlos; Maxi Villa, Alcalá, Muniesa, Mojica; Jofre Cherta, Àlex Granell, Borja García; Samu Saiz, Marc Gual i Cristhian Stuani, que s’ha estrenat. L’Osca, com el Girona, va baixar de categoria i jugarà aquest curs a la categoria de plata: l’examen ha servit per calibrar quin to futbolístic presenten els d’Unzué a una setmana de començar la Lliga.

Les conclusions, de moment, diuen que encara queda molta feina per fer. Qui més còmode s’ha trobat és l’Osca, dominador absolut d’una primera meitat que podia haver acabat amb una golejada a favor seu. Perquè, tot i que les intencions dels gironins han estat bones –especialment, les ofensives-, no hi ha hagut manera de transmetre idees clares. Que al Girona li falta un pivot defensiu, ho sap tothom. Que acabarà arribant, també. Però fins que no hi sigui, les mancances queden al descobert.

Desprotegit en la construcció, el conjunt aragonès només ha hagut de buscar l’esquena de Muniesa, que ha patit per contenir la velocitat d’Escriche. El potencial ofensiu ha intentat equilibrar la falta de múscul, perquè ajuntar en un mateix onze Borja García, Samu Saiz, Marc Gual i Cristhian Stuani no és propi d’un equip de Segona. Les poques triangulacions han donat motius per a l’optimisme, però a Samu Saiz se l’ha malgastat situant-lo durant quaranta minuts a una banda. Com per art de màgia, el desequilibri –en comptagotes, això sí- ha aparegut quan ha jugat a l’interior. Beneït problema tindrà Unzué per trobar-los encaix, malgrat que els bons encaixen sols.

Doblet de Raba

Una combinació entre Stuani i Borja, que ha acabat a les mans d’Álvaro, i una centrada de Mojica que l’uruguaià no ha pogut rematar, han estat les úniques aproximacions amb cara i ulls d’un Girona desordenat al darrere. Juan Carlos ha hagut d’intervenir en xuts de Ferreiro i Dani Escriche, però no ha pogut fer res en un rebuig que ell mateix ha desviat a una internada de Miguelón i ha acabat als peus de Raba, que ha definit amb contundència.

Sortint de vestidors, el porter blanc-i-vermell ha continuat parant, desviant amb bons reflexos una oportunitat de Juan Carlos. Sense la pressió dels punts, els gironins no han aparentat cap mena d’ansietat. Perquè el ritme encara ha abaixat una mica més, i els poc més de 1.100 espectadors no han sabut ni on posar-se. De fet, Ferreiro ha tingut el 0-2, però Juan Carlos ha demostrat que serà una competència real per Bounou, si aquest s’acaba quedant. Apel·lant a l’èpica, Unzué ha situat un 3-4-2-1 que ha durat un minut, perquè Raba ha culminat una bona jugada col·lectiva per sentenciar un duel que no deixa cap sensació positiva quan falten set dies per iniciar el repte de tornar a Primera.