"Oliver, Tebas, Laporta, la ciutat... entre tots van deixar morir el CF Reus Deportiu"

BarcelonaLa mort del CF Reus Deportiu sembla aquella novel·la d’Agatha Christie on es busca qui és l’assassí i s'acaba descobrint que el van matar entre tots. Ara fa quatre anys, l'any 2018, el club roig-i-negre va ser expulsat del futbol professional enmig d’un circ mediàtic del qual encara no se’n saben tots els secrets. "Va començar un periple judicial que dugué el club reusenc fins a la liquidació l’any 2021. Nosaltres volíem explicar què va passar", explica Andreu Rauet, un dels tres estudiants de la Universitat Rovira i Virgili que han fet un documental parlant amb gairebé tots els protagonistes. Tots els que han volgut parlar, esclar. L’Adrià Tella, l’Andreu Rauet i el Víctor Gómez, els creadors del documental El Cas CF Reus, buscant culpables, han investigat totes les branques d'un cas ben complex, sense voler prendre-hi partit. "La idea era reivindicar l'herència del club. Va morir i se'n va parlar poc, sap molt de greu. Entenc que molta gent tindrà una visió partidista de les coses, més quan hi apareixen persones vinculades al Barça, però no es tracta de criticar uns o altres. De fet, el principal culpable hauria de ser el propietari, Joan Oliver, però és una mort amb molts participants, començant per la ciutat i els aficionats, com jo mateix", admet Rauet.

El que havia de ser un treball de fi de curs ha acabat sent un documental de llarga durada al qual han dedicat un munt d'hores, intentant aportar detalls en aspectes com la presumpta vinculació de Joan Laporta i el seu cercle en la gestió del Reus, els negocis a la Xina de Joan Oliver, els intents frustrats per vendre el club i el rol de Javier Tebas i la Lliga. El diagnòstic és clar: "Entre tots van assassinar el Reus". Segons Rauet, "sembla normal que un club pugui desaparèixer, però no ho hauria de ser". Rauet, aficionat del club, admet que "quan va arribar Oliver se li va entregar el control del club. El Reus ja havia vist com feia fallida una anterior societat anònima esportiva, però ningú es va fer preguntes en aquell moment. Som una ciutat on l'hoquei té molt pes", recorda just la setmana en què el Reus ha eliminat el Barça a les semifinals de la lliga d'aquest esport. "I on tothom va a la seva. Al futbol, ningú remava en la mateixa direcció, ni els aficionats, ni l'ajuntament ni una propietat que va desconnectar bastant de la massa social", afegeix.

Uns primers anys d'eufòria

El Reus, club històric del futbol català, va haver de transformar-se en societat anònima esportiva després de pujar a Segona B el 2011. El president Xavier Llastarri s'havia trobat una situació preocupant a l'arribar al club, que tenia molts deutes. Calia un inversor. Seria Ferran Pujol, un conegut que treballava en operacions de compra i venda de clubs, qui entraria en contacte amb Joan Oliver, qui el 2013 va comprar el 90% de les accions del Reus. Oliver, director de Televisió de Catalunya del 2002 al 2004 i director general del Barça durant els primers anys de Laporta al club blaugrana, aprofita la relació que tenia amb el representant del jugador portuguès Jorge Mendes per portar jugadors a la ciutat del Baix Camp. Inicialment, tot va anar bé i el Reus va aconseguir pujar per primer cop el 2016. "La gestió esportiva sempre va ser molt bona, una cosa diferent és l'econòmica", explica Rauet. Ara, el mateix any de l'ascens a Segona, ja no es van pagar algunes nòmines a temps. El Reus va pujar a Segona per primer cop al derrotar el Racing de Santander i jugant bé a futbol amb pressupostos baixos. Era un petit miracle amb peus de fang, massa fràgil.

Segons Ferran Pujol, un dels problemes va ser la manca de suport de la ciutat, amb un ajuntament que aportava pocs diners i una massa social petita. "No podies lluitar contra un Oviedo o un Las Palmas. El camp era petit i no s’omplia. Teníem un pressupost petit. No es va estirar més el braç que la màniga". Pujol seria el primer gestor del club. Després arribaria Joan Sentelles, qui havia treballat amb Oliver al Barça coordinant les activitats al Camp Nou. Sentelles, per cert, ha tornat al club blaugrana amb Laporta com a director d’operacions i compres fa pocs mesos. Pujol afirma que el Reus es gestionava amb prudència en l'àmbit econòmic, però periodistes i extreballadors del club durant aquella època dubten de l’experiència de gent com Sentelles i ho veuen diferent: "Es llogaven furgonetes de luxe demanant que sempre hi hagués conductor, bons sopars... Potser com que venien del Barça ho veien diferent", explica al documental un extreballador. Segons el periodista Esteve Giralt, "el gran responsable era Oliver, però no estava sol. Gent de la corda de Joan Laporta hi era, encara que no públicament. Sempre es parlava de Laporta o de Rafa Yuste", actual vicepresident esportiu del club. Laporta ha negat molts cops haver tingut cap mena de relació amb el Reus, on va jugar breument el seu fill. L’entrenador d’aquells anys, Xavi Bartolo, recorda com "Rafa Yuste apareixia per l’estadi; no hi té res a veure, però era per allà". De fet, el 57% del club era propietat d’una empresa, Core Store, d’Oliver, Laporta, Xavier Sala i Martin i Yuste. "Oliver apareixia un cop cada 15 dies a Reus", recorda Rauet, qui destaca com la bona gestió esportiva no anava en la mateixa direcció que l'econòmica, amb un club en mans d'un cercle de confiança d'Oliver que no va crear complicitats amb una ciutat "que tampoc va estar a l'altura", segons Rauet.

L’estiu del 2018, després d’uns anys en què el Reus jugava bé i guanyava derbis al Nàstic a Segona, alguna cosa va començar a anar malament. S’havia de marxar a fer la pretemporada al Pirineu, però tres dies abans es va comunicar que no podria ser per manca de diners. I la Lliga va negar-se a inscriure jugadors per debutar al camp del Las Palmas per no respectar el límit salarial. "Quan van començar a faltar els diners, Laporta va ajudar Oliver per trobar algú a qui vendre el Reus", explica al documental l’advocat David Peña, qui treballaria amb Clifton Onolfo, el nord-americà que va acabar comprant el club els darrers mesos de vida. Oliver havia apostat pel mercat xinès per trobar ingressos invertint en un club d’aquell país, però amb la mala sort que el govern de la Xina va canviar la legislació just en aquell moment i això va evitar que pogués rebre beneficis.

Els exregidors d’esports de l’Ajuntament de Reus Jordi Cervera i Sebastià Domènech critiquen el caràcter "autoritari" d’Oliver, qui, tancada la porta xinesa, va negociar amb empresaris àrabs en operacions que van caure en el darrer moment. També es va parlar de nou amb Jorge Mendes. I Laporta va arribar a posar en contacte amb Oliver Peter Lim, l’actual propietari del València, tal com va admetre el president blaugrana en una entrevista el 2021. L’Ajuntament havia donat l’esquena al club i Oliver buscava vendre'l sense perdre-hi diners. "Laporta sempre ha negat tenir relació amb el Reus, tot i que es pot demostrar que tenia participació en empreses que eren al club. Ha admès públicament que va ajudar Oliver a intentar trobar un comprador per al club", explica Rauet. El Reus va començar a jugar la temporada 2018-19 amb pocs jugadors, en un clima de tensió que va portar el president Xavier Llastarri a dimitir. Oliver volia vendre el club a algú que assumís els deutes i no el trobava.

El paper de Tebas

Amb salaris per pagar, la Lliga de Futbol Professional va posar el Reus al punt de mira. "Tebas anava contra el Reus, havia arribat a multar el club per mostrar una senyera. A Tebas li feia nosa, ja fos per política, perquè el Reus tenia propietaris catalanistes, o pel que fos", diu Ferran Pujol. "Tebas va ser inflexible, li anava bé fer caure el club", admet Giralt. "La Lliga mai va voler ajudar, al contrari", afegeix Pujol. Oliver buscava solucions com fos. "La Lliga no ens permetia res. El Cadis va arribar a oferir-nos jugadors cedits a cost zero i la Lliga no ho permetia. A un altre club l'hi haurien permès", admet Xavi Bartolo. La relació de Tebas amb Oliver i l’entorn de Laporta ja era dolenta, llavors. Per política i per visions diferents del futbol.

Al final, quan tot semblava perdut, va arribar un nou comprador, el nord-americà Onolfo, qui va comprar el Reus per 3 euros però es va quedar tot el deute. Segons els directors del documental, el que semblava la salvació era una operació fosca, ja que Onolfo tenia negocis en comú amb Oliver, Laporta i Yuste a la Xina. Més que un salvador, Onolfo era un soci per seguir manant al Reus fent veure que tot havia canviat. De fet, tots havien compartit accions al Bit FC, el club xinès on el Reus havia invertit. "El final va ser molt trist, amb Onolfo apareixent de matinada vestit de qualsevol manera, prenent el pèl dient que volia fer un estadi de 20.000 espectadors estil gaudinià, ensenyant al telèfon la imatge d'una xifra que deia tenir al banc però sense pagar nits d'hotel. Van arribar a desaparèixer les copes del Reus", es queixa Rauet. "Amb Oliver veies que les coses no anaven bé, però era un home seriós. Després ja va ser ridícul. Onolfo em va donar un paper dient que havia de renunciar als diners que em devien", afegeix Bartolo. És a dir, es vivia al límit, improvisant. Inicialment va sortir bé. Al final, no. Tebas volia veure el Reus mort perquè li feia nosa un club modest amb gestors catalanistes. I els gestors, que van improvisar massa, no van trobar ningú a qui vendre el club. "Oliver, Tebas, Laporta, la ciutat... entre tots, el Reus va morir", diu Rauet, satisfet per la rebuda del documental però trist per no poder seguir els resultats del seu club cada diumenge.