L'oasi de Sergio Busquets en plena travessia pel desert blaugrana

BarcelonaLa selecció espanyola s'ha convertit en un petit oasi per a Sergio Busquets. A les ordres de Luis Enrique Martínez, el migcentre de Badia del Vallès troba la manera de desmentir el declivi deixat veure quan juga amb el Barça. L'última mostra del seu gran paper amb la roja va ser dimecres ni més ni menys que contra la vigent campiona d'Europa. A San Siro (Milà), Busquets, veterà en un equip sense futbolistes madridistes i on abunden els barbamecs, va liderar el triomf espanyol i va despertar els elogis de la premsa transalpina. "Està en plena forma i viu encara una esplendor tècnica. Es desfà dels rivals sota pressió, juga i pressiona a tot el camp. És un espectacle tot i que ja té 33 anys, quasi el doble que Gavi, l'últim dels seus germans petits al Barça", va publicar La Gazzetta dello Sport després de la derrota de l'azzurra, la primera després de 38 duels invicta.

Amb Busquets i deu més, Espanya buscarà aquest diumenge (20.45 h, TVE) la sorpresa contra la França de Deschamps, un equip temible des del físic imponent dels seus jugadors, amb Mbappé com a màxim exponent a la davantera i l'incansable Kanté a la medul·lar. És la final de la Lliga de les Nacions. Sobre el paper, el pla de joc del combinat bleu amenaça amb fer brollar les debilitats del pivot vallesà, però Luis Enrique té clar com potenciar-lo fins i tot en escenaris tan exigents com el que es presenta. "El Sergio és un jugador una mica incomprès, però nosaltres sabem que és únic, que és una garantia i que fa tot el que necessitem en defensa i atac", deia l'entrenador asturià durant l'Eurocopa, un torneig que el capità blaugrana va començar amb el peu canviat per culpa d'un inoportú contagi de covid. El discurs del Lucho es manté tot i que Busi arrossegui crítiques per formar part de la llista de l'absoluta malgrat el seu discret inici de curs amb el Barça. Per al seleccionador, sempre ferm en les seves idees, no hi ha debat possible.

L'explicació del contrast entre el Busquets del Barça i el de la selecció és principalment futbolística. "És el millor exemple de com l'anàlisi sempre ha d'incloure un context", assegura el prestigiós analista Vicente Muglia, del diari argentí Olé, que assenyala: "Hi ha entrenadors que el potencien, com Luis Enrique, i n'hi ha que l'exposen, com Koeman". S'entén, en aquest sentit, per què l'encara preparador blaugrana va substituir el seu capità als dos partits més durs que el seu equip ha jugat aquesta temporada (contra el Bayern i el Benfica a la Champions), quan en comptes de valorar la seva clarividència va penalitzar-lo per no ser prou ràpid en les transicions defensives. "És una llàstima que l'obliguin tant a defensar mirant enrere", lamenta el comentarista de la SER Fermín Suárez, que compra la idea del context per explicar la diferència entre el Busquets que gaudeix de l'ofici amb Luis Enrique i el que pateix a camp obert amb Koeman. "Si se l'acompanya en pocs metres, pot seguir vertebrant joc durant molts anys", afegeix.

Una discussió simptomàtica

I és que mentre Luis Enrique li concedeix un 4-3-3 dinàmic, amb fals punta, laterals llargs, centrals avançats i interiors compromesos, Koeman el mareja amb canvis de dibuix que allarguen l'equip i aboquen la medul·lar a trencar línies més amb conducció que no pas amb triangulació. Busquets només s'ha sentit còmode amb el neerlandès al capdavant del Barça amb el 3-4-3 que disposava amb De Jong de lliure, dos carrilers (Dest i Alba), un interior vertical (Pedri) i dos davanters associatius (Messi i Griezmann). En canvi, l'absència d'atacants amb vocació de migcampista, els vaivens de sistema i la inèrcia conservadora de Piqué com a últim home el despullen partit rere partit. No és casualitat que discutís amb el central barceloní després d'un dels dos gols que va rebre el Barça al Wanda Metropolitano: l'espai mort entre línies és un dels mals que els culers no saben corregir enguany, un problema que Busi no ha de lamentar a la selecció gràcies a la tossuderia de Luis Enrique.

Busquets buscarà a San Siro el seu tercer títol amb l'absoluta, convertida en plataforma ideal per expressar un futbol acadèmic amb ànima de barri. El temps dirà si el Barça s'avé a recuperar-lo. Els precedents diuen que, si l'equip blaugrana ho aconsegueix, els bons resultats tornaran per si sols al Camp Nou. Perquè amb el 5 la causa i la conseqüència van de la mà.