"No recordo haver vist jugar pitjor el Madrid" o "Em fa por el partit del dia 22", el recull d'articles d'opinió
La derrota del Reial Madrid contra el Schalke 04 a la Lliga de Campions centra els articles de la premsa esportiva d'aquest dimecres
BarcelonaLa derrota del Reial Madrid contra el Schalke 04 centra alguns dels articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimecres. Del Barça, els opinadors destaquen la bona evolució de l'equip.
"El joc dels d'Ancelotti va ser lamentable davant d'un rival molt inferior que va gosar avançar-se en el marcador en tres ocasions i tenir els últims deu minuts a tot el madridisme amb el cor encongit. La cara de Florentino a la llotja era un poema i la dels jugadors, un fidel reflex de la seva angoixa i impotència".
Francesc Aguilar, a 'Mundo Deportivo'
"La xiulada final del Bernabéu amb crits de "fora, fora!" és el reflex d'una afició que no perdona una més als futbolistes blancs després de tanta festa i poca implicació. Ja no és només que juguin més malament o bé: davant el Schalke es van veure obligats a demanar perdó pel baix nivell ofert".
"El Madrid ha passat a quarts, però sense felicitat, entre xiulets de la seva afició, desconcertada per l'ensorrament d'aquest equip al que li queden els gols de Cristiano i poc més. [...] Casillas va tenir el bon gest de reunir a tots en el cercle central al final, en una mena de salutació expiatòria. Cristino remugava. Malament. Ell és gran en el joc, però petit en els gestos".
"El Madrid va jugar pitjor que a San Mamés. Té mèrit, semblava impossible: està mort el Madrid. Ve Raúl amb el Schalke i a aquestes hores no han sortit 'Carletto' i companyia de l'estadi. No recordo haver vist jugar pitjor el Madrid. Vull dir, que el 4-0 del Calderón fins i tot sembla bo ara".
"S'esperava un partit de recuperació, la clàssica resposta de l'equip als dies de tempesta, però només es va veure caos, patiment, quatre gols i decisions dolentes. El Schalke 04 va desbordar el Madrid des del primer minut. El va angoixar fins a l'últim instant i el partit va confirmar les pitjors sospites sobre l'estat de l'equip".
José Vicente Hernáez, a 'Marca'
"Em fa por el partit del dia 22 [contra el Barça al Camp Noi], excepte si Florentino pren mesures ja [sobre la destitució d'Ancelotti]. L'hauria d'haver fet fora dissabte. El Bernabéu s'hauria estalviat posar-se vermell. La seva marxa és també innegociable".
Josep Maria Casanovas, a l''Sport'
"La Lliga s'ha posat de cara gràcies a les ensopegades del Madrid i el dia 22 al Camp Nou poden donar el cop de gràcia. I a la Champions, aquest Barça té ganes de recuperar el prestigi perdut. Toca tornar-la a guanyar".
Joan Maria Batlle, a l''Sport'
"Ara que el Barça ha recuperat el lideratge, queda clar que la diferència està en els tridents i va més enllà de Messi i Cristiano. I és que la MSN està adaptada i integrada a un sistema i la BBC és una illa al marge d'un equip tàcticament desorientat, com es va veure ahir amb tota la seva crueltat".
"De tots els possibles candidats a la presidència del Barça, l'únic que no està complint amb el demanat 'fair play' és Bartomeu, que s'està servint del club per fer campanya en benefici de la seva candidatura. Prediqui amb l'exemple, senyor Bartomeu!".
"Ara arriba l'hora aquella en què encara no es guanyen competicions, però sí que es poden perdre. La copa s'ha de jugar i serà a cara o creu, però el Barça jugant bé és superior a l'Athletic. Arriba la part més dura de la temporada i és clau la unitat que sembla que torna a haver al vestidor".
Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'
"La imatge de Bartomeu i Cruyff ha estat interpretada pels partidaris de Johan com una concessió. Com si aquesta foto només fos important per a Bartomeu. Seria interessant que es comencés a posar en valor la figura del president del Barça, sigui qui sigui. Per a Cruyff també és bo fer-se una foto amb el president de Barça. Són vasos comunicants".
Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'
"El temps és i serà testimoni de l'evolució de la relació Bartomeu-Cruyff en ple període electoral. Una cosa de la que suposem van parlar els protagonistes en un cara a cara privadíssim que van tenir abans de començar l'acte i que es va allargar entre 10 i 15 minuts. Un conversa tan necessària com, pel que al contingut es refereix, tancada amb set claus".
