Els Neeskens, el futbol i Catalunya: de pare a fill

Terrassa"Sempre m'ha fet molta il·lusió seguir el seu llegat i continuar el camí que ell va iniciar", diu John Andrew Neeskens, fill de Johan Neeskens, també futbolista. Era inevitable que ho fos. "De petit, anàvem a fer xuts a unes porteries del Reial Club de Polo de Barcelona. Ell es posava de porter i si la pilota anava al pal, es picava el pit i començava a celebrar-ho. «El palo es mi amigo», deia. I jo m'enrabiava, perquè sempre vols fer-li un gol al teu pare. Ell va forjar la meva competitivitat. No es deixava guanyar mai i en res. La meva mare a vegades li deia que em deixés guanyar, però ell s'hi negava. «No, no, ha de guanyar per si sol»", recorda l'actual defensa del Terrassa, titular indiscutible en un equip que competeix a Segona Federació i que ambiciona retornar la ciutat al futbol professional.

Neeskens va néixer l'any 1993 a Tulsa (Oklahoma), però va créixer a Barcelona. Té tres passaports: l'espanyol, el neerlandès i l'estatunidenc. "Si em truquessin les tres seleccions a la vegada em decantaria per l'holandesa, per seguir els passos del meu pare", admet somrient. Johan Neeskens va jugar dues finals del Mundial, contra l'Alemanya Occidental el 1974 i l'Argentina el 1978, però les va perdre totes dues. Davant d’Alemanya va obrir el marcador al minut 2, però la trencadora taronja mecànica de Rinus Michels va acabar caient pels gols de Paul Breitner i Gerd Müller. El fill ha vist aquelles dues finals un munt de cops.

Tenia 12 anys quan el seu pare va rellevar Henk ten Cate com a segon entrenador de Frank Rijkaard al Barça. "Em portava o em venia a buscar a l'institut i si al vespre hi havia un Barça-Madrid, per exemple, ja sabia l'alineació des de les 10 del matí, a canvi que no digués res", diu. De nen havia trepitjat més d'un cop el vestidor del Barça. "Intentava no fer nosa, però recordo algun comentari d'algun jugador demanant si allò era una guarderia", afegeix. "Jo em mirava Deco, Ronaldinho, Valdés, Henry, Messi, Eto'o i companyia com si fossin déus. Són moments molt macos que recordo amb molta alegria. El que li fa més il·lusió a un nen és saludar els seus ídols; tenir-los a tocar". Els sopars, a casa, eren interrogatoris sobre la vida al Barça: "El meu pare em deia que el millor era Andrés Iniesta, que als entrenaments era impossible treure-li la pilota". Tot sovint, el pare li regalava samarretes de jugadors del Barça o Holanda o de rivals. També recorda entregar-li més d'una pilota a Ronaldinho, com a aplegapilotes. Sovint mirava cap a la seva dreta, cap a la banqueta, per veure el pare.

Jugava i creixia al planter de la Damm, mentre a les grades es debatia si devia ser el fill de Neeskens o no i mentre ell mirava vídeos per gaudir del talent del seu pare, guanyador de tres Champions League seguides amb l'Ajax i una Recopa amb el Barça i anomenat Johan II en els seus cinc anys al Camp Nou (1974-1979). Al final dels seus partits, comentava la jugada amb el pare. El 2010 va estar a un pas del Madrid, fins al punt que el diari Marca va publicar “El Reial Madrid fitxa el fill de Neeskens”: "Ja estava fet, signat, però hi va haver una mica de merder perquè es deia que el fill de Neeskens no podia anar al Madrid". Va acabar al Vila-real i aquell mateix any, amb només 16 anys, va entrenar-se amb el primer equip. Després de jugar a Segona B, amb el Sant Andreu i el Badalona, va emigrar cap als Estats Units per jugar al Colorado Rapids, al New York Cosmos i al Los Ángeles Galaxy, on va coincidir amb Steven Gerrard, Robbie Keane, Ashley Cole, Nigel de Jong o l'exculer Giovani dos Santos.

El Cosmos dels Neeskens

Quan va sortir l'opció del Cosmos no va dubtar: el seu pare hi havia jugat i volia que la història es repetís. "També m'havia trucat el Toronto i estava indecís, però vaig tirar pel cor. Haver jugat tots dos al mateix equip és una cosa molt maca. I també va ser molt especial per l'experiència de jugar en un gran club que ha vist passar llegendes i jugadors històrics com Pelé, Beckenbauer, Carlos Alberto o el meu pare", diu. Al Cosmos, a més, va compartir vestidor amb Raúl González i Marcos Senna i es van proclamar campions junts de la North American Soccer League (2015), la segona lliga més important del país per darrere la Major League Soccer. Guarda l'anell de campió i reivindica que ningú li ha regalat mai res al llarg de la seva trajectòria. A vegades, al final dels entrenaments Raúl i Senna li demanaven pel seu pare.

També atresora, a més de desenes de samarretes, unes botes Adidas del seu pare. Fins i tot se les ha calçat alguna vegada, per provar-les. Amb les botes del pare o amb les seves, ha anat resseguint les petjades, amb el cognom Neeskens a la samarreta, i ara compta els dies perquè el pugui venir a veure jugar al Terrassa. "Ho té pendent", explica. El pare ja té 71 anys i viu entre Holanda i Suïssa, fent xerrades de tant en tant. "Ja ha passat molt temps, però hi ha molta gent que el segueix recordant", conclou el fill.