Yahya Jabrane, de ser paleta a jugar les semifinals del Mundial

BarcelonaLa vida de qui treballa fent el zellige, el tradicional mosaic fet amb trossos de taulells de colors tan típic de l'arquitectura del Marroc, no és fàcil. Cal fer-ho amb cura, però també cal fer-ho amb força per trencar les peces grosses. El Marroc és ple de zellige, que els turistes s'emporten en petits souvenirs o admiren als vells edificis dels centres de les seves ciutats.

Quan tenia 11 anys, Yahya Jabrane (Settat, Marroc, 1991) va aprendre l'art de fer zellige. Estudiava a l'escola de Settat, una població no gaire lluny de Casablanca, però per ajudar els seus pares un cop deixava els llibres havia de treballar. A vegades, li tocava fer de paleta. A vegades, podia confeccionar zellige. Li agradava més dedicar-se a aquest art, herència dels mosaics romans, amb els quals els marroquins fan formes geomètriques precioses. Jabrane, com milers de nens africans, havia de treballar. No era una vida fàcil, però ell trobava l'energia per jugar a futbol pels carrers i el pati de l'escola, imitant els jugadors més famosos quan feia gols. Poc esperava que acabaria a les semifinals d'un Mundial.

Quan tenia 15 anys, el club de futbol sala de la seva ciutat va oferir-li de jugar amb ells. Res de sou, ja que era un club de Segona d'un esport que no acabava d'estar encara ben organitzat. Però, per a un adolescent, poder fer viatges i competir ja era un somni. El club va pujar a Primera i ell va ser un dels jugadors destacats. Més alt que els altres jugadors de futbol sala, tenia un gran control de la pilota i físic. Cridava l'atenció, però l'equip de la seva ciutat va quedar-se sense diners i Jabrane va rebre una proposta per passar a jugar a futbol: saltar de la pista de futbol sala al camp gran, per formar part d'un equip de Tercera. Amb 21 anys, encara havia de treballar a la construcció per guanyar diners, mentre marcava gols en camps regionals. El 2011, però, va rebre una trucada. Hicham Dguig, seleccionador del Marroc de futbol sala que el recordava dels seus anys a Primera, va oferir-li passar a formar part de la selecció nacional, que preparava l'assalt per debutar en un Mundial l'any 2012 a Tailàndia. Jabrane va formar part d'aquella expedició, enfrontant-se a espanyols, iranians i panamenys en una aventura en què van acabar últims de grup. Ell va fer un gol.

De mica en mica, anava fent camí. El 2012 va ser fitxat per un club de Primera, el Raja de Beni Mellal, però van baixar a Segona. Després de canviar d'equip tres cops, va jugar un gran any a Agadir i va rebre una oferta per anar a un club de Segona dels Emirats Àrabs Units, on passaria mig any guanyant els diners amb els quals va poder comprar una casa per als seus pares. I el 2019 va rebre una oferta d'un dels clubs grans del Marroc, el Wydad de Casablanca. Tenia 28 anys i el club del qual era aficionat li feia una oferta. La seva vida havia canviat del tot. I més que canviaria quan al club va arribar com a entrenador Walid Regragui, que el va fer jugar com a pivot defensiu de l'equip que es proclamaria campió de la Champions africana el 2022. El seu nivell de joc era tan alt que el seleccionador del Marroc, Vahid Halilhodzic, el va fer debutar amb la selecció el 2021, amb els seus pares plorant a la graderia, emocionats. El tècnic bosnià, però, va ser acomiadat tres mesos abans del Mundial. Jabrane va arribar a pensar que potser el nou seleccionador no confiaria en ell, un jugador que no ha jugat mai a Europa, amb un currículum massa modest. Però no va ser així.

L'últim gir de guió en la vida de Jabrane l'ha portat al Mundial, ja que el seleccionador escollit per la Federació seria Regragui, que confiava plenament en ell després del seu pas pel Wydad. I el va convocar per jugar el Mundial, on sol entrar a les segones parts, i va veure's les cares amb Espanya, 10 anys més tard d'haver jugat contra l'equip espanyol en un Mundial de futbol sala.