Upamecano, el futbolista descendent de reis que mana en una república

Barcelona"Dayotchanculle". Els Upamecano admeten que, quan van demanar inscriure el seu fill amb aquest nom, el treballador del registre els va donar un paper perquè l'hi escrivissin, ja que ell no volia cometre cap errada. El nom, ben llarg, va ser retallat per tothom i el van deixar en Dayot. I amb aquest nom brilla a la selecció francesa Dayot Upamecano, el defensa del Bayern que s'ha fet un lloc a l'eix de la defensa de l'equip de Didier Deschamps.

Que Upamecano havia nascut per manar ho tenia clar tothom, a la seva família. Havien escollit aquest nom per recordar-li les arrels familiars, a Guinea-Bissau. No era un nom qualsevol. Els Upamecano provenen de la petita illa de Jeta, on viuen tot just 4.000 persones de l'ètnia manjac. L'illa de Jeta pertany a Guinea Bissau, una de les antigues colònies portugueses a l'Àfrica. La petita illa havia estat més pròspera en el passat, però un cop van arribar els europeus va començar el declivi, ja que molts dels habitants van ser convertits en esclaus. De l'antiga estructura social en va quedar la figura d'un rei, l'encarregat de posar orde i mantenir unida la comunitat, i que va passar de tenir poder a ser un gestor que parlava amb les autoritats europees. I precisament en la llengua local, la paraula per definir aquest rei era Dayotchanculle. Alguns dels avantpassats dels Upamecano havien tingut aquest càrrec, així que van batejar el nen amb aquest nom per recordar el passat d'una família que havia marxat a França per buscar feina.

Problemes amb la dislèxia

Els Upamecano van trobar una nova llar al barri de La Madeleine d'Evreux, una població de la regió de Normandia. Aquests dies aquí tothom parla d'Upamecano. Però quan era petit pocs el coneixien. El divorci dels pares l'havia marcat molt. Llavors ell vivia amb la seva mare a 100 metres del camp de futbol, però va estar a un pas de deixar-ho. Malgrat que estimava el futbol, solia tancar-se en un món solitari. Era un noi solitari, en part perquè patia dislèxia i li costava parlar, especialment quan era en públic o davant d'adults. Al club de futbol d'Evreux havien vist que el noi tenia condicions per triomfar, així que li van demanar que no ho deixés. La Madeleine era el barri més dur de la ciutat i els entrenadors van recomanar a la mare que ajudes el fill a seguir motivat per jugar, ja que als vestidors hi trobaria millors companyies que als carrers d'un barri amb una taxa de criminalitat alta. Va ser un encert. Un cop el jove Dayot va veure que el futbol podia ser la seva sortida, ja no va aturar-se. El periodista Timothé Crepin explicava que el 25 de desembre del 2013 l'entrenador de l'equip local, Vincent Mendy, va rebre una trucada del jove futbolista, que tenia 13 anys: volia les claus del camp per anar a entrenar-se. Aquell dia tothom ja era a casa per celebrar Nadal. A més, plovia molt. Però Upamecano no va parar fins que va aconseguir que Mendy anés a obrir-li el camp, on estaria corrent durant dues hores. Però no en va tenir prou, ja que el dia 31 de desembre hi va tornar, malgrat que aleshores ja nevava.

El talent d'Upamecano, que llavors jugava al mig del camp, el va portar a Valenciennes, al nord de França, on aniria destacant i debutaria amb la selecció francesa sub-15. El seu nom va anar apareixent a l'agenda de clubs com el PSG, el Manchester United (va arribar a volar a la ciutat anglesa per conèixer les instal·lacions) o el Bayern. Al final, el fitxaria el Red Bull Salzburg austríac, club que cuida molt el futbol base. Upamecano, que havia superat els problemes de comunicació amb experts, llavors havia d'aprendre alemany. Ho faria ben de pressa, tan ràpid com ha pujat al futbol, passant del Red Bull Salzburg al RB Leipzig alemany, clubs que formen part del mateix grup. I després al Bayern, on és titular.

Amb 24 anys, Upamecano és un defensa central agressiu que a vegades corre una mica massa el risc de cometre penals, però cuida bé la pilota i domina el joc aeri. Amb Varane forma una parella de defenses que rutlla i engresca els francesos en ser campions del món de nou. És el somni de Dayotchanculle, el futbolista descendent de reis que ara mana al centre de la defensa d'una república, la francesa.