La sala de Barcelona que desafia Colau i aldarulls a Brussel·les: els apunts del Mundial de la vergonya (27 de novembre)

La decisió d'Ada Colau de no habilitar pantalles gegants a Barcelona per seguir la selecció espanyola encara porta cua i ha trobat resposta a la Sala Astoria (espai que ha acollit actes, per exemple, de Vox), on s'ha seguit l'empat d'Espanya contra Alemanya i s'han cantat consignes com "Cataluña es España". Aquest i quatre més són els apunts d'aquest diumenge del Mundial de la vergonya.

Resposta a la decisió de Colau

Abans del Mundial, els grups municipals de Ciutadans i del PP van demanar a Ada Colau que cedís espais públics de Barcelona on poder seguir els partits de la selecció espanyola. L'alcaldessa, amb el suport del primer tinent d'alcaldia Jaume Collboni, va rebutjar-ho perquè la cita es disputa a Qatar: "Hi ha un límit; és una dictadura i no s'hi hauria de produir un Mundial". Però un grup de seguidors ha trobat en la Sala Astoria, al carrer París, un espai on lluir samarretes de la roja, banderes rojigualdas i cantar consignes com "Cataluña es España". Almenys aquesta és la que sonava quan des de l'informatiu de TVE han decidit connectar-hi en directe. La Sala Astoria també ha acollit, entre altres cites, festes organitzades per Vox.

Aldarulls a Brussel·les

Desenes de persones han provocat disturbis al centre de Brussel·les després del duel entre Bèlgica i el Marroc (en què la selecció marroquina s'ha imposat amb un sorprenent 0-2), destrossant vehicles i mobiliari urbà, fet que ha acabat amb els cossos policials intervenint. L'alcalde de la ciutat, Philippe Close, ha condemnat els incidents i ha aconsellat als aficionats que no es desplacessin al centre de la capital belga, en un missatge a les xarxes socials.

Els disturbis han començat a la segona meitat, quan més d'un centenar de persones han calat foc a un contenidor i han llançat petards i focs artificials, i han malmès vehicles estacionats a la zona, segons ha informat la televisió pública belga RTBF. És injustificable i una llàstima que un triomf se celebri així, però en cap cas pot servir com a excusa per als nombrosos comentaris racistes que han aparegut a les xarxes.

El gol històric i agredolç del Canadà

En la derrota del Canadà davant Croàcia (4-1), Alphonso Davies ha marcat el primer gol del seu país en la fase final d'un Mundial. És el gol més ràpid de la cita mundialista de Qatar, al segon 69 de partit. Però ¿quins van ser els gols més ràpids de la història de la Copa del Món?

1. El turc Hakan Sükür va marcar un gol al cap d'11 segons davant Corea del Sud, en el partit per al tercer lloc del Mundial del 2002 que va acabar guanyant Turquia (2-3).
2. Vaclav Masek, de Txecoslovàquia, va marcar un gol al cap de 16 segons a la semifinal del 1962 contra Mèxic.
3. L'alemany Ernest Lehner va batre Àustria al cap de 25 segons a Itàlia 1934.
4. El Mundial d'Espanya 1982 va viure un dels gols més ràpids de la història de la Copa del Món quan l'anglès Robson li va marcar a França a l'antic estadi de San Mamés als 28 segons de joc.
5. El nord-americà Clint Dempsey va marcar un gol al cap de 29 segons en un partit entre els Estats Units i Ghana, celebrat al Brasil 2014.

Una carta d'amor a Leo Messi

El triomf de dissabte de l'Argentina també ha sigut recordat aquest diumenge. ¿Recordeu que Messi, cansat de les crítiques, va abandonar durant un temps la selecció de l'Argentina l'any 2016? Llavors Enzo Fernández va escriure aquestes línies. Aquest dissabte tots dos van marcar en un triomf tan balsàmic com crucial perquè l'astre argentí pugui seguir somiant amb l'únic gran títol que encara no ha guanyat.

Richarlison per fer oblidar Neymar

El Brasil, sense Neymar, amb una mala sort descomunal amb les lesions a les cites mundialistes, s'enfronta aquest dilluns a Suïssa (17 h, Gol Mundial). Richarlison, autor de dos gols en el debut dels brasilers, buscarà tornar a ser el protagonista. Llegeix aquest perfil si el vols conèixer més; és un dels pocs futbolistes brasilers crítics amb Bolsonaro.