Com s'ha unit el món àrab pel Mundial i per fer pinya amb el Marroc

JerusalemEgipcis, saudites, tunisians, qatarians i àrabs de moltes més nacionalitats s'apleguen aquests dies sota una sola bandera: la del Marroc. L'equip nacional del regne alauita és l'única selecció d'un país musulmà que encara és viu al Mundial de Qatar. És, també, el primer equip àrab en arribar als quarts de final d'una Copa del Món. Així que, quan els lleons de l'Atles s'enfrontin aquest dissabte a Portugal (16 h, Gol Mundial), els seus seguidors no seran només marroquins, sinó una variada amalgama de tot el món àrab. "Hem honorat el futbol àrab i africà", deia dimarts passat el defensa marroquí Jawad El Yamiq, després de la victòria contra Espanya. "Aquest és un moment especial per a tot Àfrica, per a tots els països àrabs, per a tots els musulmans d'aquest món", va afegir el migcampista Azzedine Ounahi.

"La classificació del Marroc és molt important. És una bona dosi de moral, no només per al món àrab, sinó per a l’Àfrica, per al sud global i per a molts països que estan probablement esgotats de veure guanyar sempre els mateixos països al Mundial. No solucionarà els problemes de la regió, però crec que el simbolisme és encara important", apunta el sociòleg egipci Amro Ali, investigador de la Universitat Lliure de Berlín i professor de la Universitat Americana del Caire. Ali, que aquests dies és a Casablanca, explica que els marroquins estan vivint el fet d'arribar a quarts de final com un orgull nacional, però també com un gest per a tot el món àrab. "Quan senten el meu accent egipci em diuen: «Ho fem per tots els àrabs!»", diu a l'ARA en una conversa telefònica. 

Aquest és el primer Mundial que se celebra al Pròxim Orient, cosa que ha permès veure "una proporció inèdita de fans del sud global" als estadis, gràcies a la facilitat de visats, assegura Ali. En aquest context, la classificació del Marroc, sorpreses esportives com la victòria de l'Aràbia Saudita davant l'Argentina o el fet mateix que el Mundial se celebri a Qatar, estan suscitant un sentiment de pertinença transversal entre els aficionats, independentment del seu origen nacional. Un cert moviment panarabista que, segons Ali, recorda el de les primaveres àrabs, "però més petit". "És un panarabisme allunyat del tradicional, gestionat estatalment i coreografiat pels règims àrabs. Aquest és un panarabisme de baix a dalt, com el que vam veure a les Primaveres Àrabs, però en un partit de futbol", afirma.

Amb tot, els governs també s'han servit de la competició per acostar postures i fer gestos polítics. Qatar i l'Aràbia Saudita, per exemple, han mantingut durant anys un llarg conflicte diplomàtic a causa del presumpte suport del govern de Doha a grups islamistes. El regne saudita, Egipte, Bahrain i els Emirats Àrabs Units (EAU) van trencar relacions amb el govern qatarià, i Riad va liderar un bloqueig de quatre anys contra Qatar, que no va aixecar fins a l'any 2021. No obstant això, durant el Mundial s'ha pogut veure el príncep hereu de l'Aràbia Saudita i líder de facto del país, Mohammed bin Salman, portant una bufanda de Qatar durant un partit a l'estadi Al-Bayt. I l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, amb una bandera saudita al coll.

Una vàlvula d'escapament

Ali explica que "els esports són sempre polítics" i que el Mundial està suposant una vàlvula d'escapament ideològica per a molts àrabs. "En absència de justícia econòmica i política als seus països d'origen, els esports tendeixen a omplir el buit. No és la millor manera, però ajuda", diu el professor. Al mateix temps, "tot i que altres posicionaments polítics han estat censurats", àrabs de tot el món han trobat a Qatar un espai on significar-se políticament amb una certa llibertat. Ho han pogut fer, a més, en un àmbit "temporal" i diferent del que es donaria en un país occidental i on els aficionats àrabs fossin immigrants, ja que Qatar és un país musulmà; i diferent de si estiguessin amb visat de treball en un país del Golf, on una postura política podria suposar un perill. "És estrany veure tants fans àrabs junts en un espai no mediatitzat i sense control", afegeix Ali.

Aquesta possibilitat de significar-se s'ha vist especialment en el suport majoritari dels aficionats àrabs a la causa palestina. Tot i que la selecció palestina no es va classificar per al campionat, la seva bandera ha estat omnipresent al Mundial i s'han sentit múltiples càntics a favor de Palestina i declaracions d'aficionats demanant "la fi de l'ocupació israeliana". Molts seguidors també han boicotejat les televisions israelianes presents al Mundial. "Palestina és una qüestió moral i un mateix llenguatge que uneix la gent, des de l’Iraq fins al Marroc", assegura Ali. Amb tot, alguns governs àrabs, com el del Marroc mateix, el de Bahrain o el dels Emirats, han signat tractats de pau amb Israel (els Acords d'Abraham), cosa que fa encara més significatives les demostracions polítiques dels aficionats a favor de Palestina. Entre els ciutadans, conclou Ali, "ningú es va prendre els Acords d’Abraham seriosament, des de Rabat fins a Bagdad. I el Mundial ho ha demostrat".