Ricardo Rodríguez, un gallec convertit en l'heroi de Suïssa

BarcelonaCada estiu Ricardo Rodríguez es passeja per Vigo. Una escapada a les illes Cies, una bona mariscada i visita al poblet de Crecente, on viuen menys de dues mil persones. A Crecente hi ha poca feina. La gent viu del camp. Alguns homes són camioners i passen setmanes fora de casa. Situat a menys de cinc minuts de la frontera amb Portugal, a Crecente sempre segueix els partits de la selecció de Suïssa, ja que Ricardo Rodríguez hi juga de titular. Ara li toca veure's les cares amb Portugal, el país a tocar de la terra natal del seu pare. Entre Crecente i la frontera hi ha tot just cinc quilòmetres, que es poden fer entre boscos i entre històries de contrabandistes.

Ricardo Rodríguez (Zuric, 1990) és conegut com "l'heroi de Suïssa" des que l'any 2017 va marcar un gol de penal clau per classificar els helvètics per al Mundial de Rússia. A més, en el mateix partit va treure una pilota de la línia de gol a l'últim minut. A Suïssa ja s'han acostumat a tenir herois al futbol amb cognoms llunyans. El 70% de l'actual selecció és filla d'immigrants que van arribar per treballar al país als anys 60, 70 o 80. Molts d'ells provinents dels Balcans, com els albanesos-kosovars Shaqiri i Xhaka, que van protagonitzar un enfrontament molt calent amb els serbis fa pocs dies. Xhaka, el capità, va acabar amb la samarreta del jugador suís suplent Ardon Jashari, ja que aquest, també amb arrels albaneses, comparteix cognom amb un dels líders de l'exèrcit d'alliberació kosovar, Adem Jashari, assassinat pels serbis l'any 1998.

Altres jugadors són provinents de l'Àfrica, com Embolo, un davanter nascut al Camerun que en el primer partit d'aquest Mundial va fer gol, precisament, als camerunesos. I el seleccionador, Murat Yakin, és fill de turcs. En el cas de Ricardo Rodríguez, el lateral és mig gallec mig xilè. De fet, porta les banderes de Xile i d'Espanya a les botes en senyal de reconeixement pels seus pares. I no amaga que si hagués pogut escollir, li hauria fet especialment il·lusió ser internacional amb Xile, tot i que mai ha trepitjat aquest país. Tenia molt a veure en aquesta idea el fet de ser criat per una mare que havia de cuidar dels nens sense deixar de treballar. El pare passava dies fora de casa, per feina, en el sector de la construcció. I també que la mare va morir fa uns anys, víctima d'una malaltia.

El miracle econòmic suís no es podria entendre sense els treballadors que van arribar fa anys. Molts d'ells eren espanyols que fugien de la misèria en temps de franquisme. El pare del lateral de la selecció suïssa, el José Manuel, recordava com va arribar a Zuric amb una sola maleta i un parell de mudes. I com va passar els primers dies en un bar regentat per gallecs, espantat per no entendre res d'alemany, fins que li van trobar la primera feina. A Suïssa va conèixer la seva dona, la Marcela. I un cop van poder estabilitzar-se, van poder anar de vacances per primer cop a Galícia, tradició que manté l'actual jugador del Torí italià, que continua aguantant les bromes del seu pare: el vol veure un dia amb la samarreta del Celta de Vigo. Després d'haver jugat a un bon nivell al Wolfsburg o el Milan, Rodríguez busca ara ser als quarts de final del Mundial contra Portugal. Per arribar-hi va caldre derrotar els camerunesos i els serbis en el famós partit on el conflicte kosovar va complicar-ho tot. En un món cada cop més globalitzat, Rodríguez s'enfrontava al porter serbi Vanja Milinkovic-Savic, nascut a Ourense, a Galícia, ja que el seu pare hi va jugar. I coses de la vida, tots dos han acabat jugant plegats al Torí de la lliga italiana.

Rodríguez, però, no pot gaudir al Mundial de la companyia d'un segon jugador gallec. Durant els últims anys ha entrat a les convocatòries de Suïssa el defensa del Young Boys de Berna Loris Benito Souto (Aarau, 1992). En aquest cas, la seva mare és de Pastoriza, una pedania d'Arteixo, a la Corunya. I el pare, asturià. Durant les concentracions on van compartir vestidor, Rodríguez i Benito feien broma, ja que tots dos solien passar els estius a Galícia, un com a seguidor del Celta de Vigo i un altre animant el Deportivo de la Corunya. Benito va arribar a provar fortuna al Benfica, sense sort, així que va tornar al Young Boys, on l'ha entrenat un grapat d'anys Gerardo Seoane. Correcte, un entrenador fill de gallecs que també ha brillat al futbol de Suïssa.