¿És possible fer el servei militar i jugar el Mundial a la vegada? A Corea, sí

BarcelonaQuan sonen els himnes, el futbolista coreà Kwon Chang-hoon fa una salutació militar. No ho fa per un excés de patriotisme, no. Ho fa per evitar una sanció, ja que és militar. No sol ser normal, però la selecció de la República de Corea juga el Mundial amb un dels seus jugadors fent el servei militar. Per poder ser a Qatar, un general va haver de signar un document donant-li permís. I aquí el tenim, a Kwon Chang-hoon, a punt per fer la salutació militar en el partit de vuitens de final contra el Brasil, com si portés uniforme militar. Però és un uniforme esportiu.

Chang-hoon té 27 anys. Ja feia uns quants anys que demanava permís per no haver de fer el servei militar, que és obligatori, a Corea del Sud. És lògic, ja que oficialment les dues Corees continuen en guerra. Van aturar les hostilitats fa dècades, però no han signat cap tractat de pau ni han donat per acabada la guerra. És un conflicte congelat, amb algun ensurt de tant en tant quan els del Nord fan proves amb míssils o un vaixell s’equivoca i travessa les aigües dels veïns.

El migcampista estava jugant a Europa fins a l’any 2021. Hi va arribar l’any 2017, quan va rebre una oferta per anar a França, concretament al Dijon. Així que va demanar permís per anar endarrerint la seva incorporació a files, conscient que no sempre et truquen de clubs del Vell Continent. El 2019 va fitxar pel Friburg alemany, sumant una nova experiència que també li permetia millorar el nivell de la selecció, ja que els coreans fomenten que els seus jugadors marxin a Europa, perquè tornen més competitius. L’any 2021, però, l’aventura europea havia d’acabar, perquè tocava tornar a casa, perquè a la República de Corea els homes poden aconseguir permisos per endarrerir la incorporació a files fins que tenen 28 anys. Si arribes a aquesta edat i no has servit, cal allistar-se o acabes a la presó. Ara bé, és cert que hi ha la possibilitat de deslliurar-te del servei militar per sempre en alguns casos. Per poder ser una d’aquestes excepcions s’ha de considerar que ja has fet un servei a la pàtria, guanyant per exemple una medalla d’or olímpica o un títol important, si ets esportista. O sent un artista de renom internacional, en el món de la música. Els últims anys la indústria musical local, amb el fenomen del k-pop, ha portat el govern a modificar la llei per incloure cantants que omplen pavellons i sumen milions de reproduccions a la llista d’excepcions, ja que han generat tants diners que ajuden l’economia estatal. En l'àmbit esportiu, en un país que durant anys va estar ocupat pels japonesos o els xinesos, hi ha tal necessitat de reafirmació identitària que les medalles d’or valen tant com dos anys vestit de soldat. La gran estrella del Tottenham Hotspur Son Heung-min, que per a molts ja és el millor futbolista coreà de tots els temps, va deslliurar-se dels dos anys de servei quan va guanyar la medalla d’or als Jocs Asiàtics del 2018, per exemple. De fet, va apuntar-se a jugar un torneig on normalment la selecció coreana fa servir jugadors més desconeguts només per intentar guanyar l’or. I li va sortir bé. Al final, només va haver de passar un mes en una caserna militar a l'illa de Jeju, durant la pandèmia, per rebre una formació militar bàsica, com els fan als cantants de k-pop.

Un club professional format per reclutes

Chang-hoon, en canvi, sí que ha de passar dos anys a l’exèrcit. Ell no ha guanyat cap medalla d’or. Així que ja no podia continuar a Europa o s’hauria convertit en un traïdor a la pàtria. El 2021, doncs, va fitxar pel Suwon Samsung de la seva lliga, contracte que queda congelat durant el període que sigui a l’exèrcit. Ara, els coreans han creat un sistema per evitar que els futbolistes professionals perdin dos anys de la seva carrera. ¿En què consisteix el sistema? Fàcil, el ministeri de Defensa té el seu propi equip de futbol de Primera Divisió. El 1984 els diferents equips de futbol vinculats a les branques de l'exèrcit es van unificar per crear el Sangmu FC, el club atlètic de les forces armades coreanes. Un club amb unes normes particulars: el formarien futbolistes professionals d'altres clubs que passarien a les seves files en condició de cedits durant dos anys, jugant al Sangmu cobrant un modest sou de recluta. Un club poliesportiu, per cert, ja que aviat es van crear altres seccions per ajudar altres esportistes.

Els primers anys el Sangmu va jugar a Segona en un estadi propietat de l'exèrcit a Seül. L'any 2002, però, l'ajuntament de la ciutat de Gwangju va oferir a l'exèrcit el seu estadi, construït per al Mundial d'aquell any, perquè no quedés buit, ja que no tenien club professional. Del 2002 al 2011, sota el nom de Gwangju Sangmu FC, l'equip de l'exèrcit va tenir la seu en aquesta ciutat, i va aconseguir l'ascens a Primera el 2002, quan van encadenar 10 temporades consecutives a l'elit. Del 2011 al 2020, l'equip va acabar en una nova ciutat, Sangju, i ara són a Gimcheon, al centre del país. Cada temporada els entrenadors trien els futbolistes cridats a files que tenen prou nivell. Els que queden fora tenen una segona opció, ja que poden ser reclutats per l'Ansan Mugunghwa, un club similar gestionat per la policia creat el 1996, que també t'eximeix d'anar al servei militar. Els futbolistes que no tenen prou nivell acaben a les casernes. Aquest any, per exemple, quatre jugadors professionals han anat a l’exèrcit i han acabat al Gimcheon Sangmu FC. Un d’ells, el mundialista Kwon Chang-hoon. Ara bé, els resultats no han acompanyat i han baixat a Segona. Coses de la vida, el rival per evitar el descens era el Suwon Samsung, el club al qual pertany Kwon Chang-hoon. És a dir, Chang-hoon va baixar, però per dins segurament ja li semblava bé, ja que continuarà a Primera el club al qual pertany i on tornarà d'aquí sis mesos. En canvi, serà una nova generació de futbolistes soldats els que intentaran aconseguir l’ascens.