Què n'hem après, fins ara, del Mundial de Qatar?
Els quarts de final han deixat un Messi inèdit i una revelació que agermana la cultura àrab
BarcelonaArriba l'hora de la veritat al Mundial de Qatar, amb unes semifinals inèdites en la competició: Croàcia-Argentina i França-Marroc. Per arribar fins aquí s'ha passat per uns quarts de final que han tingut de tot: les llàgrimes de Neymar després de marcar un dels millors gols del campionat; el duel feroç, futbolístic i dialèctic, entre argentins i neerlandesos; així com la il·lusió i l'orgull d'una cultura àrab que carreguen ara mateix a l'esquena els jugadors marroquins. I, per acabar-ho d'adobar, un homenatge al futbol entre dues potències europees, França i Anglaterra. Què n'hem après, d'aquests quarts de final?
El Brasil renuncia al 'jogo bonito'
El partit entre la canarinha i Croàcia va obrir el foc. Els brasilers venien de ballar amb Corea del Sud i els croats, com ja és tradició, de superar una tanda de penals amb el Japó. Amb el partit empatat en el minut 105, Neymar, generós i brillant, va fabricar un dels gols més bonics del torneig. Ney mostrava al món un somriure d'orella a orella, el Brasil volia ballar, però Tite, ja exseleccionador, tenia por de deixar-se anar. Va decidir aturar la música i defensar el resultat. El primer xut a porteria de Croàcia va arribar al minut 117 i va empatar. La selecció de Luka Modric, que acumula cinc pròrrogues en els dos últims Mundials, va tornar a ser infal·lible des del punt de penal. Neymar va acabar plorant en la que ha estat la pitjor derrota de la seva carrera: "Estic destrossat anímicament", ha confessat a les seves xarxes. Amb 30 anys, continua sense liderar cap gran èxit del seu país.
Un Messi inèdit
Ja fa anys i panys que en el debat sobre el millor futbolista de la història, aquells que no volen coronar Messi utilitzen el mateix argument: "Li falta un Mundial". Contra els Països Baixos, en el duel de quarts de final, hem vist una versió de Messi que fins ara restava amagada. El Messi més provocador i amb més ganes de gresca. No sorprèn veure el porter Dibu Martínez molestant els llançadors de penal de l'equip rival. Així com tampoc ens sorprèn veure l'exblaugrana trobar una passada per trencar tota la defensa neerlandesa només a l'abast del millor. Però sí que va sorprendre veure Messi celebrant el seu gol amb un gest desafiant, qüestionant l'àrbitre o encarant-se amb els neerlandesos. "Ja hem donat moltes mostres de caràcter al Mundial. Aquest equip ensenya les diferents cares que exigeix el partit en cada moment", resumia el seleccionador Lionel Sacaloni.
Giroud, el golejador a l'ombra de Mbappé
Karim Benzema s'ha perdut el Mundial per un trencament muscular al quàdriceps. França es quedava sense l'últim Pilota d'Or, però sabent què és guanyar una Copa del Món sense Benzema, exclòs de l'última edició pel cas del xantatge a Valbuena. Tots els focus tornaven a fixar-se en Mbappé, però qui més ha aparegut en escena és el discret i letal Olivier Giroud, que amb 53 gols s'ha convertit en el màxim golejador de França, per davant de mites com Henry, Platini i Zidane.
L'atacant del Milan hauria tingut un paper residual amb la presència de Benzema, però com el blaugrana Dembélé s'està guanyant els minuts amb la seva solvència. En una selecció plena d'estrelles en què el també blaugrana Koundé està demostrant ser un dels millors defenses d'Europa i on ha tornat la millor versió de Griezmann, Giroud s'ha erigit en la peça clau dels francesos. Va obrir el marcador contra Polònia als vuitens i seus van ser els dos gols per tombar els anglesos als quarts. Amb 36 anys, el davanter segueix amb la il·lusió d'un garçon nascut a Chambéry. "És un orgull immens, un somni poder superar el rècord de Titi ", va declarar després de batre el rècord anotador d'Henry.
Els marroquins, la defensa del somni d'un continent
L'Argentina té Messi, Croàcia té Modric i França té Giroud. Però l'equip revelació té molt més que una estrella a les seves files: el món àrab s'ha unit per veure com el Marroc té opcions de ser la primera selecció tant de cultura àrab com africana que guanya un Mundial. És l'equip amb més jugadors nascuts fora de les seves fronteres i ha arribat a les semifinals aparcant precisament els seus veïns europeus per ordre de proximitat, Espanya i Portugal. Ara el Marroc vol fer història contra França, el següent rival en la seva llista geogràfica. Contra un equip ple d'estrelles, els marroquins seguiran amb el seu pla, com declarava el migcentre Amrabat, amb una bossa de gel al turmell, després d'aconseguir una classificació històrica: "Hem demostrat un gran esperit de lluita. En el futbol són importants les individualitats, però el millor equip és el que marca les diferències".
Pistolers de llegenda han exhaurit l'última bala a Qatar
Pel camí també queden els perdedors i les seves llàgrimes. A Qatar s'han viscut els últims minuts en un Mundial de llegendes del gol i de l'àrea com Luis Suárez, Cristiano Ronaldo i Robert Lewandowski. Davanters que fa més d'una dècada que marquen gols per als seus equips, però que mai n'han pogut fer prou per merèixer ser els campions del món.