Messi salva el primer ‘match ball’ i manté amb vida l’Argentina

BarcelonaLeo Messi no vol acomiadar-se abans d’hora del Mundial de Qatar. L’exblaugrana ha salvat el primer match ball de l’Argentina firmant el gol que obria la llauna en la patida victòria contra Mèxic (2-0), que situa l’albiceleste segona a falta d’una jornada. Qualsevol victòria contra Polònia o bé un empat (sempre que Mèxic empati o no guanyi per golejada l’Aràbia Saudita) classificaria l’Argentina per als vuitens de final. Encara farà falta aprovar un examen, però, si més no, la selecció argentina arribarà amb vida a l’última jornada. Tot plegat, gràcies a un sensacional gol de Messi a la segona meitat, quan l’Argentina, totalment encallada, reclamava a crits una inspiració divina de la seva principal estrella.

Només podia ser ell, Messi, qui desfés el 0-0. Bàsicament, perquè de l’exblaugrana van ser els tres xuts de perill que l’Argentina va fer en 85 minuts. Els dos primers van ser de falta. Un el va refusar Ochoa amb els punys, l’altre ni tan sols va trobar porteria. L’única vegada que va poder xutar des de la frontal amb la pilota en moviment va ajustar la seva rematada a la base del pal, cosa que va fer impossible l’estirada d’Ochoa. Un gol ple de ràbia i sentiment, similar al que li va clavar a Wembley al Manchester United a la final de la Champions League del 2011. 

Scaloni no volia reviure els errors defensius comesos davant l’Aràbia Saudita i per això va sacsejar l’alineació. El seleccionador argentí va renovar gairebé per complet la línia defensiva i del mig del camp: només va mantenir Otamendi i De Paul respecte a l’onze proposat a la primera jornada. La selecció albiceleste no va patir gaire al darrere perquè Mèxic, més enllà d’un xut de falta llunyà d’Alexis Vega a tocar del descans, no va inquietar la porteria d’Emiliano Martínez. Tampoc ho necessitava, almenys amb l’empat al marcador, el combinat de Tata Martino, per a qui el 0-0 resultava força més valuós que no pas per a l’Argentina. Posats a jugar-te la classificació en l’última jornada, millor fer-ho amb l’Aràbia Saudita que no pas amb Polònia. 

L’Argentina, sense idees al mig

Per això Mèxic va proposar un partit més aviat aspre, físic, ple de brega i de duels intensos, amb una pressió continguda i, sobretot, un replegament immediat. Cada jugador mexicà a qui un argentí superava responia amb un sacrifici defensiu per recuperar la posició i donar un cop de mà en defensa. L’entramat defensiu dels de Tata Martino va complicar de valent la vida a una Argentina que, amb De Paul, Guido i Mac Allister al mig del camp, va trobar a faltar creativitat i idees. Era un partit per a jugadors amb personalitat, però especialment per a talents amb bon peu capaços de generar desequilibris enmig d’un bosc de cames. Mèxic no donava oportunitats i l’Argentina no sabia com fabricar-se-les. 

La falta d’ocasions de l’Argentina durant la primera hora de joc evidenciava de manera preocupant la manca d’arguments ofensius d’aquesta selecció. Segurament l’Argentina és molt més del que ha mostrat fins ara a Qatar, però també és evident que el seu nivell futbolístic és anys llum de les millors seleccions del planeta. Messi, que en anteriors Mundials havia estat acompanyat de talents brillants com Riquelme, Aimar o Banega, va trobar a faltar una certa dosi de creativitat al mig. Més peces creatives en un tauler on només trobava peons. 

Per moments, Messi va reviure els seus pitjors dies amb l’Argentina, aquells en què es veia obligat a actuar de pivot, sent ell qui iniciava la jugada des de la base i també ell qui l’havia de finalitzar. Així va arribar, de fet, el gol: Di María va trobar-lo a la frontal i el 10 no va perdonar. Amb l’1-0 al marcador, l’Argentina va saber defensar-se amb la pilota contra un rival que no va saber reaccionar. A pocs minuts per al final, Enzo Fernández va demostrar que hi ha vida més enllà de Messi, superant Ochoa amb un preciós xut enroscat. El seu gol pot ser clau en cas d’empat a punts a l’última jornada. L’Argentina encara no ha dit la seva última paraula a Qatar.