Messi rescata una Argentina que està condemnada a patir en aquest Mundial
El 10 desencalla el duel contra Austràlia amb un gol marca de la casa, tot i que l''albiceleste' acaba demanant l'hora
BarcelonaPatint molt. Més del compte. L'Argentina va aconseguir el bitllet per als quarts de final del Mundial després de derrotar Austràlia (2-1) en un duel que va tenir totes les fases possibles. De la letargia inicial a la sensació de feina feta per, al final, acabar demanant l'hora. L'albiceleste va ser superior en el còmput global perquè té millors jugadors, però va ser víctima dels fantasmes i de les pors contra un rival que va sortir al camp amb una única premissa: no perdre els nervis. Els Països Baixos de Van Gaal, De Jong i Memphis els esperen als quarts de final.
Mal senyal, quan sembla que el rellotge no passi. El partit, lluny de ser dinàmic, va ser un festival d'entrebancs, d'imprecisions i de precipitacions. Austràlia se sabia inferior a l'Argentina i va intentar imposar el seu plantejament. Convertir el matx en un duel molt físic. En defensa, l'equip aussie era com una roca, aculada i endreçada. En atac, tot eren pilotes penjades a l'àrea per veure si algú les podia recollir. Entremig, Messi intentava desfer el nus tot sol. Atacava pel mig i mirava a les bandes per buscar companys de viatge. Però quan la pilota tornava als seus peus, novament la defensa australiana tornava a ser com un autobús de dues plantes.
L'angoixa s'apoderava de l'Argentina, víctima d'aquell truc tan vell, el de pensar que si el rival no té nomenada serà un conjunt assequible. Sense tenir en compte que l'equip aussie va sumar les mateixes victòries a la fase de grups que l'albiceleste. Les coses no li sortien, al conjunt de Scaloni, que intentava accelerar el joc i en realitat només feia que perdre més pilotes en la fase de construcció. Mentrestant, Austràlia seguia amb el seu model, el d'arribar a l'àrea rival com més ràpid millor, encara que no hi hagués ningú per rematar la feina. Si els sud-americans són a quarts és perquè al rival li falten individualitats, tècnica i precisió en les passades i les rematades. I, esclar, perquè tenen Messi.
Messi apareix per desfer el nus contra Austràlia
El 10, qui si no, va inaugurar el marcador. I ho va fer, de nou, en una acció que semblava que no havia d'acabar enlloc. Una falta lateral que la defensa aussie no acabava de refusar bé. Una pilota interior que Otamendi controlava malament. Però Messi passava per allà. Més viu que ningú, va agafar l'esfèrica i se la va posar al peu esquerre. Gairebé no va tenir temps de carregar la cama. Tampoc li calia. Va colpejar amb més precisió que força, com si fos un putt de golf, i va sorprendre el porter Ryan.
Austràlia ni mirava el marcador ni mirava el cronòmetre. Li era igual començar perdent o començar guanyant. Perquè amb només un gol de desavantatge sabia que, si no perdia els nervis, en qualsevol moment podia trobar l'esgarrapada per empatar. L'Argentina va estar a punt de picar a l'esquer. Estava més obsessionada amb sentenciar el partit abans del descans que no pas amb gestionar el marcador. Un desgast físic innecessari que li hauria pogut costar molt car si no fos pel regal del porter, que es va fer un embolic amb la pilota als peus i la va acabar regalant a Julián Álvarez.
Tornen els fantasmes per a l'Argentina
Era el 2 a 0. Quedava mitja hora. L'Argentina ho tenia fet i, ara sí, els australians feien un pas endavant. Però els de Messi no van saber rematar la feina malgrat disposar de moltes ocasions. I clares. Fins que van aparèixer els fantasmes. En una acció que no duia enlloc, Goodwin va xutar a trencar. La pilota anava fora, però va tocar a la cara d'Enzo Fernández i va entrar. Era el 2 a 1. De cop i volta, als sud-americans els van començar a tremolar les cames, pensant potser en aquell partit que van perdre contra l'Aràbia Saudita.
El final va ser caòtic. Pilotes llargues i ocasions per a tothom. Sobretot per a una Argentina que seguia jugant precipitada i revolucionada. Lautaro no tenia punteria i al final, a l'últim sospir, va haver d'aparèixer el porter Emiliano Martínez per salvar dues ocasions claríssimes. L'última, al 96. L'Argentina és a quarts pels pèls.