El Marroc elimina Espanya del Mundial als penals

BarcelonaEspanya arrufava el nas quan veia que el partit contra el Marroc es veia abocat a la tanda de penals. No guardava un bon record dels últims precedents. Ja li va passar al Mundial de Rússia, quan va caure contra l’amfitriona als penals. I li va passar a l’Eurocopa disputada el 2021, contra Itàlia. Aquest cop el rival era el Marroc. I al moment decisiu li ha acabat passant el mateix. L’equip africà n'ha marcat tres. El combinat espanyol, ni un. I, esclar, ha quedat eliminat.

Un marcador decebedor que, en línies generals, narra el pas, més que discret, de la roja per la Copa del Món de Qatar. De més a menys. Començant fent molt soroll, amb una golejada històrica en el debut contra Costa Rica (7-0) que, així d’entrada, ja gairebé li garantia passar ronda. Després vindria el duel contra un equip gran, Alemanya, que va acabar amb empat (1-1) i que suposava punxar el globus d’eufòria –la mannschaft acabaria eliminada–. El pas continuava amb una galleda d’aigua freda, una derrota inesperada contra el Japó (1-2) que implicava renunciar a la primera plaça del grup. I finalitzava amb la decepció contra el Marroc (0-0, 1-3).

"Vull felicitar el campió, han estat millors que nosaltres", deia amb resignació Luis Enrique, que no ha renunciat a la seva responsabilitat després de la derrota. "Jo he escollit els tres primers llançadors dels penals", deia, avançant-se a la pluja de crítiques que, gat vell, ja s'ensuma que li caurà al damunt. "Això és esport. Els jugadors han seguit les indicacions que els he donat. S'ha acabat. No tinc ni un sol retret per aquest grup de futbolistes. Ha estat una concentració meravellosa i tant de bo que l'experiència els pugui servir en el futur", continuava el seleccionador, que no s'ha volgut pronunciar sobre el seu futur a la selecció. "Ara no és el moment".

Un partit amb molta política

El duel entre el Marroc i Espanya anava més enllà del futbol. És innegable que l'esport és política i que un Mundial no fa més que accentuar-ho. A la rivalitat a la gespa s'hi afegeixen els conflictes ideològics o els comptes pendents entre seleccions d'altres tornejos. El partit sumava una història de batalles polítiques entre dos països veïns i una migració massiva de la regió del nord d'Àfrica cap a la del sud d'Europa. Quan els marroquins van passar ronda i els carrers de moltes ciutats de la Península es van col·lapsar per la celebració –incloent-hi Barcelona–, es va accentuar la sensació que aquests vuitens de final serien calents, com un derbi, com un clàssic polititzat, com aquell Barça-Madrid en ple bullici del Procés. Al final, hi ha hagut més tensió a l'entorn que no pas a la gespa. El que ha passat, o el que ha deixat de passar, s'explica més pels nervis del moment que no pas per interferències externes.

Perquè no ha estat un partit brillant, en línies generals. Emocionant pel que està en joc, però sobretot travat, amb interrupcions i sense que ningú pogués imposar realment el que volia. Espanya tenia molta possessió, però no arribava amb claredat a la porteria de Bono. I el Marroc apostava per un joc vertical que li permetia acostar-se a l'àrea d'Unai Simón, sobretot per la banda que defensava Marcos Llorente, situat per sorpresa al lateral dret i que ha perdut gairebé totes les batalles contra l'extrem Soufiane Boufal. Però més enllà d'aquesta via d'aigua, poca cosa més en l'atac marroquí. La parella de centrals, amb Rodri i Laporte, expeditius i fiables, repel·lien totes les envestides. El Marroc només ha tingut dues ocasions clares en els primers 90 minuts. Un xut de falta d'Achraf que ha sortit fregant el travesser i una rematada de cap de Boufal, des de l'àrea petita, desviada.

Ferran Torres, el davanter del Barça, ha estat molt crític amb l'àrbitre. "Hi havia moments que hem jugat contra 12", deia en referència a la permissivitat del col·legiat argentí Fernando Rapallini. Però el cert és que a Espanya li costava molt fer mal i convertir la possessió en ocasions. El joc col·lectiu ha fracassat en la construcció. En canvi, sí que ha funcionat en la pressió, on ha forçat múltiples errors de la defensa del Marroc. Dos d'ells, regals que no han acabat en gol per la falta de punteria, sobretot de Marco Asensio, que novament actuava com a davanter centre. No ha estat fins a la segona part que s'ha vist un equip més compacte i amb les idees clares. I s'ha hagut d'esperar fins al 55 per veure el primer xut a porteria dels de Luis Enrique, que ha fet Dani Olmo en el servei d'una falta lateral.

Monòleg inofensiu d'Espanya

El Marroc només ha pressionat en una acció a la represa, on ha posat Unai Simón en un compromís. La resta, un autobús de dos pisos en defensa, cedint descaradament la pilota a Espanya. Luis Enrique ha fet entrar Carlos Soler, Morata i Nico Williams per tenir més vocació ofensiva. Més teoria que pràctica. La pilota es movia molt a prop de la porteria de Bono, tot i que les ocasions continuaven sent escasses. Moltes passades en forma d'U, de la dreta a l'esquerra i de l'esquerra a la dreta. Molt joc horitzontal i poc de vertical. El conjunt marroquí estava absolutament fos, però la roja no ho sabia aprofitar, incapaç de trobar individualitats que desbordessin. Era com donar-se cops contra una paret. El Marroc ja acceptava el rol d'equip sotmès perquè tampoc passava angoixes. I la davantera espanyola es trobava amb una boira espessa cada cop que entrava a l'àrea rival. La pròrroga era inevitable, per més que tots dos equips fessin un últim intent per marcar al descompte, més amb el cor que amb el cap.

Luis Enrique, que ja s'ho ensumava, s'ha guardat els canvis per tenir més oxigen en el temps suplementari. Els blaugranes Balde i Ansu apujaven el llistó ofensiu, però l'ocasió més clara acabava sent marroquina: Cheddira podia rematar des del punt de penal i Unai Simón s'havia d'erigir com a salvador de la pàtria per evitar un gol que semblava cantat. Els últims quinze minuts han estat un monòleg d'una Espanya que ho ha fet tot bé menys rematar, i que ha tingut en Sarabia, a l'últim sospir, una ocasió d'or que ha tocat al pal. Els quarts s'han decidit als penals.

Bono, heroi del Marroc

No serveix de res dominar un partit si no es materialitzen les ocasions. Ni durant el temps reglamentari, ni durant la pròrroga, ni en els penals. Espanya no ha anotat cap gol. Sarabia ha xutat al pal i Bono ha aturat els llançaments de Soler i Busquets. El Marroc ha fallat el xut de Benoun, però amb les dianes de Sabiri, Ziyech i Achraf s'ha plantat als quarts de final. La millor classificació de la seva història.

Ara arriba un moment d'incertesa per a la selecció espanyola. "No sé si es tanca un cicle. Intentarem convèncer gent com Busquets perquè segueixin. No sé què passarà amb el míster, estem amb ell fins a la mort", ha dit Ferran Torres. Mentre que Busquets, que –com Luis Enrique– no ha volgut parlar del seu futur, sí que ha volgut llançar un missatge d'optimisme: "Estem en una bona dinàmica i tenim un grup molt bo per al futur". El present, però, és una eliminació a vuitens. Una més.