Luis Enrique, Xavi, Qatar i l'altaveu

Pensava escriure sobre el primer Mundial d'Ansu Fati, que finalment ha sigut convocat per Luis Enrique. Estava esperant la llista del seleccionador per començar a teclejar, pretenia centrar-me en el que és estrictament esportiu, en la lògica alegria de l'hispanoguineà després de més de dos anys sense trepitjar una convocatòria. Però no puc. Perquè Ansu jugarà a Qatar, un país on no es respecten drets humans fonamentals. A Luis Enrique li van preguntar per això i la seva resposta va ser la següent: “És evident que és un país envoltat d'una sèrie de situacions conflictives, però depèn d'allò en què et vulguis fixar. Si vols veure'n les coses positives, com ara el que s'intenta canviar per crear una societat més justa; o si només et centres en els problemes. Jo no soc polític, soc seleccionador. No tinc cap capacitat de decisió”.

Tan valent que és Luis Enrique a l'hora d'expressar-se tal com li dona la gana, defensant sense pèls a la llengua el que ell considera just fins a les últimes conseqüències, que el fet que ara es mostri així de tebi i covard amb una cosa tan important és una pena. Els drets humans no són una qüestió que concerneixi només els polítics, sinó tothom, inclòs ell mateix, que a més té un altaveu gegantí a la seva disposició que pot utilitzar per assenyalar i construir una societat més justa.

No hi ha res de positiu, en el fet que Qatar organitzi un Mundial de futbol. Res. És un país que té el 12% de les reserves mundials de gas, que disposa de diners per avorrir i compra espectacles esportius per netejar la seva imatge, per semblar el que no és i, d'aquesta manera, poder continuar empresonant homosexuals, esclavitzant migrants i pegant dones.

Tant de bo Luis Enrique fos l'únic, tant de bo. Però també hi ha Xavi, per exemple —ambaixador de Qatar per a més senyals—, que en una entrevista a aquest diari va assegurar que encara que no fos un país democràtic Qatar funcionava millor que Espanya i que la gent, així en general, hi viu felicíssima, argumentant que no fa falta ni la clau per entrar a casa. No l'han comprat només a ell, David Beckham també cobra. I Samuel Etoo i Cafú... I uns quants més. Espero que algun dia els faci vergonya a tots col·laborar, callar o dissimular amb Qatar. Perquè per més que s'obstinin, aquest Mundial és injustificable. I per això, al final, no he escrit d'Ansu Fati. Perquè jo també tinc un altaveu i puc fer-lo servir.