"Si ets tan llest, agafa el xiulet tu mateix": la història de l'àrbitre de la final del Mundial

BarcelonaEra un partit de la Tercera Divisió polonesa. L'àrbitre Adam Lyczmanski estava tip de les faltes i queixes d'un jugador d'un equip anomenat Kujawiak Wloclawek. Al final va expulsar-lo i, com que no callava, li va deixar anar "Si ets tan llest, agafa el xiulet tu mateix". Menys d'una setmana després, aquell jugador de 21 anys s'apuntava a un curs d'àrbitres. Era Szymon Marciniak, l'àrbitre que dirigirà la final del Mundial. Mai un polonès havia arribat a la final de la Copa del Món, amb l'excepció del jutge de línia Michal Listkiewicz el 1990. Però Marciniak sabia que ell hi arribaria.

Marciniak és nascut just al cor de Polònia, a Plock. A la riba del Vístula, el riu que uneix Polònia de sud a nord. L'equip de futbol local, de fet, s'anomena així: Wisla, com es coneix el riu en llengua polonesa. L'àrbitre va criar-se en una època molt dura. Nascut el 1981, de menut li va tocar viure els últims dies del comunisme, i d'adolescent, els primers anys en democràcia, quan va arribar més llibertat però també més precarietat. Marciniak va criar-se en un dels barris més durs de la ciutat, amb edificis gegants grisos i molta violència als carrers, amb crim organitzat i grups de joves radicalitzats. De fet, admet que de jove era una mica violent. "No n'estic orgullós, però era la llei del carrer en aquella època. Pegaves o et pegaven", explica Marciniak, que per fugir d'aquella rutina va intentar fer-se ciclista, la passió del seu pare. Amb 11 anys era el més competitiu de tots, rodava més de 100 quilòmetres també quan nevava o plovia. De fet, va guanyar curses en edat escolar i els entrenadors van fixar-se en ell. Però què va passar? Doncs que li agradava més el futbol, i amb 15 anys va deixar la bicicleta per centrar-se en la pilota. Inicialment va semblar una errada, ja que no tenia tant talent xutant com pedalejant. Marciniak va trencar el cor del seu pare, gran aficionat a la bicicleta, quan va entrar a jugar a les categories inferiors del Wisla de Plock, amb el qual acabarien quarts al campionat juvenil de Polònia.

Del ciclisme al xiulet

Però no era un gran jugador. Era un migcampista dur, dels que pegaven. Coses de la vida, era d'aquells futbolistes que els àrbitres no poden ni veure. En una Polònia sense sortida laboral, va intentar-ho amb 18 anys en un club alemany, l'Annaberg-Bucholz de Quarta Divisió, sense sort. A l'Erzgebirge Aue no el van voler. Van ser anys complicats, en què va buscar-se la vida en ciutats de l'antiga República Democràtica Alemanya, pensant que després de la reunificació alemanya hi faria fortuna. No va ser així i va tornar a Polònia per jugar en equips modestos. I va ser llavors quan, amb 21 anys, l'àrbitre Lyczmanski el va expulsar i el va desafiar a fer-se àrbitre per treure-se'l de sobre. I alguna cosa va encendre's dins de Marciniak, ja que va tornar a casa per explicar a la Magda, la seva parella, que es faria àrbitre. La Magda, que anava a veure'l jugar, només ha anat un cop a l'estadi per veure'l fer d'àrbitre. El primer cop va sentir insults tan greus que va decidir no fer-ho més. Ara Marciniak és pare de dos nens i calcula que passa 270 dies a l'any fora de casa per dirigir partits. I la família mira els partits per televisió.

Un camí llarg que va començar quan tenia 25 anys en lligues regionals, on els altres àrbitres el recorden dient, una mica pedant, que arribaria a dirigir la final del Mundial. Ningú el va creure, però ara tothom ho detalla a la premsa polonesa, on han recuperat una entrevista del 2017 on insistia en dir que arribaria a la final. Ho tenia ben clar. Ell sempre havia volgut arribar a una final com aquesta.

Marciniak ha fet camí fins a arribar a dalt de tot. I ho ha fet superant un ensurt, ja que fa pocs mesos va haver de deixar l'arbitratge durant un curt període de temps perquè va patir una taquicàrdia. El polonès, però, ha pogut recuperar-se i seguir arbitrant. I també passa hores al gimnàs, practicant una art marcial, el muay thai, amb la qual s'ho passa bé i cuida el seu cos. Marciniak és dels àrbitres que imposen, tant físicament com per la seva manera de parlar. I dels que no tenen cap problema per plantar cara als jugadors més famosos. A Cristiano Ronaldo li va dir: "Cristiano, has de menjar un snickers. Pren xocolata, perquè et veig tou, ja que caus sol dins de l'àrea". El portuguès va riure.

Marciniak també se les ha tingut amb jugadors del Barça. El 2017, en aquell PSG-Barça de la golejada francesa que semblava deixar fora de combat l'equip blaugrana, va encarar-se amb Luís Suárez i li va dir: "No has de moure tant els braços, ja et veiem quan parles, no calles". El Barça aixecaria l'eliminatòria amb el famós 6-1 i es tornaria a trobar amb Marciniak en la següent eliminatòria, en una nova derrota, aleshores contra la Juve. En aquell partit va encarar-se amb Piqué quan aquest l'esperava a l'entrada del vestidor. "Què vols, una cita amb mi?", li va preguntar el polonès. "Ni boig", hauria respost el català.