El jugador que Qatar va anar a buscar ben lluny de casa

Sudanès de naixement, va arribar a Qatar gràcies a l'Acadèmia Aspire, un projecte gegant creat en part gràcies a catalans

Almoez Ali, el jugador que explica l'aposta local per triomfar al Mundial del Qatar 2022
20/11/2022
5 min

BarcelonaEl Sudan és un dels països més pobres del món. La seva selecció ni tan sols s'ha acostat mai a la fase final d’un Mundial, tot i que sigui una terra boja per aquest esport, on estadis de més de 40.000 persones s’omplen per veure el derbi d’Omdurman, el districte més poblat de Khartum, la capital. Precisament a Khartum va néixer Almoez Ali (1996). Poc se sap de la infància d’un dels homes més famosos ara mateix a Qatar. Periodistes sudanesos parlen de l’origen modest d’aquest noi que s’ha convertit en una de les grans esperances de la selecció local gràcies a la seva facilitat golejadora. Quan el 2019 Qatar va proclamar-se per primer cop campiona de l'Àsia, ell va ser el màxim golejador de la cita amb nou gols. La seva imatge va omplir els carrers de Doha durant setmanes. Amb 26 anys, si marca un gol més passarà a ser el màxim golejador històric de la selecció. No l'ha pogut fer en el frustrant debut de la selecció al seu Mundial, on han estat derrotats clarament pels equatorians.

Poder organitzar un Mundial, però, ha permès a Qatar marcar un gol als seus veïns. L’èxit esportiu i diplomàtic de Qatar ha provocat un fort mal de panxa als saudites i els Emirats Àrabs Units, on no agrada veure com un veí tan petit aconsegueix organitzar el primer Mundial en un estat àrab i triomfar més que ells. Si en l'última dècada aquests països han arribat a dur a terme dos cops un bloqueig de Qatar, per terra, mar i fins on podien aire, per intentar sense sort ofegar l’economia qatariana, pel que fa al futbol els Emirats Àrabs Units van presentar una queixa davant la FIFA per obtenir la desqualificació de Qatar de la Copa d’Àsia afirmant que Almoez Ali no compleix els requisits per ser internacional amb aquest país. Qatar té tan pocs habitants que ha anat a buscar talent fora com sigui per seguir creixent. En el món industrial, educatiu i esportiu.

La FIFA, després de veure com durant dècades un munt de governs repartien passaports a persones que feia pocs dies que vivien al seu país, o directament no hi havien viscut mai i no hi tenien lligams familiars, només per millorar el nivell de les seleccions, el 2020 va introduir un canvi en el sistema de nacionalització de jugadors. La idea era evitar casos com alguns de Qatar, on durant la primera dècada del segle XXI es va permetre ser internacionals jugadors estrangers que rebien el passaport al cap d'una setmana d'aterrar a Doha, com l'uruguaià Sebastia Soria, que arribaria a fer 39 gols en 123 partits. La nova normativa estipulava que, en els casos de persones sense arrels, per poder jugar a la selecció d'un estat calia acreditar haver estat cinc anys vivint-hi i jugant-hi un cop complerts els 18 anys. I Ali no reunia aquestes condicions el 2019: havia arribat a Qatar amb 7 anys, però el 2019 tenia 23 anys. És a dir, només feia quatre anys i mig que vivia a Qatar a partir del moment en què va fer 18 anys. Així doncs, estava incomplint la normativa de la FIFA.

Un certificat misteriós

I llavors va aparèixer el certificat de naixement de la mare. Segons Qatar, la prova que tot era legal. Segons els Emirats Àrabs Units, un document massa sospitós. La sudanesa és una de les comunitats estrangeres més grans de Qatar, perquè al ser dos protectorats britànics durant anys, molts sudanesos van buscar una vida millor a Doha ja abans del 1971, la data de la independència de l'Emirat. Actualment, uns 40.000 sudanesos viuen a Qatar, alguns d'ells amb càrrecs públics importants. Però costa trobar casos com el de la mare, una dona sudanesa nascuda a Qatar que torna a l'Àfrica sense deixar gaire rastre. Al Sudan, alguns periodistes que han investigat el cas tampoc han trobat respostes. Sigui com sigui, el certificat de naixement d’una mare suposadament qatariana ha permès que Ali pugui seguir jugant amb Qatar.

De la selecció local, nou jugadors han nascut a l'estranger, en estats com Portugal, Algèria, l'Iraq, Egipte, França, Ghana o Bahrain. El defensa Musab Kheder també és nascut al Sudan i cinc jugadors qatarians més tenen arrels sudaneses, però ja han nascut a Qatar. El Mundial 2022 ens explica un món globalitzat on cada cop més persones han d'emigrar i fugir de la pobresa. Un total de 137 jugadors d'aquesta cita no han nascut al país que defensen sobre el terreny de joc, amb 14 internacionals del Marroc nascuts a Europa, per exemple. Amb Qatar passa el mateix. Al ser un estat àrab ric, ha atret treballadors d'altres països de la zona i més de la meitat de la selecció té arrels en un altre país, especialment al Sudan. Ara, en el cas de Qatar no només l'emigració explica les arrels dels futbolistes.

Aspire, una acadèmia amb segell català

Dels 26 jugadors de la selecció amfitriona, 18 s’han format a l’Acadèmia Aspire. També Ali. Qatar va entendre que per millorar esportivament no podia repartir passaports a jugadors estrangers i va decidir començar a formar els seus campions del futur gràcies a aquesta acadèmia, que va néixer el 2004 i que compta amb una ciutat esportiva a prop de Doha. La idea era formar no només futbolistes i oferir-los les millors instal·lacions, educació i tècnics, sinó també reclutar talent per tot el món, obrint acadèmies en 18 països del Tercer Món, especialment a l’Àfrica, on detectar joves com Ali, a qui oferir anar a viure a Qatar de petits, acompanyats per la seva família, perquè esdevinguin ciutadans d’un país amb una població de menys de 300.000 persones. Dins del punt de vista qatarià cal invertir els diners en qui millor els sap gestionar, de manera que es van fixar en dos models: el futbol base d’Espanya i l’acadèmia francesa de Clairefontaine. Per aquest motiu els primers socis d’Aspire van ser empresaris com Sandro Rosell, que juntament amb altres socis va ser l’encarregat de posar les bases del projecte Football Dreams, que obria acadèmies fora de Qatar per trobar talents com Ali. Un projecte que Qatar va tancar finalment el 2016, quan entenia que ja havia reclutat prou joves per a uns quants anys. A la seu d’Aspire de Doha s’han contractat un munt de tècnics provinents del Barça, com Carles Domènech, Óscar Fernández (ara al cos tècnic del seu germà, Xavi, al Barça) i el barceloní Félix Sánchez, que hi va arribar fa anys per formar joves i ara és el seleccionador absolut. Aspire disposa de convenis o ha comprat clubs europeus com la Cultural Leonesa, l’Eupen belga o el LASK Linz austríac, per enviar-hi els seus joves a adquirir experiència. Ali, per exemple, va jugar uns mesos al LASK i uns altres a la Cultural, on va ser entrenat pel català Juan Ferrando, que recorda "un davanter amb un gran potencial, que havia rebut una bona formació tàctica". "Aspire tenia les idees molt clares, però al ser jove li va costar adaptar-se a la ciutat", afegeix.

És a l’Acadèmia Aspire on Almoez Ali ha passat gairebé tota la seva vida, vivint i entrenant-se amb els seus companys. De fet, fins i tot quan jugaven amb clubs de Qatar, els jugadors seleccionats per millorar el nivell del futbol local podien passar mesos entrenant-se a la seu d’Aspire i no pas amb el seu equip. Tot, per donar a Qatar una selecció capaç de ser campiona asiàtica. I permetre que un jove sudanès debuti a un Mundial. Al Sudan, segurament mai ho hauria fet. A Qatar, sí. Els estats rics sempre s'aprofiten dels pobres, tot i que de moment tots els diners invertits no han permès debutar amb triomf al Mundial.

stats