El primer jugador a parlar la llengua gal·lesa en un Mundial

Barcelona«És un orgull ser la primera persona que parla gal·lès en un Mundial» deia amb el cap ben alt Ben Davies. Ho va dir en gal·lès, evidentment. Ho va dir amb orgull. Per primer cop des de l’any 1958, el País de Gal·les juga un Mundial. El primer cop que ho havia fet, va arribar als quarts de final plantant cara al Brasil, que els va derrotar amb un gol d’un jovenet de 17 anys anomenat Pelé. Ara, han debutat amb empat contra els Estats Units (1-1) i confien a seguir creixent contra l’Iran. Aquell 1958, abans dels partits dels gal·lesos havia sonat el God save the queen i els jugadors parlaven en públic en anglès. Ara ja no, ara sona el Hen Wlad Fy Nhadau (La vella terra dels meus pares), l’himne en llengua gal·lesa que va començar a sonar abans dels partits de les seleccions gal·leses als anys 70. Aquest himne, escrit pel poeta Evan James amb música del seu fill James el 1856, ja va ser cantat en un estadi el 1905, quan la selecció de rugbi de Nova Zelanda va visitar Cardiff, on va fer la seva tradicional haka, el ball maori. Teddy Morgan, un dels jugadors gal·lesos, hauria començat a cantar aquest himne, animant als espectadors a acompanyar-lo, per no deixar-se intimidar pels rivals.

Però l’himne oficial seguia sent el britànic. Tot seguia passant per Londres. Fins a les últimes dècades. La selecció de futbol, formada per un grup de futbolistes nascuts, molts d'ells, a Anglaterra, però fills de gal·lesos, s’ha convertit en un dels grans ambaixadors de la campanya del govern gal·lès per cuidar i potenciar un dels seus grans tresors: la llengua gal·lesa. Després de dècades de veure com cada cop menys persones parlaven aquesta llengua, del 2011 al 2021 la xifra de persones que la dominen ha pujat del 19% al 30%. Gràcies a tenir mitjans de comunicació en gal·lès, a tenir cada cop més escoles, més consciència i la revifada del nacionalisme gal·lès. I gràcies a tenir persones famoses, com Ben Davies, convertit en un dels ambaixadors d’una llengua que cuida i estima. Davies, que juga al Tottenham Hotspur, ha participat en diferents campanyes del govern gal·lès per potenciar l’ús de la llengua entre els joves. I va ser l’encarregat de fer servir aquest idioma a Qatar, en roda de premsa. «Estem molt orgullosos de ser qui som, de les nostres arrels, de la nostra llengua» va dir un home que al nord de Londres, on juga, intenta parlar en gal·lès amb el seu company de selecció Joe Rodon, que no l’acaba de dominar. "Si ets gal·lès, l’has de parlar", li deia en un vídeo que va fer-se viral a les xarxes, ja que Rodon, company seu a l’eix de la defensa, patia per seguir-lo. El gal·lès no és una llengua fàcil.

La importància de les escoles

Davies va anar a una de les escoles en llengua gal·lesa fundades als anys 70, en aquest cas la Ysgol Gymraeg Ystalyfera Bro Dur de Port Talbot, on aquests dies els alumnes miren el partit en horari escolar en una pantalla gegant. Amb la narració en gal·lès, esclar. A diferència de Davies, altres jugadors com Rodon admeten que ha estat gràcies a la selecció de futbol que s’han anat acostant a una llengua que "parlaven els meus avis, però no els meus pares". El pes de l’anglès i la manca de polítiques per defensar-la van fer que aquesta llengua d’origen celta anés perdent persones que la parlen a partir de finals del XIX. A més, els gal·lesos es van veure obligats a emigrar, molts d’ells a l’Argentina, on unes 20.000 persones la parlen. A mesura que tancaven mines i creixia l’atur, el país quedava buit. I ara, fills d’aquells emigrants juguen amb la selecció i s’acosten a la llengua gal·lesa, ja que la Federació en potencia l'ús.

De fet, per celebrar el retorn a un Mundial 64 anys després, la Federació Gal·lesa de Futbol ha decidit fer servir com a cançó oficial un vell himne reivindicatiu, Yma o Hyd. Aquest tema, que vol dir "encara som aquí", va ser escrit el 1981 pel cantautor Dafydd Iwan, que tenia molta bona relació amb Gwynfor Evans, el líder del partit nacionalista Plaid Cymru. La cançó recorda com l’idioma ha sobreviscut des dels temps de l’Imperi Romà, malgrat els reis anglesos, malgrat les lleis i la pobresa. Un himne de resistència que va ser cantat a les manifestacions dels anys 80 en favor de poder destinar més recursos a la defensa de l'idioma on es reclamava la creació de l’Assemblea Nacional gal·lesa, que seria establerta el 1999. Iwan va ser convidat a cantar la cançó en directe a l’estadi de Cardiff amb els espectadors i els jugadors en la gran festa per celebrar la classificació per al Mundial. Els jugadors que no se’n sabien la lletra la van aprendre. Altres, com Gareth Bale, ja la coneixien. De fet, en el vídeo promocional fet per la Federació Gal·lesa, han utilitzat imatges del passat on apareixen manifestants agredits per la policia que lluitaven als carrers per protegir la seva llengua. A partir del 1963, de fet, molts gal·lesos van ser empresonats quan per defensar la seva llengua van iniciar una campanya de desobediència lingüística que consistia a parlar només en gal·lès quan eren citats als jutjats o les comissaries. Com que tota l'administració pública era en anglès, van decidir defensar la seva identitat.

I ara és Davies qui s’encarrega de fer-la sonar al vestidor de la selecció. De fet, el defensa del Tottenham, format al Swansea, recorda com els seus pares van marxar a treballar a Dinamarca quan ell tenia tres anyets. I com malgrat viure lluny de casa, els pares, que entre ells parlen en anglès, li compraven llibres en gal·lès perquè volien que conegués bé aquesta llengua. "Hi ha una generació que no coneixem la llengua de la nostra terra. La vam perdre a mesura que es buidaven els pobles i els camps, ja que tocava buscar feina a les grans ciutats, molts cops a Anglaterra. Però hem entès que aquesta llengua és un tresor. I els nostres fills la parlen. Jugadors com Davies en són un bon exemple. Veure un jugador professional, a qui no li falta de res mentre juga a la Premier League anglesa, defensant l’idioma de Gal·les ens explica molt bé, als gal·lesos. Encara som aquí. I aquí seguirem", afirma el periodista Jonny Owen. Cançons com Yma o Hyd o l’himne que sonaran també abans de l'últim partit de l'última fase de grups... contra els anglesos.