Hakimi, el madrileny que ha eliminat Espanya al Mundial

BarcelonaUna de les primeres coses que Achraf Hakimi (Getafe, 1998) va fer després de classificar-se per jugar els quarts de final del Mundial va ser anar a buscar la seva mare a la graderia. "Els hi dec tot als meus pares", sempre defensa el lateral del PSG, que va encarregar-se de transformar l'últim penal en l'eliminatòria dels vuitens de final entre el Marroc i Espanya. Ell, nascut al sud de Madrid, va ser l'encarregat de marcar el penal amb el qual Espanya tornava a casa.

Hakimi hauria pogut jugar el Mundial amb Espanya. De fet, quan tenia 17 anys va anar a entrenar-se amb la selecció espanyola sub-17, on va coincidir amb el porter a qui va batre, Unai Simón. Però un cop la Federació de Futbol del Marroc va descobrir que hi havia un noi fill de marroquins que apuntava bones maneres a les categories inferiors del Madrid, tot va canviar. Hakimi va decidir que jugaria amb la terra dels seus pares. "Em sento una mica d'aquí i una mica d'allà, però vull jugar amb el Marroc", sol explicar aquest noi que ha pujat com l'escuma al món del futbol, però que no oblida com, de tant en tant, li tocava patir racisme. "Sortia de l'entrenament a la Ciutat Esportiva del Madrid i anava a sopar. I cada dos per tres la policia m'aturava. Veien un rostre àrab amb un bon cotxe i pensaven que l'havia robat. El primer cop rius. Quan et passa sovint, n'acabes tip. Sempre les mirades quan arribes a un aeroport, a un control. Les sospites si portes roba de marca", afirmava en una entrevista al diari El Mundo fa uns anys.

Els pares de l'Achraf, la Saida i el Hassan, van deixar el seu país quan tot just tenien 20 anys. No trobaven feina estable i, aprofitant que tenien un familiar a Getafe, van estalviar per creuar l'estret. Primer van treballar sense papers, del que van poder, compartint pis amb altres marroquins. Finalment, van poder trobar un pis per a ells sols, que pagaven com podien, amb feines precàries. La Saida netejava cases sense aconseguir que ningú li volgués fer un contracte: li pagaven en negre. El Hassan anava a un mercat d'un barri de Getafe per vendre el que podia, fent de venedor ambulant. Més d'un cop no podien pagar dos àpats per als seus tres fills. I quan el més gran dels tres, l'Achraf, els va demanar unes botes de futbol, van estalviar com van poder per comprar les més barates.

Hakimi va començar a jugar al club Colonia Ofigevi del barri de Juan de la Cierva de Getafe, on més d'un cop el van ajudar amb els àpats. Un club que va desaparèixer el 2009, quan un vistaire del Madrid ja havia descobert aquell nen que arribaria a debutar al primer equip del Reial Madrid. Amb el club blanc va començar com a davanter, però de mica en mica va anar modificant la posició fins a acabar de lateral, aprofitant el seu físic imponent. És ràpid, tècnic i elèctric. Després de debutar al Bernabéu i arribar a marcar dos gols a Primera, va ser cedit dos anys al Borussia Dortmund alemany. Malgrat el seu gran nivell de joc, que el va portar a debutar amb la selecció absoluta del Marroc, el Madrid va preferir vendre'l a l'Inter italià el 2020. A Milà només duraria un any, ja que el PSG va pagar 60 milions per ell el 2021. Amb els francesos, va debutar amb gol. Ara viu a la capital francesa amb la seva dona, l'actriu espanyola Hiba Abouk. Una dona amb sang líbia, tunisiana i gitana a qui va conèixer a Madrid el 2018.

Hakimi, que ja va jugar el Mundial del 2018, ara s'ha convertit en un dels herois de la millor selecció marroquina de la història, un equip que mai havia arribat als quarts de final d'aquesta competició abans. I per celebrar-ho, va anar a buscar la seva mare, present a la graderia. El primer que va fer amb un sou del Madrid, de fet, va ser comprar un pis per als seus pares de propietat, tot i que aquests li van demanar que no fos gaire gran. No els feia falta. Ell sí que prefereix viure en un pis gran a París, on de la mà de la seva dona es deixa veure en desfilades de moda i estrenes de films. La vida li somriu. I ell pensa en el viatge que van fer els seus pares.