Granit Xhaka, el fill d'un pres polític dels Balcans que juga al Mundial

BarcelonaCosta trobar la sortida, al laberint dels Balcans. Sempre que arriba un Mundial, les ferides obertes quan Iugoslàvia va trencar-se en diferents trossos tornen a fer mal. En el partit entre Croàcia i el Canadà, aficionats croats van mostrar una pancarta on es podia llegir "Knin 95" dirigida al porter canadenc, Milan Borjan, a qui van dirigir càntics ofensius. Ell va respondre ensenyant-los tres dits de la mà, la salutació nacionalista sèrbia. Borjan és nascut a Knin, una ciutat dins de la regió coneguda com a Krajina, a Croàcia. Quan els croats es van independitzar de Iugoslàvia, la regió de Krajina, de majoria sèrbia, va independitzar-se a la vegada dels croats. La República Sèrbia de Krajina va durar del 1991 fins al 1995, quan l’exèrcit croat va ocupar la zona. Milers de civils serbis van fugir, entre ells els Borjan. Aquesta família acabaria al Canadà, on Milan Borjan va fer carrera com a porter. Ara juga a l’Estrella Roja de Belgrad serbi, on se l’ha vist amb samarretes amb el lema "Krajina sèrbia". La pancarta dels aficionats croats era per recordar-li l’any que ell va convertir-se en un refugiat quan Knin va passar a ser controlat pel govern de Croàcia.

No ha sigut l’únic incident al Mundial relacionat amb els Balcans, ja que abans del partit Sèrbia-Brasil es va fer viral a les xarxes una imatge del vestidor serbi on havien penjat una pancarta amb el lema "Kosovo és Sèrbia". La FIFA va multar la Federació d’aquest país. Un equip, el serbi, que necessitava derrotar els suïssos en l'últim partit de grup si volia ser als vuitens de final. És gairebé el mateix guió del Mundial del 2018, quan Suïssa va classificar-se al derrotar els serbis per 2-1 amb gols de Xherdan Shaqiri i Granit Xhaka. Dos jugadors que van celebrar els gols fent un gest amb les mans imitant una àliga. És a dir, un gest nacionalista albanès. Shaqiri ha marcat de nou en un segon triomf dels Suïssos.

Gairebé el 8% de la població suïssa va tenir, en el seu moment, passaport iugoslau. I molts d’ells són albanesos. El pare de Granit Xhaka, va ser empresonat durant els anys de presidència de Slobodan Milosevic a Iugoslàvia. Kosovo, regió que els serbis senten seva, ja que és on va néixer el primer regne serbi medieval, és des de fa dècades una regió de majoria albanesa. Durant els temps de Iugoslàvia, els albanesos de Kosovo demanaven més autonomia i respecte per la seva cultura, però l’ascens al poder a Belgrad de Milosevic va significar tot el contrari. Aquest líder va reprimir els albanesos i en va empresonar molts, com el pare de Xhaka, que al sortir d’una presó on havia estat torturat va fugir a Suïssa amb la seva família. Es calcula que uns 200.000 albanesos kosovars viuen a Suïssa, terra clau per a l’economia kosovar gràcies als diners que els familiars envien a casa. Fins i tot l’ex primer ministre kosovar Ramush Haradinaj va viure a Suïssa, on va fer d’entrenador de karate.

Jugar contra Sèrbia, doncs, és especial per a jugadors com Xhaka. El migcampista de l’Arsenal, format al Basilea, recorda com el seu pare els explicava tot el que havia patit quan era jove. Ragip Xhaka tenia 22 anys i era estudiant de la Universitat de Pristina quan va sortir a manifestar-se en defensa de la llengua albanesa i contra el govern central iugoslau. El van detenir i sentenciar a sis anys de presó. "El van tancar en una cel·la petita amb quatre homes més. Amb pocs espais. Els deixaven sortir fora 10 minuts cada dia. Els primers dies no va passar res, però després van arribar les tortures", afirmava el futbolista al diari britànic The Guardian fa uns anys. Els policies eren tots serbis. "També el tiet del meu pare era a la presó. Ja hi portava temps quan el meu pare hi va entrar, ja que li havien caigut 15 anys pel mateix, per reclamar més democràcia", recordava. "Després de tres anys i mig, van deixar en llibertat el meu pare i el seu oncle el mateix dia. Segurament van pactar no provocar més problemes per poder sortir fora, mai ho van explicar. Però no van trigar a marxar a Suïssa", afegia Granit, que sempre parla amb molt de respecte per la seva mare. "Quan van detenir el pare portaven tot just tres mesos junts. I malgrat tot el va esperar. I després ens va criar a tots".

Els Xhaka van instal·lar-se a Basilea, on tant Granit com el seu germà Taulant van destacar com a jugadors. Després de debutar al Basilea, Granit va marxar al Borussia Mönchengladbach alemany i ara és a l’Arsenal. I defensant Suïssa al Mundial. "Li dec molt a Suïssa, un país que ens va acollir. Per això m’agrada defensar-lo, tot i que també hauria sigut bonic jugar amb la selecció de Kosovo", sol admetre. Segurament pensant en el seu pare, quan Granit Xhaka va marcar als serbis ara fa quatre anys va fer aquell gest nacionalista albanès, imitant l’àliga de la bandera amb les mans, que va suposar-li rebre una multa. Xhaka va acabar encarat contra els serbis, que han denunciat que el jugador de l'Arsenal va celebrar el triomf amb una samarreta de Jashari, un dels suïssos suplents. Jashari, qui encara no ha jugat, també té arrels kosovar. I comparteix cognom amb el fundador de l'Exèrcit d'alliberació de Kosovo, executat el 1998 pels serbis. Els serbis el consideren un terrorista i s'han queixat per la provocació de Xhaka. Els albanesos el consideren un heroi. De fet, a Kosovo s'han queixat per banderes nacionalistes i càntics racistes contra els albanesos dels aficionats serbis. El laberint balcànic, en un Mundial on juguen uns quants homes que van fugir de la guerra, com Dejan Lovren, croat que va marxar de Bòsnia en aquesta història que ja vam explicar, un serbi refugiat de guerra com Milan Borjan o els kosovars de Suïssa.