El gran èxit de Lionel Scaloni, l'argentí que ha fet arrels a Mallorca

BarcelonaLa vila de Pujato, a la província argentina de Santa Fe, té dos fills il·lustres. Un és el seleccionador Lionel Scaloni. L'altre no existeix. A Pujato hi viuen menys de 4.000 persones. És una població agrícola a una hora en cotxe de Rosario, amb una estació de tren mig abandonada i nens que juguen al carrer fins tard. Fins que un d'aquests nens, Lionel Scaloni, no va començar a destacar al futbol, Pujato només era conegut perquè els escriptors Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares van decidir que fos el lloc de naixement d'Honorio Bustos Domecq, un heterònim que tenien per escriure novel·les de detectius. Fins i tot van escriure una petita biografia d'en Bustos Domecq on deien que amb deu anys ja publicava articles a la premsa de Rosario, per veure si algú es pensava que havia existit de veritat.

Amb deu anys Scaloni no escrivia articles, però passava unes quantes hores a la carretera amb el seu pare, que l'anava a buscar després de treballar a una empresa agrícola per portar-lo a entrenar a les categories inferiors del Newell's Old Boys, el mateix club d'on sorgiria uns anys més tard Messi. El pare ni dinava per poder fer el llarg trajecte amb els seus dos fills, ja que volia que fossin futbolistes. Tots dos ho serien, tot i que només el Lionel arribaria ben lluny. El pare era una persona disciplinada que controlaria la carrera dels seus fills durant els primers anys. Va ser ell qui va decidir que deixessin Rosario per marxar a l'Estudiantes de la Plata, primer, i al Deportivo de la Corunya, després. Eren els anys en què el club gallec era una potència que sempre pescava bons jugadors a l'Amèrica del Sud. I malgrat que en el seu debut al Deportivo va jugar tot just deu minuts (el van canviar per fer lloc al porter suplent després de l'expulsió de Songo'o), acabaria convertint-se en tot un heroi per a l'afició de l'estadi de Riazor, pel seu joc ràpid per la banda i el seu caràcter combatiu. Scaloni va ser un actor clau en els grans èxits del Superdepor i va guanyar una Lliga, dues Copes i dues Supercopes, a més de jugar unes semifinals de la Champions el 2004. Després passaria per clubs com el West Ham, l'Atalanta, el Lazio, el Mallorca i un Racing de Santander on va coincidir, coses de la vida, amb l'actual seleccionador del Marroc, Walid Regragui.

Un mallorquí d'adopció

Scaloni s'ha quedat a viure a Mallorca després d'enamorar-se d'una mallorquina, amb qui s'ha casat. La família té una casa a la localitat del Toro, a Calvià, on passen una bona part de l'any quan la feina del tècnic li ho permet. Una feina, per cert, que l'obliga a agafar molts avions, cosa que no li agrada gens. Quan era jove, Scaloni va guanyar el Mundial juvenil, el 1997, amb un paper clau en un partit contra els brasilers. Va pujar al podi amb una bandera on havia escrit ell mateix "Pujato-Santa Fe". Pocs argentins sabien on parava, aquest poble. Aquell viatge, però, va acabar amb ensurt per culpa d'un aterratge d'emergència de l'avió que els tornava a casa. I des de llavors, sempre que pot evita els avions, motiu pel qual més d'un cop se l'ha vist fent el trajecte Mallorca-Barcelona en vaixell. Pocs mesos abans del Mundial, quan l'Argentina va jugar un amistós a Pamplona, els jugadors van tornar cadascú al seu club amb un jet privat. Ell va agafar el tren de Pamplona a Barcelona. Un periodista argentí se'l va trobar al bar de l'estació, analitzant vídeos d'altres seleccions, concentrat enl seu món i viatjant en classe turista. "És un paio molt tranquil; quan era jugador no s'ho creia. No era dels que es creuen una estrella i es compren roba estrafolària, ell sempre ha estat proper, treballador. I tenia clar que volia entrenar", explica el porter Leo Franco, amb qui va jugar uns quants anys i amb qui es va treure el títol d'entrenador amb un curs de la Federació Espanyola a Madrid, on també hi havia altres argentins com Javier Saviola.

Internacional amb la selecció absoluta –el 2006 va ser company de Messi al Mundial d'Alemanya–, Scaloni va començar a entrenar els juvenils del Mallorca. Abans, però, havia entrenat un equip d'alevins del club Son Caliu CF, ja que el tenia a prop de l'escola on anaven els seus fills i necessitava un lloc per fer les pràctiques d'entrenador. Pocs podien imaginar que aquella primera experiència acabaria a la final d'un Mundial. Després de trobar feina al Mallorca, va rebre una trucada de Jorge Sampaoli, que el convidava a formar part del cos tècnic del Sevilla. I quan la federació argentina va oferir el càrrec de seleccionador a Sampaoli, Scaloni es va trobar dins del cos tècnic de l'albiceleste fent d'analista dels rivals. L'aventura va durar poc pels mals resultats, però aprofitant que ja era dins de la Federació, Scaloni va demanar dirigir l'equip juvenil juntament amb el seu amic Pablo Aimar. I en pocs mesos l'equip ja guanyava títols. "Era al lloc ideal en el moment just", explica Franco, ja que a finals del 2018 li van oferir dirigir dos partits de la selecció absoluta en un moment en què l'equip nacional no tenia ni seleccionador, ni rumb, amb els jugadors enfadats amb els dirigents. En teoria, havia de dirigir l'equip tot just unes setmanes. Però encara hi és i ha batut el rècord de partits sense perdre a la banqueta de la selecció.

Scaloni va apostar per un estil més ofensiu, inicialment, i va anar aconseguint resultats. Ara, en la roda de premsa de presentació oficial va haver d'aguantar un munt de preguntes pujades de to, on es va arribar a dubtar de si tenia el títol d'entrenador de primer nivell. Com que havia fet el curs a Madrid, alguns periodistes argentins dubtaven d'un tècnic gairebé sense currículum. Quan l'equip va quedar eliminat a les semifinals de la Copa Amèrica del 2019, les crítiques van caure sobre seu, tot i que els argentins havien fet més xuts a porta que els brasilers. Escoltant els jugadors, la Federació va decidir confiar en Scaloni. Va ser un bon negoci, ja que l'Argentina trencaria una sequera de més de 20 anys sense guanyar cap títol en la final del 2021 contra el Brasil a Maracanà.

Ara Scaloni és a un sol partit de seure a la mateixa taula que Menotti i Bilardo, els dos tècnics argentins campions del món. Si guanya, caldrà veure com és rebut a Pujato, on tothom es coneix. Quan va guanyar el Mundial juvenil com a jugador el 1997, el van passejar a dalt del camió dels bombers de la població. Ell té previst tornar-hi per veure la família, abans d'intentar mantenir una vida anònima a Mallorca.