El futbolista del Mundial que prefereix no jugar els dissabtes

BarcelonaQuan tenia 14 anys, Yeltsin Tejeda va haver d’afrontar una decisió molt important: decidir si jugaria un partit de futbol un dissabte. Els seus pares van arribar a parlar-ne amb un sacerdot abans de dir-li al noi que confiaven en ell. Bàsicament, li donaven llibertat per decidir ell mateix si prioritzava el futbol o la fe. Tejeda va escollir la pilota. I ara recorda com els pares li van donar suport tot i que amb els ulls tristos, ja que per als adventistes, el dissabte és un dia que toca descansar.

Yeltsin Tejeda sempre havia volgut ser futbolista. Els professors del col·legi adventista on va anar solien cridar els seus pares, preocupats, perquè sempre arribava "suat i brut": "Quan era l’hora del pati, es quedava més temps del que toca, no volia pujar a classe fins que no acabava el partit i no treia bones notes", recordava la seva mare en una entrevista amb la premsa de Costa Rica. Els pares van intentar treure-li del cap el futbol, però sense sort. I sense imaginar que uns anys més tard el Yeltsin seria a l’altra punta del planeta, a Qatar, jugant un Mundial amb Costa Rica. El viatge li ha valgut la pena, al jugador, ja que no ha provocat cap baralla amb els seus. Li ha posat a prova la seva fe, i li ha generat debats dels quals se n’ha sortit prou bé. "La meva fe ho és tot. I tinc el convenciment que jugar a futbol encaixa amb la meva religió", va dir quan va jugar a l’Evian, un club francès. Ara juga a l’Herediano de la seva terra, on és un dels millors jugadors. Sempre que l’equip no jugui en dissabte, esclar.

Un adventista al Mundial

L’Església Adventista del Setè Dia va néixer el 1867 als Estats Units, però té les seves arrels abans. William Miller, un predicador que havia fet de xèrif i de jutge de pau, va estudiar la profecia de Daniel de la Bíblia i va arribar a la conclusió que Jesucrist tornaria a la terra al voltant del 1843, quan es culminaria la purificació del planeta. Crist, però, no va tornar. I els adventistes encara parlen d’aquell fet com "la gran decepció", tot i que van seguir creixent fins a fundar la seva església, que ràpidament va començar a enviar joves lluny dels Estats Units per fer de missioners. A Costa Rica hi van arribar el 1903, especialment a la zona de la regió de Limón, on en pocs anys algunes famílies locals ja van convertir-se a la nova fe. Els Tejeda són hereus d’aquells primers fidels.

I va ser a la ciutat de Puerto Limón on Tejeda va començar a perseguir la pilota, especialment a la platja de la Cieneguita. Els pares primer no hi donaven gaire importància, però quan tant ell com el seu germà Dylan van començar a treure males notes perquè dedicaven massa estona al futbol, es van preocupar. Els dos, però, ho feien prou bé al camp i van ser reclutats per l’escola que tenia Julio Fuller, exjugador de Primera Divisió. Després també va preguntar per ells el responsable de l’escola local de Puerto Limón del club més popular del país, el Deportivo Saprissa, que porta aquest nom en honor del seu fundador, Ricardo Saprissa, exjugador de l’Espanyol de Barcelona. Els pares van posar com a condició perquè entrenessin als dos llocs que no juguessin ni entrenessin els dissabtes. La raó? Els adventistes creuen en la vigència del quart manament, que recorda que el dissabte és el dia de repòs establert per Déu com un senyal de reconeixement de la seva autoritat i un recordatori de la seva obra creadora. Per tant, no es pot jugar.

Però a mesura que el seu fill jugava més bé, era més complicat evitar els dissabtes. En Yeltsin, batejat així en record del president rus Borís Ieltsin, a qui els Tejeda identificaven com algú que havia acabat amb el comunisme, va rebre una proposta per anar a l’escola de Deportivo Saprissa a San José. Els pares van acceptar un cop van trobar-li plaça a l’escola adventista de la ciutat. Les condicions seguien sent dues: estudiar i descansar els dissabtes. Però finalment, amb 14 anys va tocar decidir. I Tejeda va optar per jugar els dissabtes. De fet, dins de l’adventisme les activitats esportives són analitzades amb lupa. Si l’esport serveix per sacrificar-se, treballar o millorar, està ben vist. Si és només un joc divertit que aporta plaer, en canvi, no és vist amb bons ulls. La clau és la diferència "entre la recreació i la diversió". La primera et fa fort, la segona et distreu. De fet, Tejeda va descobrir que existia un equip de futbol 7 a San José format per adventistes, que consideraven que aquest esport pot encaixar amb les seves idees.

I va ser així com Tejeda va poder anar fent via fins a debutar a Primera amb el Saprissa. I en tres anys ja era a Europa, a França i Suïssa, on li va tocar sempre jugar els dissabtes. No li agradava, però com a mínim sabia que estava treballant i sacrificant-se per millorar. El futbol no era un plaer, per a ell. Era la seva vida, en què es barrejava esport i fe.