El fill d'una llegenda del futbol, el fill del president d'un altre país

BarcelonaEra l’estiu del 1992. George Weah acabava de fitxar pel París Saint-Germain després d’uns anys fent gols al Mònaco. Nascut en un dels països més pobres del món, Libèria, Weah s’havia convertit en un dels noms del moment al futbol europeu gràcies a la seva capacitat per fer gols i al seu físic, imponent. Però aquell estiu era un turista més a Nova York. Un turista que tenia les butxaques plenes, gràcies al futbol. Enamorat de la ciutat nord-americana, va obrir un compte corrent al Chase Bank dels Estats Units per tenir-hi els diners que estalviava. Weah va anar a l’oficina d’aquest banc de Manhattan, no gaire lluny de Wall Street, on el va atendre una treballadora, la Clar. Ella no sabia que tenia davant un esportista famós. Ell va enamorar-se de seguida d’una dona intel·ligent que li explicava com gestionar els seus diners. Dels negocis, van passar a les preguntes personals. Ella era jamaicana, ell liberià. Ella vivia als Estats Units, ell a París. Al cap d'un any es casaven.

George Weah (Monrovia, 1966) va ser un dels millors jugadors africans de futbol. El 1995 va guanyar la Pilota d’Or quan jugava al Milan. Ara, mai va poder jugar la fase final d’un Mundial. Libèria, un país trencat per una llarga i crua guerra civil, només va acostar-se a la fita el 2002, quan els liberians van arribar a l'última jornada de la fase de classificació amb opcions. Necessitaven que Ghana derrotés els nigerians en l'últim partit, però no va ser així. I Weah va quedar-se sense arribar mai a un Mundial. Hauria estat històric, ja que Libèria vivia la seva segona guerra civil, que deixaria uns 50.000 morts. La primera, finalitzada el 1996, havia deixat més de 200.000 morts i havia provocat que un milió de persones marxessin del país com a refugiats. Bona part de la selecció estava formada per joves fills de refugiats.

George, el president liberià

Gràcies al futbol, el George va poder comprar un pis a París per als seus pares i allunyar-los de la guerra. El seu fill Tim, en canvi, ha conegut una realitat diferent. I ha debutat en un Mundial, la gran espina que el pare tenia clavada. I ja hi ha marcat, de fet. Timothy Weah, nascut l’any 2000 a Nova York, és una de les noves cares del futbol dels Estats Units. Un jove que ha viscut sempre sota l’ombra d’un pare absent, ja que va quedar-se a viure amb la mare, la Clar, als Estats Units, mentre el George seguia jugant a Europa. Aquests últims anys tampoc s'han vist gaire, perquè George Weah va ser elegit president de Libèria l’any 2017. Gran heroi de tota una generació de liberians, ara l’exdavanter del Milan és president d’un país, mentre el seu fill marca gols amb un altre al Mundial. Aquests dies, però, la sang ha estat més forta que les obligacions presidencials i George Weah ha volat a Qatar per trobar-se amb el seu fill i veure un partit dels Estats Units. A les xarxes va penjar una fotografia amb el Tim. La mateixa rialla, els mateixos ulls. La mateixa facilitat per marcar gols, però una bandera diferent. De fet, Tim Weah ha parlat en pocs dies amb dos presidents, ja que Joe Biden va trucar als jugadors dels Estats Units per animar-los.

Esclar que Tim Weah hauria pogut escollir ser internacional amb Libèria, la terra del seu pare. Però admet que hi ha anat pocs cops. Ara, també hauria pogut jugar amb França, on va viure uns anys quan va anar a l’Acadèmia del PSG i on viuen els avis. Però també hauria pogut jugar amb Jamaica per la seva mare. I amb els Estats Units, evidentment. Aquesta va ser la seva elecció, i no va dubtar gaire. "He nascut aquí, m’he criat aquí, tinc els amics aquí", diria el jove, que residia a Brooklyn amb la Clar, esperant la visita d’un pare que va tenir clar que els seus fills serien futbolistes, com ell. La seva infància va ser una mica nòmada, però, ja que va criar-se entre Florida i Nova York, amb la mare fent equilibris entre la seva carrera professional i la cerca de bones acadèmies de futbol per als seus fills. Havien començat en una escola de futbol propietat d’un tiet de la mare, perquè per part de mare, com a bons jamaicans, ja eren molt de futbol. De fet, la Clar explica que quan va explicar a casa que havia conegut un tal "George Weah" els seus germans no s’ho van creure, que festejava amb un dels millors jugadors del món. El Tim va acabar a l’Acadèmia del New York Red Bull primer, i després va saltar al Vell Continent quan el PSG va tancar el cercle: si el pare havia jugat amb ells, el fill també. Arribaria a França amb 14 anys, fent camí fins a debutar al primer equip, on marcaria un gol, però acabaria cedit al Celtic. Ara, amb 22 anys, juga al Lilla i triomfa amb la selecció dels Estats Units.

Una família atrapada entre dos continents

El destí ha volgut que els dos Weah facin gols amb dues seleccions diferents, però amb dues banderes gairebé idèntiques. Libèria no deixa de ser aquell somni, tan bonic, que va acabar trencat, de fer un país lliure i digne al cor de l’Àfrica. Quan els Estats Units eren una jove nació independent, un dels grans debats era l’esclavitud. Mentre moltes persones la defensaven, altres consideraven just que els descendents d’esclaus africans poguessin fer el viatge de retorn a la terra dels seus avantpassats. Aquest era l’objectiu de la Societat Americana de Colonització, que el 1822 va escollir la costa de l’actual Libèria com a lloc on enviar els exesclaus americans alliberats. Els exesclaus van emigrar gradualment a aquesta terra, batejada com la terra lliure (Libèria), i van declarar-ne la independència el 1847. El somni de tenir una República lliure i digna, però, no va acabar de rutllar, ja que el país va quedar dividit entre aquells que provenien d’Amèrica i els habitants autòctons. Els primers, que es feien dir "americans" van conformar l’elit del país, amb estudis i poder, i van provocar l’antipatia de les ètnies que habitaven a la zona, com aquella de la qual provenen els Weah. Els símbols del nou estat, inspirats en els Estats Units, deixaven clara la inspiració dels governants d’un país que acabaria patint una cruel guerra civil als anys 90, on la lluita pel poder va ser un dels factors clau, a més dels interessos de països europeus per controlar els recursos naturals. El destí de Libèria, com els passa als Weah, no es pot entendre sense els Estats Units. I Timothy Weah ara brilla amb la seva selecció, sent descendent d’esclaus per part de la mare jamaicana i d’africans que van patir la violència a Libèria per la part del pare.