Espanya comença el Mundial de Qatar convencent-se que el pot guanyar (7-0)

MadridNo hi ha gaire diferència entre un dimecres normal i un dimecres de partit. A les cinc de la tarda Madrid viu amb el mateix bullici que el de qualsevol altre dia entre setmana. Les places s'omplen de la mainada que surt de les escoles i el trànsit es dispara, mig per dur els petits a les extraescolars o perquè la gent ja va sortint de la feina. Juga Espanya, però no se li fa massa cas. Ni el partit contra Costa Rica té gaire cartell ni el Mundial, que tot just comença, està en fase de màxim interès ciutadà. Sense pantalles gegants i oferint-se el duel en obert, els que se senten atrets per la roja dubten si mirar-s'ho a casa o en algun bar. El marcador, la golejada, per més que inesperada (7-0), tampoc contribueix a posar èpica en un partit que pot ser molt transcendent en aquesta primera fase del torneig, pel que fa a classificació, per la derrota inesperada d'Alemanya contra el Japó; però que en directe ha passat sense pena ni glòria a la capital del regne.

La selecció té més jugadors del Barça que mai, fins a vuit, i cinc han sigut titulars contra una Costa Rica que ha quedat ràpidament anul·lada pel control, el domini i la vocació ofensiva de l'equip espanyol. Amb Alba al lateral i Ferran Torres a l'extrem, el mig del camp era cosa de Busquets, Pedri i Gavi. Tres blaugranes que s'entenen a la perfecció i que han fet el que han volgut en el debut al Mundial de Qatar. El rival no era dels més potents, però tot i així la roja no s'ha deixat entabanar i ha fet un partit complet des del primer fins a l'últim minut. Ni un xut a porteria dels ticos, ni una arribada perillosa, ni un córner a favor. I només un 25% de possessió.

Keylor Navas, un vell conegut del futbol espanyol, tornava a situar-se sota els pals després d'un llarg període d'inactivitat. No pas volguda: ha perdut el rol de titular al PSG. El que va ser porter del Madrid ha evidenciat que li falta ritme de competició i, si bé el joc d'Espanya ha sigut un vendaval, no ha pogut ajudar els seus amb les habituals parades de reflexos. Dani Olmo ha recollit una bona passada interior de Gavi per inaugurar el marcador, Marco Asensio ha rematat des de la frontal una centrada rasa de Jordi Alba i Gavi ha forçat un penal que ha transformat Ferran Torres. Amb mitja hora de joc ja estava tot sentenciat.

Luis Fernando Suárez, el tècnic tico, havia ordenat una defensa de quatre que s'ha reconvertit en una línia de 5 quan ja havia encaixat tres gols. Ha aturat l'hemorràgia momentàniament, però a la segona part, novament amb 4, l'equip espanyol ha tornat a tenir una autopista cap a l'atac. Pocs partits deu haver tingut Luis Enrique tan còmodes com el que li ha permès rematar nou vegades a porteria i fer set gols. Els quatre de la segona part, obra de Ferran Torres, rescatant una jugada al segon pal; de Gavi, amb una rematada majestuosa amb l'exterior del peu; de Carlos Soler, aprofitant un refús del porter, i de Morata, a passada de Dani Olmo.

Un partit perfecte d'Espanya contra Costa Rica

Amb la derrota d'Alemanya, Espanya tenia una oportunitat d'or per jugar amb l'aspecte psicològic. No només ha sumat els tres punts, també ha golejat per si de cas hi arriba a haver un hipotètic empat de punts. El domini ha sigut tan evident que al descans molts bars s'han quedat amb la meitat de l'aforament, donant la feina per feta. Potser el problema és que tothom ho ha vist tan fàcil que hi ha el risc de no reconèixer els mèrits de completar 90 minuts impecables en un Mundial.

Luis Enrique, enèrgic i nerviós al primer temps, ha sabut llegir el partit després del descans. Un cop ha vist que els seus no abaixaven els braços, ha ordenat un canvi en la pressió i en el desgast: no feia falta atacar, només garantir-se el control de la pilota i fer canvis per donar refresc als jugadors titulars pensant en diumenge, el dia en què la roja s'enfrontarà a una mannschaft ferida. El que potser no s'esperava és que Balde, Morata, Carlos Soler, Nico Williams i Koke tenien tantes o més ganes de reivindicar-se que els que han sortit de titulars.

No era un dia per a grans dosis d'eufòria a Madrid. Set gols eren motiu més que suficient perquè la gent marxés contenta, però sense passar-se. Les cerveses, per diumenge. Aquell dia és festiu, el rival tindrà molt més cartell i el marcador servirà per saber si Espanya pot o no pot competir per tornar a guanyar la Copa del Món.