Esbojarrat i crític amb Bolsonaro: Richarlison, el nou heroi brasiler

BarcelonaQuan era un nen, Richarlison va trobar-se una pistola que l'apuntava. Tornava a casa quan va ser atracat. Ell anava amb un amic i amb les butxaques buides. Què pot portar de valor un nen en un barri pobre? Qui sap, però quan caus a l'infern de la droga, caus en la desesperació. I l'atracador buscava quatre monedes, un rellotge, un telèfon, el que fos, per poder comprar droga. Richarlison recorda que va aixecar amb les mans l'única cosa que portava a sobre: una pilota de futbol. I l'atracador va marxar.

El nou heroi del futbol brasiler ha picat pedra per arribar a portar la preciosa samarreta groga amb rivets verds. En una terra on el futbol forma part de la identitat nacional, com la música, costa arribar fins a dalt de tot. En un país encara trencat, com es va veure a les últimes eleccions, els joves que viuen als barris més durs aconsegueixen guanyar-se un futur gràcies a la pilota. En el cas del davanter del Tottenham, la infància està marcada pel divorci dels pares quan ell tenia set anys. Els crits en un petit apartament, la mirada amb els germans quan sentien la mare plorant. I el pare que marxa de casa cap a Minas Gerais per buscar una nova vida, i deixava l'esposa sola amb els fills a la ciutat de Nova Venécia, a l'estat d'Espírito Santo, a la costa. Faltaven diners. I amb 11 anys el nen treballava del que fos, netejant cotxes o venent gelats. La mare va trobar una feina que no li permetia estar amb els fills. I els cinc germans van acabar vivint amb la seva tieta, l'Audiceia, que cuinava per a ells i també per a més persones, venent menjar al carrer. Va ser una infància dura en un barri on hi havia delinqüència, droga i poca feina. Richarlison diu que tots els germans dormien en una mateixa habitació, amb poc espai. I que només era feliç quan podia jugar a futbol. La pilota el va salvar, tant proporcionant-li feina com el dia que va ensenyar-ne una a aquell atracador.

Crític amb Bolsonaro

Quan va cobrar un dels primers sous com a jugador en un club anomenat Real Noreste, va donar els diners a la seva tieta. I quan va ser fitxat per l'América Mineiro el 2014 amb el primer contracte professional, va comprar a la tieta una motocicleta perquè pogués repartir el menjar a domicili. A diferència d'altres jugadors, ell mai ha oblidat les seves arrels. "No em cal parlar de polítics o de política per saber quines coses estan bé. Que els nens no tinguin menjar ni un got de llet cada dia no està bé. Que hi hagi poca feina i tantes desigualtats no està bé. Que hi hagi violència contra les dones no està bé", va dir fa poc. Estava fent referència a moltes de les polítiques que ha defensat Lula, que sempre diu que el seu somni és que cada brasiler tingui un got de llet cada dia. Sense pronunciar noms, estava criticant a Bolsonaro, tot i que no ha demanat mai el vot per Lula, ja que afirma no sentir-se còmode parlant de polítics i partits. Però s'estava allunyant de tots els jugadors, com Neymar, que han oblidat les seves arrels humils, viuen com milionaris i voten per l'extrema dreta per poder tenir més privilegis. Richarlison, en canvi, diu que cal lluitar contra la pobresa. Ara, una cosa és veure les coses diferents i una altra oblidar l'esperit d'equip: quan fa poques setmanes un periodista alemany va criticar Neymar, Richarlison va defensar-lo dient: "Aquest periodista és un imbècil".

Richarlison va jugar un any a la Segona Divisió brasilera amb l'América Mineiro, que va pujar a Primera. Els seus gols li van permetre rebre una oferta del Fluminesen, on jugaria un any. En un ascens meteòric, el 2017 ja era al Watford de la Premier League amb tot just 20 anys. I del nord de Londres a Liverpool per esdevenir un heroi quatre anys a l'Everton. I, finalment, retorn a Londres aquest any fitxant pel Tottenham, on, coses de la vida, encara no ha marcat. Al Mundial, en canvi, ja porta dos gols. Tite, el seleccionador, sempre ha confiat en ell, cosa que ha generat debats que de moment Richarlison ha tancat amb el gol més bonic del que portem de Mundial, contra els serbis.

En defensa de la ciència

Campió olímpic amb el Brasil als últims Jocs Olímpics de Tòquio, Richarlison es defineix a ell mateix com un "boig" a qui li agrada la gresca. Ara, és un boig a qui li agrada sortir de nit i ballar, però que dona el 10% dels seus ingressos a un institut que lluita contra el càncer, malaltia que ha patit la seva tieta. De fet, la sanitat ha estat un altre dels punts en què s'ha enfrontat amb Bolsonaro. Richarlison va participar en campanyes per defensar la necessitat de vacunar-se contra el covid-19 i va participar en un estudi sobre la malaltia. "No em cal anar a un laboratori per saber que cal confiar més que mai en la ciència", diria just en un moment en què molts simpatitzats de Bolsonaro, tal com feien molts votants de Trump als Estats Units, dubtaven dels científics. Quan la mala gestió del govern de Bolsonaro provocava centenars de morts a la ciutat amazònica de Manaos, el davanter va comprar oxigen per als hospitals de la zona. I va criticar el govern de dretes quan van ser assassinats activistes indígenes de la zona. A més, durant la pandèmia va donar 500 cistelles de menjar diàries durant moltes setmanes als veïns del seu barri natal.

Convertit juntament amb Everton Ribeiro en l'únic jugador de la selecció obertament crític amb Bolsonaro, el davanter va criticar que el dirigent de dretes fes servir la samarreta groga de la selecció com a símbol del seu partit. "Si es fa servir la samarreta de la selecció com a símbol polític perdem la nostra identitat", va dir. De fet, durant les eleccions es va canviar la foto de perfil posant una imatge amb la segona equipació de la selecció, la blava. Ara que el davanter marca gols vestit de color groc, la samarreta del Brasil de mica en mica deixa de ser un símbol del bolsonarisme. I Lula, que ben aviat tornarà a ser investit president, va penjar un vídeo d'ell vestit de groc celebrant el gol de Richarlison. "Ell és el veritable jugador del poble", l'ha definit l'exjugador Walter Casagrande, que va ser company d'equip de Sócrates al Corinthians quan aquest club va ser un símbol de la lluita contra la dictadura. Alguns jugadors, per sort, no obliden mai les seves arrels.