Stéphanie Frappart, una dona àrbitra en un Qatar d'homes: els apunts del Mundial de la vergonya (29 de novembre)

BarcelonaLa FIFA va designar tres àrbitres principals per al Mundial de Qatar, però cap d'elles havia debutat encara. La francesa Stéphanie Frappart serà la primera a dirigir un partit en una Copa del Món masculina. Aquest és el primer dels quatre apunts del dimarts 29 de novembre del Mundial de la vergonya.

Pionera en un país on es vulneren els drets de les dones

S'havia especulat que el partit inaugural del Mundial entre Qatar i l'Equador el podria xiular Stéphanie Frappart, però finalment no va ser així. La francesa farà història aquest dijous, quan arbitrarà el duel entre Costa Rica i Alemanya, decisiu per a la classificació als vuitens de final per a tots dos conjunts. Frappart estarà acompanyada per les assistents Neuza Back i Karen Díaz. Això vol dir que serà la primera vegada a la història que tres dones xiularan un partit masculí d'un Mundial i passarà a Qatar...

El somriure de Frenkie de Jong

Si la cosa va d'estrenes, aquest dimarts Frenkie de Jong s'ha estrenat com a golejador per primer cop en un Mundial. Sense gaires problemes, els Països Baixos han segellat la classificació per als vuitens de final com a primers de grup després de derrotar (2-0) Qatar. Cody Gakpo, que ja suma tres gols, i el blaugrana han sigut els golejadors. El gol de Frenkie ha nascut d'un rebot després d'una rematada de Memphis.

Les amenaces de "presó o tortura" de l'Iran

Més d'un amb la boca petita, però tots els jugadors de l'onze titular de l'Iran han cantat l'himne. Segons havia informat la cadena CNN, el govern iranià havia amenaçat els jugadors amb penes de "presó o tortura" per a les seves famílies si no ho feien. El partit està immers en una onada de protestes a l'Iran pel cas de Mahsa Amini, la noia morta en custòdia policial per dur malament el hijab. A les graderies, sí que s'han sentit xiulets.

Infantino 'allibera' l'espontani de la bandera LGTBI

Ahir dilluns, durant el partit entre Portugal i l'Uruguai, es va viure una de les reivindicacions més atrevides des que va començar el Mundial. Al minut 50 un espontani va saltar al terreny de joc amb la bandera de l'arc de Sant Martí. Es tracta de Mario Ferri, que va ser reduït per la seguretat de l'estadi i, després, va ser detingut per la policia qatariana. Va estar a la comissaria fins a les tres de la matinada, quan va ser posat en llibertat sense càrrecs. En una entrevista a RAC1, Ferri ha explicat que va rebre l'ajuda de Gianni Infantino, president de la FIFA: "Vaig tenir problemes amb la policia, però va aparèixer ell i va resoldre la situació perquè no considera violent el meu missatge".

Però la ridícula lluita de Qatar amb els braçals i la simbologia LGTBI no cessa. Un aficionat dels Estats Units ha estat expulsat de l'estadi abans de l'enfrontament de la selecció del seu país amb l'Iran. La policia ha detectat que un home portava un braçal amb aquests colors, en suport del col·lectiu LGTBI, i no ha dubtat a fer-lo fora.

Qatar continua negant els morts

Hassan al-Thawadi, un dels responsables del Mundial de futbol de Qatar, ha admès en declaracions a la cadena de televisió britànica TalkTV la mort d'entre "400 i 500 treballadors" estrangers en els últims anys al seu país. Com que les seves declaracions semblaven voler dir que admetia que es tractava de morts relacionades amb les obres del Mundial, ràpidament el comitè organitzador ha emès un comunicat especificant que aquesta xifra propera als 500 morts seria la corresponent a treballadors estrangers morts l'última dècada a Qatar.

El govern de Doha només reconeix la mort de 37 treballadors per accidents relacionats amb el Mundial o per les condicions de treball. Fa uns mesos una informació del diari britànic The Guardian va xifrar en 6.500 els treballadors que han mort a Qatar per culpa de les condicions de treball, “totalment inhumanes”, tal com les defineixen els responsables d’organitzacions com Human Rights Watch. Els obrers que han mort provenien majoritàriament del Nepal, Bangladesh, l’Índia, Sri Lanka, les Filipines i el Pakistan. La major part de morts són homes d’entre 30 i 40 anys. Segons Qatar, haurien mort de problemes cardíacs treballant.

Les ONG qüestionen que sigui possible una xifra tan alta de morts per problemes de cor, al tractar-se gairebé sempre de gent jove de qui no es coneixien antecedents d'aquest tipus. Qatar només indemnitza la família del mort si es pot demostrar que la defunció va ser conseqüència directa d’una errada o un accident laboral, fet que ha provocat que poques famílies rebin compensacions.