Croàcia no pot frenar el somni de Messi (3-0)

BarcelonaLeo Messi es posava les mans a la cintura i deixava anar un lleu sospir. Mirava fixament la pilota. Res més. Agafava impuls i xutava amb la cama esquerra. L'impacte era brutal, com si descarregués tota la ràbia acumulada a l'Argentina, l'angoixa d'un país que s'ha aferrat al Mundial com la panacea per superar una crisi econòmica, social i política de dimensions inimaginables. La pilota sortia disparada i entrava per l'escaire. Era el primer gol del partit. El primer pas cap a la gran final.

L'Argentina va superar Croàcia a la semifinal (3-0) en un partit que va anar de menys a més. De no ser gens brillant, sobretot en els primers compassos, avorrits i dispersos, a ser plàcid i vistós. Perquè al principi hi havia por, molta por. Pànic escènic per tot el que hi havia en joc i por de cometre errors. El duel va ser un sac de nervis fins que Messi va inaugurar el marcador. Era com si aquell gol descarregués de tensió el combinat sud-americà, que a partir d'aleshores, amb el vent a favor, va fer una de les millors actuacions de tot el torneig.

Enrere quedaven les imatges dantesques del partit contra els Països Baixos. El duel amb Croàcia va ser més noble, sense incidents destacats a la gespa, més enllà dels típics retrets en una semifinal d'un Mundial. Res d'insults, de gestos provocatius o de picabaralles. Els temps també hi van ajudar, perquè el marcador, en un obrir i tancar d'ulls, va passar d'estar empatat a estar decantat per a l'equip de Messi. L'Argentina va arribar a la final i Croàcia, amb esportivitat, reconeixia la derrota. Havien caigut amb honor, més del que el resultat podia indicar.

El penal que descanta la semifinal

No havia passat res de destacable, cap xut entre els tres pals, fins que va arribar un desajust defensiu croat. Julián Álvarez va rebre a l'espai. L'Aranya va intentar driblar el porter. Però Livakovic el va fer caure i l'àrbitre va xiular penal. A diferència d'altres, aquest era inqüestionable. Els fantasmes no van ennuvolar Messi, que va avançar l'Argentina. Croàcia va picar a l'esquer, va voler empatar de seguida i l'equip sud-americà va trobar-se amb un contraatac que Julián, sol contra el món i amb una petita dosi de fortuna, va culminar amb el segon gol. La classificació era al sac i només calia lligar-lo ben lligat. D'això se'n va encarregar Messi, que va fer una jugada marca de la casa, desempallegant-se del marcatge de Josko Gvardiol i servint en safata el tercer a l'Aranya.

Croàcia s'havia quedat sense opcions. La selecció balcànica, la sorpresa del Mundial de Rússia 2018, on va arribar a la final, estava a punt de tornar a fer història després de deixar fora de combat el Brasil. Però aquest cop la resistència va ser infinitament inferior. Luka Modric, que amb 37 anys disputava la seva última Copa del Món, abandonava el terreny de joc capcot, conscient que s'havia esfumat l'última bala per guanyar el títol més gran de tots. Croàcia també va ser víctima dels nervis i, curiosament, no va relaxar-se fins que anava per darrere en el marcador. Però l'Argentina va resultar ser un gegant en defensa que només va concedir un parell d'ocasions clares al rival. I, en atac, amb espais un Messi desbocat, fins i tot va sorprendre que el marcador no fos més ample.

L'Argentina va sorprendre per la bona gestió del partit. Aquella selecció sota sospita va ser prudent i avorrida a l'inici, però solvent, valenta i eficaç amb el marcador a favor. Havia après dels errors, i va regalar a una afició patidora de mena un final dolç i festiu. Ara només li queda un últim pas, contra França o el Marroc. Leo Messi és a 90 minuts de la glòria.