Criticar Qatar és necessari, però potser cal mirar més cap a la FIFA

BarcelonaExisteix el karma? El destí? No en tinc ni idea, la veritat. Però si existeix ha impactat de ple en Joseph Blatter. Sempre m’ha semblat fascinant, la figura d'aquest suís. Durant anys va ser el president de la FIFA, un dels homes més poderosos del món de l’esport. I la seva caiguda va ben lligada amb el Mundial de Qatar... quan ell estava en contra del Mundial de Qatar. Blatter, el menut suís que sempre explicava el món com si fos un partit de futbol, amb frases com "nosaltres no fem faltes per darrere" com a eufemisme de la corrupció, o "soc com Messi" per referir-se a la seva alçada, volia que aquest Mundial de l’any 2022 fos als Estats Units. Penseu-hi, té tot el sentit: si voleu potenciar un mercat que doni diners, per qui apostaríeu? Blatter no preferia els Estats Units sobre Qatar per qüestions de drets humans. Els preferia per cuidar el seu negoci. Sabia que un Mundial a Qatar plantejava un calendari que molestaria els clubs i els jugadors, que seria a un país on després del Mundial no es cuidaria un mercat que generi ingressos i que provocaria moltes queixes. Ell volia els Estats Units, que finalment serà la seu d'aquí quatre anys juntament amb Mèxic i el Canadà, perquè per població i estructura seguirà donant diners un cop el torneig s'acabi. Els Estats Units s’estan sumant al negoci del futbol. I per a la FIFA significa soroll de dòlars a la butxaca.

Les cares del Mundial de la vergonya

Una de les millors notícies prèvies al Mundial de Qatar és poder trobar treballs periodístics excel·lents, com el darrer documental de Netflix sobre la FIFA, un documental de Movistar sobre Blatter o la feina de molts mitjans locals, des de la revista Panenka fins a La Media Inglesa. Una part de la premsa no aixeca catifes, però una altra bona part sí que intenta fer-ho. És qüestió de saber-ho buscar, perquè s’està fent bon periodisme criticant aquesta Copa del Món. En general hi ha consens a l'hora de titllar de dictadura Qatar, però aquest estat ja era així abans de la cita i ho seguirà sent després.

¿Té sentit criticar ara Qatar i no haver-ho fet quan ha organitzat curses de la Fórmula 1, de motos i d'atletisme, i quan ha comprat deute, edificis, ports, mitjans de comunicació i empreses a Espanya? El Mundial genera un interès tan gran que aconsegueix que es parli més de Qatar ara que quan compra avions, negocia amb els talibans o compra poder a Europa. Potser caldria ser més crítics la resta de l'any i no ser-ho només ara. De fet, s'hauria de mirar més cap a la FIFA per exigir-li, si estem tots d'acord que és una vergonya celebrar un Mundial en un país com aquest, que inclogui dins dels seus estatuts que per organitzar un Mundial s'hagin de respectar els drets humans. Crear un marc legal que fixi que per organitzar un Mundial han d'existir drets per als treballadors i llibertat per estimar i no hi ha d'haver cap mena de discriminació per raça, sexe o condició sexual. El gran problema amb el Mundial no és Qatar, que ja era així abans i que canviarà segurament poc. El gran problema és el sistema que ho permet.