Els botxins de Leo Messi al Mundial de Qatar

BarcelonaEl dia que Vicente Moreno va posar els peus a Riad el termòmetre s’enfilava fins als 50 graus. Tot i això, tenia fred. Als interiors l’aire condicionat funcionava tan fort que necessitava abrigar-se. L’exentrenador de l’Espanyol començava la seva aventura particular a l’Aràbia Saudita, en un futbol que, als ulls de molts europeus, era poc més que una cosa exòtica. Una lliga menor. En realitat, ben pocs coneixen la competició saudita, per no parlar dels seus jugadors. I resulta que la seva selecció va ser capaç ni més ni menys que de guanyar contra tota una Argentina en el debut al Mundial de Qatar.

"De totes les lligues del golf Pèrsic, aquesta és la millor", diu sense pensar-s’ho Vicente Moreno, que atén l’ARA des de Dubai, on l’Al-Shabab –líder a la Saudi Pro League– hi està fent una estada aprofitant l’aturada pel Mundial. La conferència, una trucada de veu per WhatsApp, es talla constantment, però ja és més del que es pot fer a l’Aràbia Saudita, on les comunicacions entre aquest país i casa nostra són un mal de queixal. Les videotrucades per WhatsApp no són viables i l’Skype està totalment bloquejat. Però aquestes són les regles i el tècnic, a gust o a disgust, no té més remei que acceptar-les. Ja fa quatre mesos que hi viu, i diu que està plenament integrat en aquesta metròpoli de gairebé vuit milions d’habitants. "Aquí hi ha de tot, però hi ha moltes diferències culturals".

El futbol, encara que des dels ulls europeus no ho sembli, és una de les passions dels saudites. I el debut de la selecció al Mundial es va viure com un esdeveniment de primer nivell. "Fins i tot vam canviar l’horari de l’entrenament perquè no ens coincidís", diu el tècnic de Massanassa. Ell va viure aquell triomf històric tranquil·lament, en una sala amb la resta del seu staff. Al carrer, l’eufòria va ser majúscula. Aquell equip que havia caigut golejat contra les grans seleccions, antigament, derrotava l’albiceleste de Leo Messi. "La victòria va ser tan important que fins i tot, dimecres, va ser dia festiu".

La cultura islàmica està tan present en el dia a dia a l’Aràbia Saudita que tot està organitzat d'acord amb els horaris de les oracions. Fins a cinc al dia. "Jo soc creient, i a mi no em sorprèn que resin cinc vegades. Ho comprenc perfectament", diu Vicente Moreno, "molt respectuós" amb les tradicions religioses del seu nou lloc de treball. "La vida és molt diferent i la lògica que nosaltres fem servir no et serveix aquí", afegeix el tècnic. A nivell de descansos, per exemple, ja que la primera oració del dia és a la cinc de la matinada. Tot s'hi adapta, començant pels entrenaments. I també els horaris dels partits.

La Saudi Pro League, una competició molt desconeguda

L’única cosa que és universal és el futbol. "Els jugadors saudites tenen molt de talent. El que passa és que la lliga és molt desconeguda". Segurament per això, una victòria contra l’Argentina crida tant l’atenció. "La competició va aturar-se un mes abans que la resta de lligues perquè l’equip pogués entrenar-se. Això també els ha ajudat", diu el tècnic. El futbol saudita ha acollit talent estranger, tot i que encara li falta exportar-ne. "És difícil que el jugador d’aquí vagi a fora. Està en el seu hàbitat, econòmicament cobra bé... No té necessitat de marxar. Entre això i que a Europa es premia el rendiment immediat, costa que algú faci el pas". I és que, segons Vicente Moreno, els salaris de la Saudi Pro League no tenen res a envejar als que es paguen en clubs de la classe mitjana de la lliga espanyola.

Més enllà dels resultats, Vicente Moreno viu còmodament instal·lat a Riad, ciutat que va escollir perquè, en comptes de tornar a la Segona Divisió espanyola, creia que s'havia guanyat prou crèdit per seguir a Primera o lluitar per títols en alguna lliga estrangera. El tècnic entén les crítiques cap al país saudita, però les esquiva amb la seva versió dels fets. "A mi m’han tractat molt bé des del primer dia. La meva dona hi ha estat un mes i mig i també l’han tractat bé. Jo no tinc cap clàusula que m’impedeixi parlar de res. Però és que jo puc parlar de la meva experiència. I això és el que jo he vist". Ja ha après algunes paraules en àrab, tot i que no li és estrictament necessari. Entre el castellà –els vuit estrangers del seu Al-Shabab l’entenen– i l’anglès –té un assistent que és traductor– en té prou per anar tirant. Quatre mesos després de marxar, no es penedeix d’haver fet el pas a un país que futbolísticament no era res... fins que va convertir-se en el botxí de Messi.