D'"escarransit" sense padrins a intocable: el miracle de Raphinha

Sao PauloAlisson Becker era porter de l’Internacional de Porto Alegre; Danilo i Alex Sandro eren els dos laterals del Santos que va guanyar la Copa Libertadores 2011 amb Neymar Jr. d’estrella emergent; Thiago Silva és ídol al Fluminense; Marquinhos sempre ha exercit de seguidor del Corinthians; Casemiro va sortir del São Paulo... i així successivament. Haver disputat el Brasileirão abans de fer el salt a Europa no és una condició indispensable per fer-se un lloc a la selecció brasilera. Però ajuda, i molt. Principalment, perquè la torcida d’origen i els mitjans de comunicació de la ciutat es transformen en un grup de pressió, que, primer, exigeixen la convocatòria i, després, defensen la permanència a la verdeamarela com a quota de club o regional.

Raphinha Dias Belloli, però, trenca la norma no escrita. És un self-made man aïllat mediàticament que no ha llaurat cap entorn previ que l’hagi ajudat a alçar-se fins a la seleção. Nascut a Porto Alegre, va suspendre les proves d’accés al Grêmio i a l’Internacional, del qual és afeccionat, per “escarransit”. Li va tocar deambular per diversos clubs de diferents estats i va acabar a l’Avaí, de Florianópolis, on va jugar la Copa São Paulo de Júniors, el trofeu juvenil amb més tradició del país abans de fer el salt, el febrer del 2016, al Vitória de Guimarães, de la lliga portuguesa, on es va professionalitzar.

Fins ara fa un any, Raphinha era un desconegut per al gran públic brasiler. Jugava al Leeds United i la Premier League només la televisen els canals de l’ESPN a les plataformes de pagament, als quals només té accés el 27% de la població. Al seu seleccionador, Tite, gautxo com ell, li va cridar l’atenció aquell extrem ràpid i valent, amb concepció de joc col·lectiu. El cos tècnic de la seleção va buscar referències al Brasil, però no se’n va sortir. Una trucada a Marcelo Bielsa, que era llavors el seu entrenador, va facilitar-ne la convocatòria a inicis de la temporada 2021-22. “És un futbolista decisiu”, va justificar Tite, que debutarà al Mundial amb el seu equip dijous 24 contra la difícil Sèrbia (20 h).

Més enllà dels experts en futbol internacional, Raphinha era un jugador anònim, sense cara ni veu, perquè tampoc no es prodigava gaire amb entrevistes a mitjans brasilers, com estratègicament fa la classe mitjana que juga a Europa per mantenir-se en boca de tothom.

Repetint la mateixa situació de tots els clubs on ha jugat, des del Vitória Guimarães fins al Barça, Raphinha va haver de remar en solitari a la selecció brasilera, on, això sí, va ser molt ben rebut pel vestidor, començant per Neymar i el cos tècnic. 

El Brasil-Uruguai que ho va canviar tot

I, en un temps rècord, es va fer un forat a l’extrem dret, guanyant el pols a Antony, llavors a l’Ajax i ara al United, queridinho de l’afició del São Paulo. Va ser arribar i moldre. El millor partit amb la seva selecció és el bateig com a titular en el clàssic Brasil-Uruguai, el 14 d’octubre de l’any passat, en un escenari tan poc tradicional com l’Arena da Amazônia, a Manaus. La seleção va esclafar la celeste de Luis Suárez i Cavani per 4-1 amb dos gols de Raphinha, que es va entendre a la perfecció amb Neymar. La verdeamarela es refermava com a líder de les eliminatòries sud-americanes per a Qatar 2022 i els xarrues queien a la setena posició, fora, fins i tot, de la repesca. Cinc dies després, l’Associació de Futbol Uruguaiana destituïa el Maestro Tabárez, que feia 16 anys era el seleccionador.

L’entesa futbolística amb Neymar, demostrant que tocaven amb el mateix solfeig, va ser determinant perquè l’extrem gautxo fos nomenat primer lloctinent de l’estrella del PSG, tancant qualsevol possibilitat de debat. Tite es va centrar llavors en trobar les altres dues peces complementàries per al craque de l’equip: l’extrem esquerre, on Vinícius Jr. no ha estat mai indiscutible i arribarà a Qatar competint amb Lucas Paquetá (West Ham) per la titularitat, i el davanter centre, on Richarlison (Tottenham) és el preferit davant Gabriel Jesús (Arsenal) i Pedro (Flamengo).

Per mèrits propis, Raphinha ha assolit i ha mantingut l’estatus de vaca sagrada a la seva selecció i ha sabut lidiar amb la pressió de vestir l’amarelinha, que ha enfonsat molts grans jugadors. El seu nom, com el de la majoria de titulars que ha designat Tite, desperta consens davant l’opinió pública futbolística del país. 

La seqüència de bons partits amb la seleção, on ha potenciat el talent propi i dels companys, el va acostar al Barça, on va aterrar aquest estiu convençut que, als 25 anys i després de transitar per Portugal, França i Anglaterra, faria el salt de qualitat definitiu en un escenari molt propici per als brasilers.

A Barcelona, on juga sense cap compatriota al costat, encara té la missió de convèncer un entorn expectant. Superat per Ousmane Dembélé en els plans de Xavi Hernández, no ha sigut capaç de repetir l’inici abassegador que va signar amb la seva selecció. Tampoc ha mostrat la mateixa consistència i regularitat que no seria cap sorpresa que exhibís ara a Qatar.