Awer Mabil, el mundialista que jugava descalç en un camp de refugiats

BarcelonaDeu anys. Tota una dècada. Deu anys vivint en una tenda de campanya. Awer Mabil va néixer en un dels camps de refugiats més grans d’Àfrica. Gran com una ciutat catalana, però invisible als mapes. L’Àfrica és plena de conflictes que provoquen milers de morts i milions de refugiats, però poca gent sap situar els escenaris dels fets. La família Mabil va fugir de la violència al Sudan del Sud, terra que lluitava per independitzar-se del Sudan tipa de patir quan arribava de fons el soroll dels avions que la bombardejaven, i van anar a parar al camp de refugiats de Kakuma, a Kènia, on va néixer el menut Awer. Ara, amb 27 anys, és al Mundial amb la selecció australiana. I juga al Cadis, a la lliga espanyola.

Ser futbolista professional t’envolta de luxe. Quan l'Awer va ser convocat per primer cop amb la selecció australiana, va bromejar amb la premsa. "M’han donat una habitació d’hotel més gran que la tenda de campanya on vaig néixer i on vaig viure molts anys", va dir amb una rialla. Austràlia encara somia en ser als vuitens de final del Mundial gràcies en part a jugadors amb arrels ben lluny d’Oceania, homes que han aprofitat que el govern de Canberra acceptés rebre algunes persones que fugien de la violència. "Tenia un oncle que havia aconseguit arribar a Austràlia. Sovint es parlava d’Austràlia al camp de refugiats, ja que hi havia el conegut com a visat humanitari, un visat que el govern australià dona a persones de zones en guerra perquè puguin començar una nova vida. I com que hi tenia aquest oncle, la idea era anar a viure a Austràlia", recorda. No tothom el pot aconseguir, aquest visat. Milers de persones són expulsades cada any d’Austràlia i centenars moren intentant arribar a aigües australianes fugint de conflictes a Birmània o Indonèsia. Alguns acaben deportats a illes llunyanes, convertides en grans camps de presoners del govern australià, terra on existeix un fort debat sobre l’acollida de refugiats de guerra. En el cas de l'Awer, tenir un oncle a Austràlia amb els papers en regla va facilitar-ho tot. L’any 2006, quan tenia 10 anys, l'Awer va pujar a un avió cap a Austràlia amb la seva família. El govern va buscar feina a la mare i va escolaritzar els menuts, que van entrar a una escola catòlica on, ràpidament, va acostar-se als nens que jugaven a futbol i no pas als que preferien el rugbi o el futbol australià. "No, jo soc bo amb els peus", sol bromejar en referència als altres esports populars a Austràlia, que es juguen amb les mans. Un club formatiu va detectar el seu talent i en pocs anys arribava a l’Adelaida United, on debutaria a la Primera Divisió australiana. "Jo jugava descalça en un terra ple de pedres. No em semblava fàcil controlar la pilota en una gespa ben cuidada", explica. Ara defensa el seu escut en una selecció on hi ha dos jugadors més del Sudan del Sud. Thomas Deng, nascut també a Kènia, i el jove Garang Kuol, nascut a Egipte, país del qual els seus pares havien fugit a causa de la guerra. Coses de la vida: els veïns del nord, el Sudan, tenen diversos jugadors al Mundial però representant Qatar. Un d'ells, Almoez Ali.

Retorn al camp de refugiats

Amb 27 anys, Awer Mabil no oblida les seves arrels i ha creat una fundació que ajuda els joves del camp de refugiats de Kakuma. Al final de cada temporada, l'Awer hi porta material esportiu que permet als joves refugiats jugar a futbol i si tenen sort, com ell, destacar. "Quan jo era petit no teníem res. Però com que era un nen que només jugava a futbol, era feliç. Llavors no entenia que els adults patien, però jo em passava el dia jugant tot i que no teníem cap pilota", explica. Què feien per jugar, doncs? "Inflar un globus, embolcallar-lo amb plàstics i lligar-lo amb un tros de tela". Fer servir la imaginació. El jugador del Cadis, però, no vol que es parli només d’aquesta part de la seva vida. "Per a mi va ser igual de dur fer-me respectar a l’escola en arribar a Austràlia que fer-me respectar a Europa quan vaig arribar-hi per jugar a futbol provinent d’Austràlia. Entenc que la premsa sempre parli de mi perquè vinc d’un camp de refugiats, però aquest és el 50% de la meva història. La segona meitat és la d'un futbolista australià", explica un home que el febrer del 2022 es va trobar amb una enorme responsabilitat a l'esquena. Austràlia jugava el partit de play-off final contra el Perú per decidir qui seria a Qatar. El partit havia acabat amb empat i es xutaven els penals. Els primers cinc penals de cada equip no havien decidit el guanyador, així que l'Awer sabia que si fallava, el Perú potser els deixaria fora del Mundial. Però va marcar, i en el següent penal els peruans van fallar. "Va ser un moment increïble, saber que jugaria un Mundial. En qui vaig pensar? En la meva germana", recordava l'Awer en una conversa amb el Guardian. A Austràlia, convertit en la terra d’una nova vida per als Mabil, la tragèdia els havia colpejat quan la seva germana de 18 anys va perdre la vida en un accident de cotxe quan ell estava concentrat amb la selecció. "La meva mare sempre parlava dels familiars i amics que van ser assassinats per soldats i grups rebels quan fugien del Sudan del Sud camí de la frontera. Jo no puc ni imaginar què va ser, allò, però sí que sé el mal que fa perdre un familiar jove. Penso en la meva germana cada dia del món", conclou.