Aliou Cissé, orgull africà per superar una tragèdia

BarcelonaEra el 26 de setembre de l'any 2002. Tot just dos mesos després que tot el Senegal es tornés boig al veure la seva selecció jugant per fi un Mundial. I fent-ho molt bé, ja que van arribar fins als quarts de final després de derrotar en el partit inaugural França, l'estat que durant tants anys va imposar la seva llei al Senegal. Aquell no havia sigut un estiu com els altres ni al Senegal ni a la casa dels Cissé, perquè un dels seus, l'Aliou, havia jugat com a defensa titular el torneig. I com a capità, amb les seves rastes i el seu físic imponent. Aquell 26 de setembre un munt de familiars d'Aliou Cissé van pujar dalt del MV Le Joola, un vell vaixell que anava des de Ziguinchor fins a la capital, Dakar. El Le Joola, un vaixell construït el 1990 a Alemanya que havia passat un any a les drassanes per ser reparat, portava molta més gent de la permesa a bord. Si la capacitat era d'uns 600 passatgers, s'estima que en portava gairebé 2.000. A la meitat del trajecte, el Le Joola va enfonsar-se per causes desconegudes. 1.863 persones van perdre la vida, fet que va convertir aquest naufragi en la segona tragèdia d'un vaixell civil de la història, amb més morts que el Titanic. Només l'enfonsament del Doña Paz a les Filipines el 1987, amb més de 4.000 morts, va ser més tràgic. Entre les 1.863 víctimes hi havia 12 familiars de Cissé.

Aliou Cissé (Ziguinchor, 1976), capità de la selecció del Senegal el 2002, ara n'és el seleccionador. És una autèntica llegenda al seu país. Sempre que el Senegal ha brillat, ell hi és. El 2002 com a capità i el 2018, quan els senegalesos hi van tornar per fi, com a entrenador. Aquest 2022, en el tercer Mundial dels lleons de Teranga, com són coneguts, ell segueix a la banqueta. I ho fa amb més èxits al palmarès, ja que el 2021 el Senegal va guanyar per primer cop la Copa d'Àfrica de Nacions. Quan milers de persones van rebre els jugadors a Dakar, Cissé va enfilar-se al sostre de l'autobús amb la copa a la mà, aixecant-la al cel, triomfant. És un guanyador nat que s'ha aixecat d'un munt de cops; el més dur, el de la tragèdia del Le Joola. Llavors ell jugava a la Premier League anglesa, on era el capità del Birmingham. Cissé va demanar permís al club per no entrenar-se al saber que 12 familiars, entre ells tiets, tietes, cosins i un germà, havien perdut la vida. El club li va concedir el desig sense imaginar que cinc dies després ja tornaria a la Ciutat Esportiva, amb una rialla trista. "Toca mirar cap al futur", va dir. Va demanar jugar el primer partit després de la tragèdia. L'equip va guanyar i ell va jugar molt bé. Els seus companys se'n feien creus, mentre ell ajudava a organitzar un amistós a Dakar entre les seleccions del Senegal i Nigèria per recollir fons per a les famílies de les víctimes. Els aficionats del Birmingham, impressionats, van recollir diners a les portes de l'estadi per donar-los a Cissé. I ell les va donar a altres famílies que havien perdut els seus estimats.

Fugir de la pobresa

Cissé és nascut a la regió de Casamance, al sud del Senegal. Una regió de majoria cristiana en un estat majoritàriament musulmà, on habita l'ètnia diola i hi ha un moviment independentista que ha provocat que de tant en tant esclati la violència. Hi ha poca feina, així que els joves emigren. L'Aliou també va fer-ho quan tenia nou anys amb els seus pares, a les banlieues de París, on aconseguiria entrar al futbol base del Lilla. I, de mica en mica, va triomfar, fins i tot va arribar a jugar al PSG. De les modestes cases de Ziguinchor havia passat a un bon pis a la Ciutat de les Llums, tot i que sense oblidar qui era. "Cada cop que algú parlava wòlof girava el cap. Solia anar a restaurants senegalesos, perquè enyorava el menjar de la meva terra", recordava en una entrevista. Com a futbolista, jugaria a la Premier i tocaria el cel en aquell Mundial del 2002, en què els senegalesos van quedar-se a un sol pas de ser la primera selecció africana a jugar les semifinals del torneig.

Cissé ha treballat tan fort que és un home sense por. I un africà orgullós que un cop va plantejar a la Federació Senegalesa una pregunta clau: "Per quina raó continuem buscant seleccionadors europeus? ¿Que no tenim bons entrenadors?" La Federació el va escollir a ell. I el Senegal viu la millor època de la seva història mentre ell proclama, en la llengua wòlof, lemes com "La unitat porta la victòria" i "Cal estar orgullosos de ser africans". Des que dirigeix la selecció, tot va bé i ara, si derroten els equatorians, podran accedir als vuitens de final. “Ser l'entrenador de la selecció nacional avui dia és ser un polític”, sol explicar Cissé, que ha arribat a veure com a les xarxes socials es fa campanya perquè acabi sent president del país. Ell s'ho pren amb sentit de l'humor. Sempre amb una gorra per on surten les rastes que ha portat tota la vida, Aliou Cissé és un gran defensor del futur del futbol africà. Les cinc seleccions africanes presents al Mundial, de fet, tenen seleccionadors africans. Bé, el seleccionador de Ghana, Otto Addo, és alemany, però fill de ghanès. "Els èxits d'altres equips africans serveixen com a font d'inspiració" ha dit Cissé en referència al triomf del Marroc contra Bèlgica. "El futbol no és una guerra. Ningú morirà. Però podem donar alegries a la nostra gent. I jo vinc d'una terra on ens agrada guanyar. A mi m'agrada guanyar" sentència.