S'ha posat de moda dir que l'esport femení està de moda, i molt em temo que els que ho afirmen deuen estar confonent l'esport, així en general, amb el Barça femení. És urgent treure'ls de l'error, no sigui cas que es creguin que ja està tot fet i que no és necessari continuar denunciant l'enorme desigualtat encara vigent. Perquè ni tan sols cal sortir del futbol femení per topar amb companyes de les blaugrana que viuen en un món paral·lel en el qual, per començar, ni són considerades professionals perquè segueixen sense arribar a un acord per aprovar els Estatuts que ho facin possible.
Però no marxin, que encara n'hi ha més. I més greu. El cas del Rayo Vallecano és especialment escandalós. Sense cobrar, en condicions precàries fins i tot per entrenar-se, sense metge i ara amb un nou entrenador, Carlos Santiso, al qual una violació grupal li sembla una bona idea per cohesionar el seu equip tècnic. “Aquest staff és increïble, però ens falten coses. Ens falta, continuo dient-ho, fer... doncs... fer-ne una com la dels de l'Arandina. Ens falta agafar-ne una, però que sigui major d'edat per no ficar-nos en merders, i carregar-nos-la tots junts” és la transcripció textual del que Santiso va enviar en un missatge de veu a un grup privat i que es va filtrar perquè algú d'aquest grup ho va voler. Per si algú no ho sap, el que proposava als seus companys era imitar el que van fer tres jugadors de l'Arandina el 2017, que va ser violar una menor de 15 anys, acte pel qual van ser condemnats a 38 anys de presó. L'àudio ja li va costar el lloc a Santiso com a seleccionador sub-12 madrileny, però no ha suposat un problema per ser contractat com a entrenador del Rayo femení.
A la mateixa Lliga a la qual juga el Barça això està passant, aquí i ara. S'ha de ser molt pocavergonya per normalitzar i acceptar la violència contra les dones. Així que, senyors, deixin de dir que l'esport femení està de moda només perquè s'han assabentat recentment de la posició en què juga Alexia Putellas gràcies al fet que ella i les seves companyes, amb els seus èxits, han aconseguit que fos impossible ignorar-les com feien fins fa dos dies perquè el futbol femení no era ni futbol, ni femení. Que la condescendència també és masclisme.
