Mina deixa amb un pam de nas un Espanyol resistent i garrepa

BarcelonaNo diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat. L’Espanyol va marxar de Vigo amb un empat (1-1) cruel per la forma com es va produir, però també just pels mèrits d’uns i altres, davant d’un Celta que va proposar molt més en atac però que amb prou feines va poder esgarrapar un punt en el temps afegit. Un cop psicològic molt dur per un equip que estava defensant amb dents i ungles un avantatge que li havia costat moltíssim aconseguir. I és que va ser el Celta el clar dominador d’un partit en què l’Espanyol va enfonsar-se massa d’hora. Els avisos dels viguesos es van succeir des d’un bon inici. L’Espanyol va mantenir un pla de partit força similar al dels últims duels, amb una proposta en la qual només van canviar peces –la més destacada, el retorn de Pedrosa, que va formar un doble lateral amb Dídac.

La primera part dels blanc-i-blaus, però, va ser força similar a les que havia protagonitzat en els últims partits. Un equip massa llarg que es va dividir en dos blocs molt distanciats. L'un, format per la defensa i un pivot, iniciava el joc amb dificultat, per l’elevada pressió del Celta, mentre que l’altre esperava en una avançada posició en terreny rival unes pilotes que arribaven amb comptagotes. Inofensiu en atac i novament amb moltes dificultats per generar joc, l’Espanyol es va veure sotmès per un Celta que el va ofegar amb possessions llargues. Aspas, Mina, Rafinha, Mallo i fins i tot Araujo van tenir a tocar el primer, però per fortuna pels de Gallego cap de les seves rematades va acabar entre pals.

L’Espanyol va marxar al descans amb la sensació d’haver sobreviscut al primer assalt i que calia alguna cosa similar a un miracle per puntuar a Balaídos. A la represa, però, el va aconseguir. En la primera acció d’atac del segon temps, Calleri va lluitar per fer-se amb una pilota centrada a l’àrea per Vargas, i va veure tot sol a Pedrosa, que no va desaprofitar el regal de l’argentí per situar el 0-1. Era el primer cop que l’Espanyol s’avançava primer en un partit de Lliga aquest curs. La fórmula va estar a punt de repetir-se pocs minuts després, però aquest cop Rubén va privar Pedrosa del segon.

Mentre Fran Escribá posava arsenal sobre la gespa amb Brais, Toro Fernández i Pione, Gallego va optar per blindar la seva defensa. L’Espanyol, que estava respirant en camp contrari, va recular molt aviat, animant el Celta que intentés una ofensiva total. La resistència a les trinxeres va ser efectiva, ja que l’Espanyol, sense esma per poder finalitzar contraatacs, aguantava amb solidesa gràcies al bon treball de la seva defensa. Als blanc-i-blaus, però, els va sobrar un temps afegit que va arrencar amb Pipa desaprofitant un contraatac on l’Espanyol havia generat un quatre contra un. Un error capital que va permetre al Celta seguir amb vida. En l'última jugada del partit, Mallo va centrar al cor de l’àrea i Mina va pispar a l’Espanyol un punt amb el qual ja somiava. Una dura clatellada per un equip massa garrepa que ja s’ha oblidat de la versió vistosa del curs passat. Ara són els rivals els que proposen i l’Espanyol el que reacciona. Un joc més pragmàtic que ho fia gairebé tot al que passi a les àrees. Al final, el futbol et torna el que li dones.