Marta Madrenas: “L'Ajuntament i el Girona FC farem tot el possible per trobar l’entesa perfecta”

GironaEn plena negociació entre l’Ajuntament i el Girona per la concessió de Montilivi que acaba el pròxim 30 de juny, Marta Madrenas (Girona, 1967) conversa amb l’ARA -només sobre qüestions esportives- sobre la necessitat que les dues parts vagin de bracet amb un propòsit comú: que tothom continuï disfrutant veient com el club es fa gran a la ciutat que l’ha vist créixer.

Sempre que les obligacions l’hi permeten visita Montilivi. S’hi respira il·lusió, oi?

És emocionant saber que és el primer any que el Girona juga a Primera i comprovar, amb admiració, la valentia amb què ho afronten. Les coses poden sortir més o menys bé, però el caràcter a la vida ho és tot. Commou veure com lluiten fins al final i tenen l’esperit de tirar endavant.

Vostè estava convençuda que l’equip faria un bon paper a l’elit tot i que no sé si s’esperava que lluités per entrar a Europa.

Si tothom hauria signat mantenir la categoria! Posats a demanar, salvar-nos patint el mínim, i fa setmanes que tenim tranquil·litat i seguretat, era impensable. Sobretot després de tot el que hem patit en els últims quatre anys, quan tot es decidia a l’últim sospir... L’alegria és immensa.

La Cambra de Comerç està quantificant l’impacte econòmic, que tot indica que serà de 20 milions anuals per a la ciutat i la província. El benefici més gran, però, és intangible.

S’han establert les bases dels valors que volem transmetre a tota la ciutadania, especialment als nois i noies. Va molt lligat a l’esperit de què parlàvem, juntament amb la humilitat i el sacrifici. Tots aquells que van a Montilivi, respiren això. Són magnífiques lliçons de vida per a la joventut, que té amb qui emmirallar-se si vol aconseguir èxits.

Però els èxits no sempre van lligats a guanyar.

Evidentment, és el fet de marcar-te reptes. Proposar-te un camí, saber on vols anar. Segurament, és l’aspecte més important que deixa l’ascens del Girona i reforça el projecte col·lectiu de ciutat i de país que intentem crear des de l’Ajuntament. Exemples com aquest, sempre ajuden. La nova generació ja és del Girona, i això ens ha d’omplir d’orgull.

Una ciutat que ha demostrat la seva aposta per l’esport.

No és cap secret que per a nosaltres la principal línia estratègica de l’esport d’elit implica potenciar els equips femenins. Directament, els ajudem econòmicament, cosa que no fem en l’esport masculí. És una decisió, el nostre criteri. Apostem per trobar exemples exitosos, només cal veure el rendiment de l’Spar Citylift. Ja s’ha consolidat un públic d’entre 2.000 i 3.000 persones i els resultats han sigut espectaculars en els darrers anys. Soc molt aficionada a l’Spar; hi vaig sempre que puc. Però més enllà dels partits d’alt nivell, veiem centenars de noies que es reconeixen veient-les jugar. Aquesta generació està veient que les coses són possibles i saber que un pot arribar fins on es proposi és un capital impagable.

¿La sintonia i predisposició de l’Ajuntament i el Girona FC van en la línia correcta?

Tenim una excel·lent relació, que continuarà sent així i sabem que arribar a un acord serà beneficiós per a les dues parts. El que és bo per a un, ho és per a l’altre. Farem tot el possible per trobar l’entesa perfecta, complint aquests requisits.

¿Coneix personalment Ferran Soriano i Pere Guardiola? Que me’n pot dir?

Estan fent una feina seriosa i rigorosa, això ha sigut clau perquè nosaltres mostrem bona predisposició en les negociacions. Conec les seves idees i reflexions. Sé en què volen transformar el club. Em satisfà i em dona molta tranquil·litat saber que el Girona està en bones mans.

¿El club ja ha fet arribar l’informe del projecte que desitja dur a terme?

Concretat al mil·límetre, no. Seguim parlant de què podem fer a curt, mitjà i llarg termini. Les converses es produeixen molt sovint, hauríem de tenir-ho tot arreglat però tampoc passaria res si s’allarga un parell de mesos més. A l’inici del pròxim curs, ja hauria d’estar tot lligat.

Veus de l’entitat donen molta importància a fer dels partits del Girona una festa més enllà dels 90 minuts.

És factible i idoni, s’ha de gaudir de l’esport des dels màxims àmbits possibles. La creació d’una zona d’oci aportaria més dinamisme. L’enfortirem, sempre fent les coses amb un cert sentit comú dintre d’un àmbit mesurat. Aquest és el criteri a seguir.

Com s’imagina Montilivi d’aquí uns anys?

Tot dependrà de com quantifiquem els terminis dels acords, i de la durada d’ús per al Girona. Això té molt a veure amb les inversions que es portin a terme. L’Ajuntament podria dir que s’hi estiguin els anys que calguin a condició que continuïn fent bé la feina, això no seria cap problema però les coses no funcionen així. En el circuit administratiu els terminis i les inversions van units. Si la concessió és llarga, també crec que s’atreviran a idear un projecte més ambiciós. De l’únic que estic segura és que el cor i l’ànima del Girona no canviarà perquè aquesta és la voluntat de les dues parts. Volem que sigui el club del nostre territori, que segueixi amb nosaltres i tothom s’hi identifiqui.