El Manchester City de Guardiola surt viu del Santiago Bernabéu (1-1)

BarcelonaUn petit pas endavant cap a la final. Al mateix escenari on li van trencar el cor fa un any, el Manchester City de Guardiola va endur-se un empat en un partit en què a l'equip anglès li va tocar patir (1-1). Els dos equips van saber marcar quan el rival semblava jugar millor, en un duel en què els homes d'Ancelotti van recordar que tenen un sisè sentit que els permet competir sempre que arriba la Champions. El City, amb un Haaland ben defensat pels defenses blancs, no va aconseguir transformar el domini del joc en més gols i es va endur un empat perillós, tot i que la tornada a casa els situa com a favorits. Per poc, però favorits.

El Reial Madrid juga les eliminatòries de Lliga de Campions amb la mateixa calma amb què moltes persones es passegen per casa seva amb plantofes i barnús. No semblen posar-ne nerviosos. Per al Manchester City, en canvi, no era un partit com els altres. No es tractava només de poder seguir perseguint el Sant Grial, la copa que fa tant de temps que persegueixen. Es tractava de sortir amb el cap ben alt de l’estadi on ara fa un any van viure una nit per oblidar, un autèntic malson, quan el Madrid els va eliminar en el moment que l’eliminatòria ja semblava en mans dels deixebles de Guardiola.

Els belgues, protagonistes

I el primer objectiu, el City el va assolir. Ara, els va tocar suar una mica, especialment en els últims minuts. No elimines el Madrid sense despentinar-te, i, malgrat un bon inici dels anglesos, al descans era l’equip d’Ancelotti el que anava per davant gràcies a una bona jugada a la contra blanca en què Vinícius va demostrar per quina raó és un jugador d’extrems: quan perd el control, és un dimoni. Quan juga a futbol, és un àngel vestit de blanc. A Europa de fet, Vinícius sembla portar-se millor que a la lliga. No protesta tant, com si hagués entès que els àrbitres actuen d'una forma diferent.

Ancelotti havia ordenat als seus homes defensar tancats en defensa, per deixar pocs espais a un City que no aconseguia ni crear pel centre, ni connectar amb Haaland. Tant parlar del davanter escandinau, però al final el partit el van decidir altres, ja que el Madrid va saber defensar-lo pressionant a qui li podia fer arribar la pilota. I quan la tocava, Rüdiger i Alaba li guanyaven el duel. Camavinga i Kroos, el primer al lateral, també van ajudar a aturar el joc del City.

Amb Gundogan una mica espès, el City es va posar nerviós al veure com Courtois aturava totes les ocasions i com en una de les primeres contres, el Madrid els feria amb el xut de Vinícius. De fet, a la segona part Guardiola es va anar posant nerviós mentre veia com l’equip blanc, enfortint, s’animava a tocar la pilota per intentar fer el segon. No ho aconseguiria, tot al contrari, ja que en una acció de murri, Rodri va pispar una pilota al centre del camp que va permetre que, després de dos tocs de Grealish, De Bruyne empatés l’eliminatòria amb una fuetada des de la frontal. El belga aconseguia batre el seu company de selecció, Courtois, que poc abans s’havia inventat una mà prodigiosa. Sense Courtois, aquest Madrid tindria menys títols de la Lliga de Campions.

L’empat va ferir un Madrid que va espantar-se imaginant perdre el partit. Com si donés per vàlid l’empat, va tornar a cedir tota la iniciativa a un City que tampoc s’atrevia a fer un pas endavant, escarmentat de tants cops que el Madrid li ha trencat el cor en el passat. I cap dels dos tècnics s’animava a fer canvis mentre s'estudiaven de reüll. Guardiola de fet, tal com va fer a Leizpig, no va fer ni un sol canvi. Però quan faltaven cinc minuts per al final, el Madrid, com sol fer, va endollar-se. Com els agrada, als madridistes, aquest escenari èpic. Benzema i Tchouaméni haurien pogut fer esclatar el Bernabéu amb el segon gol, però, a diferència de fa un any, el City va mantenir el cap fred i es va endur un bon empat. El partit de tornada servirà per decidir el finalista.