Els maldecaps de Florentino amb el nou (i cada dia més car) Bernabéu

Madrid / BarcelonaMalgrat que a simple vista pugui semblar acabat, encara queda molta feina per fer al Santiago Bernabéu. La façana, el terreny de joc, la graderia i la coberta estan enllestits; però estan pendents d’execució els accessos i bona part de tota la infraestructura interior, des del museu fins a la zona de restauració, passant per una terrassa luxosa amb vistes de 360 graus des de la part alta del coliseu. L’obra faraònica de Florentino Pérez, el seu gran llegat com a president del Reial Madrid, ha patit endarreriments i sobrecostos. Tot i que el que més li preocupa són els últims problemes: una sentència ha frenat en sec el seu projecte d’aparcaments, i el club negocia amb els veïns abans que s'obri un nou litigi judicial que amenaça amb impedir que s’hi celebrin concerts. Dues grans pedres a la sabata.

"Alguns ara se sorprenen, no en sabien res, però ja fa temps que hi anem al darrere. El que ha passat és que els mitjans ens han silenciat", denuncia Enrique Martínez, el president de l’Associació de Perjudicats pel Bernabéu. "Sabem que tenim la raó, però una altra cosa és que al jutjat te la donin", afegeix Dolores Flores, vicepresidenta d’aquesta plataforma constituïda amb motiu de la reforma de l'estadi. Poc es pensava el mandatari madridista, l’home que havia convertit la llotja en un gran punt de trobada per fer-hi negocis al més alt nivell, que toparia amb la justícia i l’oposició veïnal.

Els concerts, sota el punt de mira

Un dels grans maldecaps per a Florentino té a veure amb els concerts, i ataca un dels motius principals pels quals el Bernabéu va multiplicar el seu cost de remodelació i va arribar a una xifra propera als 2.000 milions, segons algunes informacions, tenint en compte la reforma i els interessos d’un projecte que es va anar revisant sobre la marxa i que ja va ser víctima d’escarni per les deficiències en la façana.

Aprofitant que la pandèmia va obligar a jugar a porta tancada, el mandatari va enviar l’equip a Valdebebas i va tirar endavant la construcció de la gespa retràctil. Un sistema d’enginyeria que, només per la seva instal·lació, significava gastar 100 milions d’euros, als quals calia afegir el manteniment posterior. Però un cop acabat, i després que els primers artistes desfilessin per l’estadi, els veïns s’han queixat d’un soroll ensordidor, "totalment insuportable", que multiplica per 10 la normativa vigent, denuncia Enrique Martínez. Els últims dies els veïns que viuen als blocs de pisos a tocar de l’estadi s’han fet un tip d’enviar missatges i vídeos a través de les xarxes socials.

"Han autoritzat coses que saben que són completament il·legals", diu Martínez, que es queixa que han convertit el Bernabéu en un escenari de concerts constants quan "no té llicència per fer-ho, només de forma excepcional". En els dos últims mesos, l’estadi ha acollit set concerts, vuit si es compta el de Manuel Carrasco programat per aquest divendres 29 juny. I només al juliol n'hi ha set més de contractats.

Segons el seu testimoni, diversos funcionaris de la Comunitat de Madrid, des de tècnics fins a la Policia Municipal, han anat als domicilis i han donat la raó als veïns, però el president de la plataforma es queixava que no havien intervingut per frenar el que els denunciants consideren una injustícia. "És legítim que el Madrid faci els seus negocis, com els farà el Barça quan tingui acabat el Camp Nou, però això no pot anar en contra de tots els veïns".

La plataforma ja havia iniciat els tràmits per portar el cas als tribunals, però tant el consistori com el club de Florentino Pérez han decidit actuar per evitar mals majors. En una entrevista a Telemadrid, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida (PP) aclaria que estaven "treballant amb discreció per arribar a un acord i disminuir el soroll". En concret, segons avançava El Mundo, el Reial Madrid instal·laria lones acústiques a les zones obertes de l'estadi i calcula haver resolt el problema els propers sis mesos. Seguirà havent-hi soroll, però menys. I per a Martínez-Almeida, amb això n'hi haurà prou perquè els tècnics "han validat que podran limitar els decibels i complir amb els límits". A més, sosté que del total d'esdeveniments anuals que hi ha a l'estadi, tan sols un percentatge mínim seran concerts. "N'hi haurà 20 de grans, com a molt".

Els aparcaments, l'altre cavall de batalla de Florentino

Però el projecte que està enquistat és el dels aparcaments, signat entre el club i el consistori el desembre del 2023. En aquest conveni, els blancs tenien dret a construir i explotar aparcaments al costat del Bernabéu durant els pròxims 40 anys. Les obres haurien tingut un cost d’uns 90 milions d’euros, però el benefici superava els 450. A més, amb el conveni, el club també tenia dret a explotar econòmicament el carrer, per exemple instal·lant-hi punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. I tot això a canvi de només 150.000 euros anuals, que és el cost que havia de pagar el Madrid al consistori per la concessió, i el compromís de garantir poc més del 25% de les places d’aparcament per als veïns (pagant 100 euros al mes, esclar).

Finalment, a finals de maig, el jutjat contenciós administratiu número 30 de Madrid dictava sentència a favor de la plataforma la setmana que havia de començar la tala d’arbres per tirar endavant les obres. L'argumentació era demolidora. D’entrada, que no es va presentar un estudi de viabilitat econòmica i financera un cop fetes les últimes modificacions. També destacava que no s’ha acreditat que els aparcaments, que inclouen una connexió directa amb el pàrquing intern del Bernabéu, tinguin efectivament interès públic. O que les obres suposarien tala d’arbres, eliminació de zones verdes, saturació de trànsit i augment de la contaminació, entre d’altres. "La justícia anul·la el contracte d’Almeida per al pelotazo dels macroaparcaments del Bernabéu", deia Rita Maestre, cap de l'oposició i portaveu de Más Madrid a l’ajuntament de la capital espanyola.

Però Florentino no accepta un no per resposta. Ni tampoc Martínez-Almeida. Una setmana després de fer-se pública la sentència, el consistori decidia presentar-hi recurs. Ara la pilota està a la teulada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).