Futbol

Més crispació arbitral que mai: Espanya, 'campiona' europea de les expulsions

A Primera s’han registrat aquesta temporada més targetes vermelles que en totes les altres grans lligues juntes

Robert Lewandowski protestant per la seva expulsió a Pamplona.
14/04/2023
4 min

BarcelonaLa lliga espanyola és, dels principals cinc campionats nacionals europeus, on els àrbitres ensenyen més targetes. En les últimes cinc temporades se n’han ensenyat més de 9.000, entre grogues (6.565) i vermelles (448, entre expulsions directes i per segona groga). Aquesta xifra representa un 5,8% més que les que s’han mostrat, des de la temporada 2018-19, a la Serie A (8.488 targetes en total, de les quals 8.093 grogues i 395 vermelles), i un 31% més que les registrades a la Premier League (6.140 targetes, de les quals 5.929 grogues i 211 vermelles). Però a què es deu aquesta diferència?

Els factors que ho expliquen són diversos. Un d’ells és la menor permissivitat arbitral amb determinades protestes verbals. Això explica, en bona part, que aquest any a Primera s’hagin expulsat fins a 20 davanters, gairebé els mateixos que els 23 que han vist la vermella si se sumen la Premier, la Serie A i la Bundesliga.

Les targetes a les principals lligues de futbol europees
Nombre de targetes de les últimes cinc temporades

Tampoc els migcampistes en surten ben parats: fins a 31 vermelles s’han ensenyat a la Lliga, més que les 30 que acumulen entre Anglaterra, Itàlia i Alemanya. Sergio Canales, que es perdrà el Betis-Espanyol (18.30 h, DAZN) d’aquest dissabte per sanció, és un dels principals damnificats. El càntabre, que fins aquest curs mai havia estat expulsat, va veure la vermella en els dos partits de Lliga contra el Cadis. En el primer, va veure groga per demanar a Mateu Lahoz –un àrbitre conegut per parlar molt sobre la gespa– que allargués el temps afegit i, pocs segons després, va veure la segona per replicar a l’àrbitre valencià que, si no el deixava parlar, aleshores no li preguntés per la seva família durant el partit.

A Canales l’han sancionat amb quatre partits. A Lewandowski amb tres per fer un gest amb el dit que, a Polònia, significa denunciar arrogància. El Betis és l’equip que ha patit més expulsions de les cinc grans lligues europees, 12. El segueixen el Sevilla i l’Elx, amb 11. L’Espanyol és el cinquè, amb 9. 

Quan falten deu jornades per al final, i encara 100 partits per disputar, la Lliga ja supera el centenar d’expulsions, dada inusual a hores d'ara. N’acumula 113, un 22% més de les 92 amb què es va tancar la temporada 2021-22. És la temporada amb més expulsions de les cinc grans lligues europees en les últimes cinc temporades. Són més de les 110 que sumen, en conjunt, la Premier (28), la Serie A (49) i la Bundesliga (33). El càstig d'algunes accions en cada campionat també és un altre condicionant que ajuda a entendre les conductes dels futbolistes sobre la gespa i les diferències entre les targetes que es mostren en cada país. A Anglaterra, per exemple, l’expulsió per una entrada sobre un rival està penalitzada amb tres partits. Alguns futbolistes, a més, tenen establert per contracte que no cobraran les setmanes que estiguin fora. A la Lliga, en canvi, el sou es manté amb independència de si el jugador pot jugar o no.

El VAR no atenua la crispació arbitral 

“Ja s’ha sancionat un jugador per parlar de l’arbitratge. Si parlo i dic el que penso em cauran més de quatre partits”, va respondre Sergi Darder al ser preguntat pel rigorós penal que va condemnar l’Espanyol a Montilivi al minut 88. No és el primer cop que l’Espanyol troba a faltar un ús més encertat del VAR aquesta temporada. L’exemple més recent, el gol anul·lat a Braithwaite –hauria suposat l’1-1 contra l’Athletic Club– per unes mans involuntàries de Joselu en l’acció prèvia. Reglament en mà, la diana no s’hauria d’haver anul·lat. Igual de cert és que els blanc-i-blaus es troben a les posicions més baixes per mèrits propis, com el fet que, amb uns arbitratges més encertats, ara sumarien uns punts que els situarien fora del descens. 

Munuera Montero va anul·lar el gol de Braithwaite a l'Athletic per mans prèvies de Joselu.

El controvertit ús del videoarbitratge no ha ajudat a solucionar les polèmiques en un futbol espanyol que viu des de fa temps en un permanent estat de crispació amb l’estament arbitral. Al soroll que ha generat l’escàndol del cas Negreira s’hi han sumat les protestes dels clubs: l’Espanyol i el Sevilla van emetre fa pocs dies sengles comunicats carregant contra els arbitratges, mentre que el Cadis va arribar a impugnar el partit contra l’Elx per un clar fora de joc que no va corregir el VAR en el gol dels alacantins en un partit que va finalitzar amb empat.

Javier Tebas demana la independència arbitral

Tot plegat ha portat el president de la patronal dels clubs, Javier Tebas, a proposar un model arbitral diferent, en el qual els àrbitres no estiguin regulats pel Comitè Tècnic d’Àrbitres, sinó per un estament independent de la Federació Espanyola. 

A Anglaterra, de fet, els àrbitres pertanyen a una associació, PGMOL, on tenen representació tant la Federació Anglesa i la Premier League com l'EFL, que engloba els clubs de la Segona, la Tercera i la Quarta Divisió anglesa. A Alemanya, la independència arbitral encara és major des del gener del 2022, quan es va formalitzar una societat, DFB Schiri GmbH, controlada majoritàriament pels àrbitres. La Federació Alemanya (DFB), això sí, hi té una participació del 49%. 

stats