El Liverpool té comptes pendents amb el Madrid

BarcelonaLiverpool i Reial Madrid es tornen a veure les cares en una final de la Champions, quatre anys després d’aquell partit que va deixar ferides obertes. En aquella ocasió els blancs, amb una bona dosi de fortuna, van aconseguir guanyar l’orelluda. Ara els red busquen venjança aquest vespre a París (21 h, Movistar Liga de Campeones).

És una final dels records, sobretot a Anfield, on encara pensen amb l’infortuni de Mo Salah –lesionat per una entrada de Sergio Ramos a la primera part– i la nit fatídica de Karius, el porter que va regalar el primer gol i es va empassar el tercer d’un duel que va acabar 1 a 3. Aquesta vegada, a Anglaterra confien que tot sigui diferent. “No sé si som favorits o no, però l’únic que em preocupa és que siguem nosaltres mateixos”, deia Klopp, el tècnic d’un Liverpool que ja ha guanyat tres títols aquesta temporada.

Les cases d’apostes donen un lleuger favoritisme als anglesos, per tenir suposadament millor plantilla. O, almenys, més completa, amb l’únic dubte de si finalment podrà jugar Thiago, amb molèsties al tendó d’Aquil·les. Ara bé, al davant s’hi trobaran un Reial Madrid que no només té en la Champions la seva competició fetitxe –l’han aixecat 13 cops–, també semblen tocats per la vareta dels déus després d’arribar a la final amb tres remuntades consecutives, contra PSG, Chelsea i Manchester City, als últims minuts de les eliminatòries. El Madrid arriba amb la moral pels núvols i amb la confiança de tenir el davanter més en forma de la competició, Karim Benzema.

Carlo Ancelotti, guanyador de tres Champions –dues amb el Milan i una amb el Madrid– pot convertir-se en el tècnic amb més ‘orelludes’ de la història. Té tota la plantilla disponible, però prefereix apel·lar a la prudència. “Hem arribat a la final per mèrits propis, perquè si no tens qualitat no arribes aquí. I a més hem tingut temps per preparar-la bé. Ara falta saber si això serà suficient per guanyar”, deia el tècnic italià, que aquesta temporada ha guanyat la lliga espanyola, l’últim gran títol que li faltava per aconseguir.