Així era el món l'última vegada que el Reial Madrid va perdre una final de Copa d'Europa

BarcelonaEl Reial Madrid es torna a trobar a un partit de guanyar la Lliga de Campions per sisè cop en l'última dècada. Aquest dissabte (21 hores, La 1), a l'estadi de Wembley (Londres), s'enfronta al Borussia Dortmund, la gran sorpresa d'aquesta temporada després de classificar-se com a primer en el grup de la mort i passar per sobre a l'Atlètic de Madrid i el PSG. En aquesta final, Jude Bellingham es retrobarà amb els seus antics companys després d'abandonar els alemanys l'estiu passat per una xifra superior als 100 milions d'euros.

L'equip dirigit per Carlo Ancelotti arriba al partit amb la Lliga al sac des de fa temps i havent eliminat, amb èpica i polèmiques, Manchester City i Bayern de Múnic. El Dortmund, en canvi, no ha fet una gran temporada fora de la Champions: han acabat la Bundesliga en cinquena posició. Tot i això, pel coeficient UEFA, disputaran la Champions la temporada vinent independentment del resultat de la final.

Aquesta final també està marcada per ser l'últim partit de Toni Kroos al Madrid i Marco Reus amb la samarreta del Dortmund. El merengue avisa: "Ens espera un partit duríssim. Aquest any ens ha costat molt guanyar contra els alemanys". Per la seva banda, Reus intenta fugir de l'últim precedent del seu club en una final com aquesta: "És un rival diferent, així que no hi ha ànims de revenja". Fa referència a la final que el seu equip va perdre fa 11 anys en el mateix escenari contra el Bayern.

Quant fa que el Madrid no perd una Copa d'Europa?

El Madrid lluitarà per la seva quinzena Copa d'Europa. Un historial envejable. Però quantes finals ha perdut? Només tres en tota la història. I per trobar l'última s'ha de viatjar 43 anys enrere, concretament al 27 de maig del 1981. Quan la Lliga de Campions encara no es deia així, els blancs van caure per la mínima davant el Liverpool de Bob Paisley (0-1), al Parc dels Prínceps (París). Aquell equip era conegut com el Madrid dels García, per la multitud de jugadors amb aquest cognom, i destacaven noms com els de Vicente del Bosque, Juanito o Santillana.

Com ha canviat el món des de llavors?

El 1981 també quedaria en la memòria de l'aficionat blaugrana, en aquest cas, però, per un fet extraesportiu. El segrest de Quini. Un cas que passaria al record de tots els culers per tots els matisos de la història i la figura de Josep Lluís Núñez. Fins aquell moment, el Barça tenia zero Copes d'Europa (ara ja en té cinc) i només havia disputat una final, l'any 1961. El Madrid, en canvi, ja en tenia sis. Ara busca la quinzena.

El món fora del futbol també ha patit grans canvis. Espanya, que estava al final de l'època de Transició, era governada per Unió de Centre Democràtic, el primer partit a governar després de la mort de Franco. Dins del partit fundat per Adolfo Suárez, Florentino Pérez, l'actual president del Reial Madrid, era director general d'Infraestructures del Transport del ministeri de Transports. Aquell any també és recordat en política per l'intent de cop d'estat de Tejero, el 23-F.

Pocs dies després que el Madrid perdés la final de la Copa d'Europa, el 5 de juny del 1981, als Estats Units es va alertar de cinc casos d'una estranya pneumònia en homes homosexuals: aquests serien els primers casos diagnosticats de sida. La malaltia s'estendria arreu del món, i a l'octubre d'aquell mateix any, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, hi hauria el primer cas a Catalunya. A més, cal recordar que en aquell moment l'homosexualitat formava part del llistat de malalties psiquiàtriques de l'OMS.

El cantant més popular a la dècada dels vuitanta va ser Michael Jackson. Però en aquell moment encara faltava un any perquè publiqués la seva obra més coneguda, Thriller, que acabaria sent l'àlbum més venut de la història. La saga d'Indiana Jones, dirigida per Steven Spielberg, tampoc era gaire més que un rumor quan faltaven poques setmanes per a la seva estrena. L'Oscar a millor pel·lícula del 1981 va ser per a la mítica Carros de foc, que també va endur-se el premi a la millor banda sonora. Sí, aquella èpica melodia de Vangelis ja té més de 43 anys.

En aquella època, l'URSS encara era una de les potències més importants del món, si bé eren els temps en què començava a mostrar símptomes d'esgotament encara que Txernòbil no fos coneguda per cap accident nuclear massiu. El Mur de Berlín continuava dividint Europa en dues meitats, i a l'occidental, la primera ministra britànica Margaret Thatcher posava de moda les polítiques ultraliberals per assegurar la independència dels mercats.

La retrospectiva serveix per veure que el món envelleix a velocitats diferents. Hi ha coses que han canviat i d'altres que no tant. ¿Aconseguirà el Borussia Dortmund retornar el madridisme a principis dels anys 80? La resposta, aquest dissabte abans de la mitjanit.