Lleida, abocada a perdre el principal club de la ciutat per segon cop

Lleida"El Lleida Esportiu està en una situació límit”, explica en una cafeteria cèntrica de la capital del Segrià una de les fonts consultades, relacionada amb el dia a dia del club i que prefereix mantenir l’anonimat. Lleida veu amb pena com pot tornar a viure la desaparició del principal club de futbol. Tornen els fantasmes només deu temporades després de la desintegració de la històrica Unió Esportiva Lleida, que va viure l'última etapa d'or quan va aconseguir l'ascens a Primera el 1993: s'hi va mantenir només un curs, però es va imposar a equips com el Barça i el Reial Madrid. La UE acabaria desapareixent, assetjada pels deutes, l'any 2011. Un destí al qual sembla abocat ara el club hereu, el Lleida Esportiu, que milita a la Segona RFEF, la quarta categoria del futbol estatal. La gestió dels germans Albert i Jordi Esteve, que en són els propietaris juntament amb Montse Solana (la dona de l'Albert), ha conduït l'entitat a l'abisme. El Lleida Esportiu té un deute milionari, està investigat per la justícia i els jugadors i el cos tècnic, que tenen pagaments per cobrar, podrien quedar-se en un mes sense l'estadi, el Camp d'Esports.

"Ja fa anys que el club arrossegava deutes però els últims dies s'han viscut uns quants episodis que han acabat d'evidenciar que preocupant que és la situació del club", explica una de les fonts consultades. Un dels principals detonants que va acabar de posar en relleu la crítica i feble salut del Lleida Esportiu es remunta al 5 d'octubre. Inspectors de Treball, acompanyats d'agents de la Guàrdia Civil, es van presentar a les instal·lacions del club i van arribar a interrompre l'entrenament del primer equip per entrevistar jugadors i cos tècnic, encapçalat per l'exblaugrana Gabri. Als gestors de l'entitat se'ls acumulen els fronts judicials: sobre seu també pesa una investigació per suposada falsedat documental en la rescissió de contractes en què almenys sis futbolistes els acusen de falsificar la seva signatura. Les denúncies es basen en el fet que club hauria canviat a posteriori documents ja signats per estalviar-se abonar diners que deuria als demandants. Aquest cas continua sota secret de sumari. Els propietaris també estan investigats per presumpte frau i impagament de quotes a la Seguretat Social, en què se'ls acusa de pagar part de les nòmines en negre.

L'afició ha perdut la paciència i ja s'han organitzat protestes. També han aparegut pintades al Camp d'Esports demanant la dimissió dels Esteve, titllant-los de "mafiosos" i de "lladres". "És la primera vegada que veig uns fets així", reconeix Dani Badia, periodista de Catalunya Ràdio i apassionat de l'esport lleidatà. Exfutbolistes de l'entitat, algun dels quals molt estimats com Pau Bosch, que hi va ser disset temporades, han esclatat a les xarxes socials contra els propietaris: "Si deus 1,6 milions d'euros, mentre els teus jugadors estan sense cobrar i vas amb un Mercedes de 80.000 euros, o bé no fas les coses bé o bé és que no t’importen gens!" L'exjugador tant de la UE Lleida com del Lleida Esportiu es referia al deute del club amb Hisenda i que l'Agència Tributària va fer públic. A l'estiu del 2018 l'organisme estatal ja va informar les empreses que col·laboren amb l'entitat que les seves aportacions serien embargades.

L'alcalde de Lleida: "Ja n'hi ha prou"

A l'Ajuntament de Lleida també se li ha esgotat la paciència. L'alcalde Miquel Pueyo va assegurar dimecres que no li tremolaria el pols si ha de posar fi al conveni per a la cessió de les instal·lacions del Camp d'Esports i el camp de futbol annex. "Ja n'hi ha prou", va dir Pueyo, abans d'explicar que els propietaris del club han incomplert gairebé una desena de punts de l'acord signat el 2017. Entre els incompliments destaca el canvi de naturalesa fiscal de l'entitat sense avisar –a l'estiu es va fusionar amb Grup Elias Futsal, cosa que va generar un nou NIF–, i això deixaria en l'aire el sentit del conveni que es va firmar quan el Lleida Esportiu era considerada una entitat no lucrativa. Hi ha més incompliments greus, com la deixadesa de les instal·lacions –el consistori ha hagut d’assumir gairebé un centenar d'actuacions de manteniment ordinari des del 2018–, així com l'acumulació de deutes, subvencions sense justificar i no haver eximit del pagament de les quotes del futbol formatiu nens amb falta de recursos.

La Paeria ha donat deu dies hàbils al club perquè pugui fer-hi al·legacions, però fonts del consistori tenen coll avall que el Lleida Esportiu es quedarà sense l'estadi. Això abocaria el primer equip a haver de disputar els partits fora de la ciutat i haver de llogar temporalment les instal·lacions esportives en una altra població, com Torrefarrera, on juga el filial. Els equips de la base del club sí que podran continuar fent ús d’altres camps propietat de la Paeria. Si finalment es trenca el conveni, la voluntat de l'Ajuntament seria continuar donant ús al Camp d'Esports. En conversa amb l'ARA, Ignasi Amor, regidor de Joventut, Festes, Tradicions i Esports, ha plantejat algunes opcions, com per exemple quan recorda que "Lleida té un equip femení, l'AEM, a la segona divisió del futbol estatal". L'Atlètic Lleida, de Primera Catalana, club fundat el 2019 per un conjunt d'empresaris de la zona, prefereix no entrar en escena a l'espera de l'evolució dels esdeveniments, però fonts de l'entitat admeten que estudiarien amb interès la possibilitat de traslladar-se al Camp d'Esports. Abans, però, haurien de valorar les despeses de manteniment.

Deute milionari

El Lleida no només té deutes amb Hisenda, sinó també amb la Seguretat Social, amb la RFEF, amb proveïdors, amb treballadors i amb extreballadors, entre altres. Les fonts consultades eleven la quantitat total a una xifra que podria ser superior als 5 milions d'euros. Mentre els Esteve es mantenen en l'hermetisme, qui s'ha referit públicament al deute aproximat és l'exfutbolista i empresari gallec establert a Suïssa Luis Pereira. El seu nom va aparèixer en escena quan el diari Segre va publicar l'interès de Pereira, que va jugar a la UE Lleida el curs 1980-81, com a possible comprador del club. En una entrevista recent a Lleida TV, l'empresari va elevar fins a 7 milions el deute, el gruix del qual correspon als gairebé 2 milions amb Hisenda i a una xifra pròxima als 3 milions amb la Seguretat Social.

Malgrat aquestes xifres, Pereira ha assegurat que manté l'interès per comprar-lo, reunint-se amb la propietat del club i també ha entaulat converses amb l'equip de govern de la Paeria, tot i que l'alcalde Miquel Pueyo va assegurar aquesta setmana que ningú s'havia dirigit a l'Ajuntament per demanar intermediació. Més enllà de la seva carrera com a jugador, el gallec ha fet negocis en els sectors immobiliari, d'alimentació, d'obres d’art i finances, i també té una agència de futbolistes, cosa que fa que alguns sectors de la ciutat mirin la seva aparició amb escepticisme. L'empresari ja havia intentat abans comprar l'Sporting de Gijón i el Còrdova. "A Gijón vaig estar a punt de firmar i, just abans, va morir la meva dona i vaig desistir. Però els contractes estaven fets. En el cas del Còrdova, van ser ells els que em van sol·licitar i vaig veure que la situació jurídica del club era anòmala", va explicar en declaracions al diari Segre.

"Se les sabien totes"

L'afició protesta contra els Esteve, l'Ajuntament ha esgotat la paciència i el cost tècnic i la plantilla intenten donar la cara malgrat que no tots els jugadors han cobrat les dues mensualitats que els deuen i, alguns, només de manera parcial. La setmana vinent l'AFE obrirà la comissió mixta amb la RFEF perquè els seus afiliats puguin presentar denúncies en cas d'impagaments. L'actual gruix de la plantilla s'està assessorant, mentre aquesta setmana els propietaris han fet uns primers pagaments per intentar frenar les denúncies. Una estratègia que no és nova. Pau Bosch, que actualment juga a l'Inter Escaldes, va viure en el seu últim curs al Lleida Esportiu com la plantilla es va estar sis mesos sense cobrar. "Vam acabar cobrant al final de la temporada, però recordo que quan s'acostaven els períodes en què es podia presentar la denúncia a l'AFE [són dues finestres per curs], et prometien uns pagarés i et feien firmar uns documents segons els quals no els denunciaries. Se les sabien totes", recorda. Bosch també descriu com cobraven: "Ens pagaven unes nòmines molt baixes, amb una jornada laboral molt curta, i la resta ens ho ingressaven amb un altre xec".

Aquella plantilla comptava amb força jugadors amb recorregut a Segona B, cosa que els permetia tenir alguns estalvis, malgrat que cada cas és diferent. En canvi, el Lleida Esportiu actual compta amb futbolistes molt joves. El periodista del diari Segre Xavier Madrona va explicar el cas d'un jugador que viu la segona temporada al club i que s'ha hagut d'acollir als serveis socials per subsistir. De fet, la Paeria ha ofert l'ajuda dels serveis socials als futbolistes que estiguin passant dificultats.

La setmana que ve sabrem si hi ha jugadors de l'actual equip que denuncien el club, una decisió complicada perquè també veuen com la seva carrera i progressió s'interromp. Per la seva banda, exfutbolistes de pes de l'entitat com Pau Torres –que amb 209 partits és qui més n'ha jugat amb el Lleida Esportiu– o Abraham Minero tenen clar que denunciaran el club per impagaments pendents del curs passat. La gestió calamitosa de tots aquests anys podria desembocar, de nou, amb la desaparició del principal club de la ciutat.