La llei Wenger (o com matar mosques a canonades)

BarcelonaLa irrupció del VAR al Mundial de Rússia 2018 va ser l’inici d’un trajecte tortuós en què s’ha guanyat justícia però s’ha perdut frescor. La idea de farcir els estadis de càmeres i posar-les a disposició dels àrbitres tenia l’objectiu d’evitar escàndols com la mà de Maradona en l’Argentina-Anglaterra del Mundial de Mèxic o el cop de colze de Tassotti a Luis Enrique, però de retruc ha obligat els col·legiats a revisar absolutament totes les accions. Això ha suposat un problema per als àrbitres, ja que han vist reduïda la seva capacitat de gestió i no poden fer els ulls grossos en determinades accions.

La FIFA està moderadament satisfeta amb l’ús del VAR, però hi ha un aspecte que la té amb la mosca darrere l’orella: el fora de joc. La tecnologia determina amb precisió quan un jugador es troba en posició antireglamentària i això, a vegades, atempta contra l’esperit del reglament. Els anglesos, puristes de mena, argumenten que l’essència de la norma és que el davanter no obtingui benefici pel fet d’estar avançat respecte al defensa, però la realitat és que avui dia s’invaliden gols per diferències imperceptibles.

La idea de modificar l’offside ja fa anys que s’estudia. El 2021 Marco Van Basten va proposar eliminar definitivament el fora de joc i aquest any ha sigut Arsène Wenger qui ha exposat una idea revolucionària: invalidar l'acció únicament si el davanter té totes les parts del cos avançades respecte al defensor. Dit d’una altra manera: si des del VAR tiren la línia i el taló de Lewandowski se superposa amb l’espatlla de Carvajal, la jugada és legal.

L'aplicació de la llei Wenger genera molts dubtes

La llei Wenger ha nascut per acabar amb el fora de joc mil·limètric, però la seva aplicació genera molts dubtes. En l'àmbit arbitral, els assistents necessitarien readaptar immediatament el seu modus operandi i, tot i això, seria una missió gairebé impossible determinar si un davanter està en posició de fora de joc amb un alt percentatge d’encert. En tot cas, la controvèrsia actual no desapareixeria, ja que el VAR seguiria anul·lant gols amb el sistema actual.

En l’àmbit futbolístic, aquest canvi reglamentari podria ser un abans i un després en la manera de defensar (i d’atacar). Caldria acostumar-se a veure gols en què el davanter està un metre avançat i, òbviament, això tampoc aniria en la línia britànica de respectar l’esperit de la norma. Sens dubte, es veurien marcadors molt més cridaners, pel fet que el davanter tindria un avantatge decisiu i el defensa un hàndicap insalvable, però no se sap fins a quin punt això seria un al·licient o si desvirtuaria el joc.

Els entrenadors s’haurien de replantejar l’estratègia de tirar amunt la línia defensiva, ja que els atacants en tindrien prou amb endarrerir una mica el peu per validar la seva posició. Amb l’aplicació de la llei Wenger alguns tècnics també podrien optar per organitzar el seu equip sense intenció de deixar al rival en fora de joc i, a la pràctica, es veurien centrals enfonsats en la seva pròpia àrea i acumulant homes darrere.

Per treure’n l'aigua clara s'haurà d’esperar al tret de sortida de la fase experimental que tindrà lloc a Suècia. Es provarà inicialment en els campionats masculins sub-21 i en els femenins sub-19 i, si pronostiquen que pot tenir recorregut, arribarà el torn d’Itàlia i els Països Baixos.

Moltes incògnites per resoldre en un context d’incertesa en què l’International Board, l’organisme que regula les regles del joc, ha preferit centrar-se en el fora de joc sense aportar solucions a problemes de més envergadura com el trencaclosques de les mans.