El Liverpool ensorra la il·lusió de tot un poble (2-3)

BarcelonaEl Liverpool serà el primer finalista de la Lliga de Campions. Els anglesos van derrotar el Vila-real gràcies a una brillant segona part en què van enfonsar el somni que els groguets havien teixit a la primera. Fabinho Tavares, Luis Díaz i Sadio Mané van acabar amb els dubtes en una eliminatòria que durant una estona va estar empatada gràcies a una sortida fulgurant dels locals.

La nit a La Ceràmica va néixer amb un puntet d'èpica gràcies a una tempesta que va caure poc abans de l'inici d'un partit històric. Amb la gespa rapidíssima, i esperonat per la parròquia grogueta que omplia l'estadi, el Vila-real va córrer a posar la por al cos al Liverpool i va complir amb el primer manament de qualsevol remuntada: marcar el primer gol en els primers minuts. Així, en la primera acció posicional, la pilota va creuar d'esquerra a dreta, a despit dels defensors reds. L'esperava Éttiene Capoue, assistent involuntari de Boulaye Dia, que només va haver d'estar atent per empaitar-la a la xarxa. Després del crit, el deliri a la grada contrastava amb la fredor d'Unai Emery, un tècnic amb bones i males experiències en eliminatòries europees, conscient que la gesta encara estava lluny. I que seria molt difícil.

El Vila-real va fer cas de la calma del seu entrenador i, tot i veure's per sobre en el marcador d'entrada, no va abandonar el pla per minimitzar els perills del potent conjunt de Jürgen Klopp. És a dir, va reaccionar a la versió més aviat tèbia que va oferir la setmana passada a Anfield (2-0) i, valent, va instal·lar-se en la meitat rival per mossegar en la pressió i expressar-se amb dinamisme en els últims metres, on els locals recuperaven Gerard Moreno en relació amb l'anada. Ranquejant, el perpetuenc no va tenir la seva millor nit, però a La Ceràmica té la sort de gaudir d'altres talents, com ara Giovani lo Celso, que es va fer un tip de trobar espais entre línies, o Francis Coquelin, un migcentre que compensa les mancances físiques del cervell groguet, Dani Parejo, i que guarda energies per arribar amb sentit a l'àrea rival. Així ho va fer al minut 41, quan va recollir una altra assistència, aquest cop voluntària, de Capoue, per tornar a batre Alisson. Poc abans, el porter del Liverpool va cometre penal sobre Lo Celso, però els àrbitres no el van xiular. Si ho haguessin fet, el brasiler probablement hauria sigut expulsat i el seu equip hauria afrontat la resta del partit en inferioritat.

Reacció de piconadora

El 2-0 igualava l'eliminatòria a la vora del descans i Klopp necessitava trobar solucions al vendaval de la primera part. La primera mesura del tècnic alemany va ser treure del matx Diogo Jota, inconsistent en atac, per comptar amb Luis Díaz. El davanter colombià, reclutat del Porto al mercat d'hivern, va donar un nou aire al Liverpool, que va començar a carburar i a fer mal tant per les bandes com a l'esquena dels dos migcentres del Vila-real.

Així, després de dos avisos seriosos dels anglesos, Fabinho va escurçar diferències en una excursió ofensiva que va acabar amb un xut sec impossible per a Gero Rulli, que va veure's superat per sota de les cames. La diana va fer mal a l'equip i a la graderia, i el Liverpool, voraç per definició, va ensumar les pors per aprofitar el seu primer moment de frenesí en la nit castellonenca. Cinc minuts després de marcar el 2-1, els reds van activar el guant d'Alexander-Arnold, que va deixar sol Luis Díaz a l'àrea petita. El revulsiu va rematar de cap com més mal fa, de dalt a baix, i la pilota va tornar a passar per la sotana invisible de Rulli, molt desafortunat en el còmput de la semifinal.

Amb la ronda molt decantada a favor del Liverpool, Sadio Mané, un corcó sense pilota, va aconseguir el 2-3 definitiu en treure partit d'una indecisió defensiva de Pau Torres. En aquell moment la il·lusió de tot un poble ja estava feta miques per obra i gràcia de la piconadora de Klopp, que ja espera rival del Madrid-City que es juga aquest dimecres al Bernabéu.