L’Eibar agreuja la crisi d’un Espanyol desganat (0-1)

Cornellà de LlobregatL’Espanyol segueix demanant a crits que s’acabi d’una vegada per totes una temporada que tot l’espanyolisme farà bé d’oblidar. Ahir, contra un Eibar que tampoc s’hi jugava res, els blanc-i-blaus van exhibir una nova mostra de derrotisme i pessimisme (0-1). Ara mateix, de fet, l’Espanyol és un caramel molt atractiu per a qualsevol rival necessitat de punts. I com li va passar al Betis o al Getafe, ahir l’Eibar va aprofitar el partit contra l’Espanyol per tornar a enganxar-se a la lluita pels llocs europeus.

Simplement observant la intensitat dels jugadors locals va quedar palès que la desgana s’ha apoderat d’un equip que necessita fer un reset. El desànim dels jugadors blanc-i-blaus va ser tan evident en cada acció que l’Eibar, un conjunt que acostuma a basar el seu joc en pilotades i segones jugades, va trobar-se havent de portar la iniciativa del joc en el primer temps.

Els blanc-i-blaus, sense esma a l’hora de connectar jugades, amb prou feines van creuar la línia divisòria. Si contra el Getafe l’equip es va quedar altre cop sense xutar, ahir va tardar 69 minuts a aconseguir rematar entre pals: ho van intentar primer Moreno i tres minuts després va ser Sergio García, però Dmitrovic va treure dues bones intervencions per salvar l’empat. La sequera periquita continua i, amb el d’ahir, ja són cinc els partits en què l’Espanyol es queda sense veure porteria, un problema que s’agreuja a cada partit que passa.

Ni tan sols Gerard Moreno, el gran argument ofensiu del curs, va aconseguir generar absolutament res: l’apatia de l’equip se li ha encomanat, hi va posar orgull, però no li va sortir res. El de Santa Perpètua no marca des de l’11 de març. Qui sí que va marcar va ser Lombán, de cap, a la sortida d’un córner servit per Pedro León. Va ser un dels pocs avisos dels d’Eibar, que pràcticament no van traslladar feina a la porteria de Pau. Fins i tot un dels més fiables, Carlos Sánchez, va evidenciar el moment desencertat que viu l’Espanyol, acumulant una successió de pèrdues incomprensibles. Una d’aquestes, quan faltaven sis minuts per al final, va estar a punt de costar el segon gol de l’Eibar en un contraatac.

Quique Sánchez Flores va tornar a ser xiulat i, en una grada novament semideserta, es van sentir crits que demanaven la seva sortida. Els grups d’animació van aprofitar el partit com a acte de protesta: fins al minut 12 no va accedir al camp la penya Juvenil, mentre que els aficionats de la Grada Canito van deixar la zona pràcticament buida malgrat que el club va accedir a reubicar els que no havien firmat el polèmic document exigit pels Mossos.

Amb tot, els 12.113 assistents d’ahir -la segona pitjor entrada de la temporada- bé mereixerien algun tipus de recompensa del club, ja que ells, així com els assistents dels partits anteriors, són els veritables herois d’aquesta temporada. Aquest entrebanc impedeix, a més, igualar el rècord de punts a casa en un curs a Cornellà-El Prat. L’assistència a l’estadi ja només es pot entendre en termes de fidelitat i sentiment irracional.