Lamine Yamal i Nico Williams: els orígens d'una amistat que il·lusiona el barcelonisme

Stuttgart (Alemanya)Acabat de graduar de l'ESO i poques hores abans de disputar els quarts de final de l'Eurocopa sent el principal referent ofensiu de la selecció espanyola absoluta. El somni de molts és la realitat de Lamine Yamal, que continua cremant etapes a la velocitat de la llum. Qui acompanya el jugador de Mataró és Nico Williams. Un català i un basc. El que podria ser l'inici d'un acudit és la nacionalitat dels jugadors més desequilibrants del torneig. Un del Barça i l'altre, de moment, de l'Athletic Club de Bilbao.

La relació entre Lamine Yamal i Williams, entre balls, tiktoks, regats i bromes, només fa que anar a l'alça. Inseparables dins i fora del terreny de joc, són carn i ungla gràcies a la intermediació d'un futbolista del Barça (i de La Masia). Alejandro Balde va ser l'encarregat de presentar-los en una de les primeres convocatòries del de Rocafonda amb la selecció de Luis de la Fuente el setembre de l'any passat, quan Lamine acabava de complir els 16 anys. Qui sap si la temporada que ve tots tres, passaport espanyol d'origen africà, vestiran l'elàstica culer.

Tu a Bilbao, jo a Barcelona

És sabut que el club català té des de fa mesos –perquè Xavi Hernández (i no Deco) així ho va demanar– en el radar el futbolista basc. Però materialitzar l'interès no serà pas una tasca senzilla. Williams va renovar l’any passat amb l'Athletic Club i, en cas que l'entitat catalana vulgui aconseguir els seus serveis, haurà de pagar una clàusula de rescissió que ronda els 60 milions d'euros. Un preu que, avui dia, sembla una utopia si es té en compte la fotografia econòmica del club que presideix Joan Laporta. L'ofensiva blaugrana no ha estat ben rebuda a Bilbao, on l'ambient s'ha crispat i regna força disconformitat amb el possible fitxatge estrella del Barça, i sobretot amb les maneres amb les quals el club blaugrana i s'està movent.

Williams pateix les conseqüències de l'interès del Barça i dels constants missatges que li arriben des de la premsa. Tant a ell com als seus companys, inclosos Lamine, Pedri o Fermín, tots tres blaugranes. Un cas similar al que va viure Cesc Fàbregas durant el Mundial de Sud-àfrica l'any 2010, mentre encara era jugador de l'Arsenal i tenia al cap tornar a casa (fet que aconseguiria un any més tard). De moment, l'extrem basc d'origen ghanès es manté al marge quan li pregunten sobre el seu futur: "Ara estic centrat en l'Eurocopa, tenim un partit molt complicat contra Alemanya, i no penso en res més", sentencia el jugador, sense descartar cap opció.

Rodejats a Alemanya dels seus éssers estimats –a Williams fins i tot l'acompanya el seu germà Iñaki, que juga amb Ghana–, Nico i Lamine es troben en un moment dolç. En l'inici idíl·lic d'una relació en què es busquen i es troben. "Amb el gol d'avui el Nico estarà una mica pesat", deia Lamine Yamal, amb to sorneguer, després de liderar Espanya contra Geòrgia. Williams replicava: "Tenim molt bona relació i aquesta setmana sap que m'haurà d'aguantar. Ell avui no ha pogut marcar, però espero que ho pugui fer aviat perquè ens piquem l'un a l'altre i ens complementem molt bé".

Submergits en una pluja d'elogis evident, sobretot Lamine no pot amagar el desig de jugar amb el seu "germà gran" la temporada vinent. "Hem bromejat infinites vegades sobre jugar junts la temporada que ve. Esclar que m’agradaria! A tothom li agrada jugar amb els seus amics en el mateix equip", afirmava amb un somriure l'extrem del Barça en una entrevista a El chiringuito de jugones.

Una semifinal en joc

Autors d'un gol i dues assistències contra Geòrgia en els vuitens de final, Lamine Yamal i Nico Williams seran claus per acabar amb la maledicció de l’amfitrió. Espanya mai no ha sigut capaç de vèncer el país organitzador d'un Mundial o una Eurocopa. Pel que fa a Alemanya, mirarà de sumar-se a la selecta llista de països amfitrions que han aconseguit el títol, com Espanya (1964), Itàlia (1968) i França (1984).

Aquest divendres a la tarda (18 h, La 1), Alemanya i Espanya es veuran les cares als quarts de final. Per a molts és la final anticipada. Els dos millors equips des que ha començat el torneig, dos conjunts plens de qualitat i talent jove. L'última vegada que alemanys i espanyols es van creuar a l'Eurocopa va ser a la final del 2008, a Viena. Un solitari gol de Fernando Torres (0-1) va patrocinar el títol més recordat de Luis Aragonés i va suposar l'inici de l'època més llorejada de la història de la roja.

Fermín, Pedri, Ferran Torres i Lamine Yamal contra Marc-André ter Stegen –absent des del principi del torneig– i Ilkay Gundogan, el far del mig del camp de Die Mannschaft, buscaran un lloc a la semifinal contra el guanyador de l'enfrontament entre França i Portugal (21 h).