Lamine Yamal: 16 anys, 11 mesos i 26 dies de talent pur que porten Espanya a la final
El jove extrem blaugrana condueix la selecció espanyola a remuntar contra França
BarcelonaLa fam de Lamine Yamal és inabastable. Ho vol tot. Destrossa rècord rere rècord. L'extrem blaugrana, la il·lusió de tot el barcelonisme per a la pròxima temporada, va rescatar la selecció espanyola quan semblava destinada a transitar per la penombra. Amb un golàs, va canviar el signe de les semifinals. En menys de cinc minuts, Espanya va passar de perdre contra França a remuntar gràcies a les dianes de Lamine Yamal i Dani Olmo (2-1). Anglaterra o els Països Baixos, que s'enfronten aquest dimecres (21 h, La 1), els acompanyaran a la final de diumenge a Berlín.
La selecció espanyola va sortir a jugar les semifinals amb valentia, reclamant la pilota i el protagonisme. I la sort (i la diversió) del combinat de Luis de la Fuente va a càrrec de Nico Williams i Lamine Yamal. Els dos joves dimonis ja van deixar clares les seves intencions fabricant la primera ocasió del partit. El blaugrana va recollir una centrada passada del seu amic Nico i, amb l'esquerra, va servir una passada precisa al segon pal que va desaprofitar Fabián.
L'inici elèctric d'Espanya no va tenir premi. França, un colós competitiu, va castigar-los ben d'hora. Tota la traça que li va faltar a Fabián en la seva rematada de cap, la va tenir Kolo Muani. Mbappé, estrella francesa que la temporada vinent vestirà de blanc, va emular Lamine Yamal amb una centrada deliciosa que Muani, davant una defensa massa passiva de Laporte, va rematar al fons de la xarxa.
El gol tan matiner va ser una bufetada directa a la cara d'Espanya. El conjunt gal, còmode amb l'avantatge al marcador, podia traçar el seu pla preferit: aguantar ben replegat i teixir contraatacs elèctrics. No havien passat ni 15 minuts que Jesús Navas, titular amb 38 anys pel sancionat Carvajal, ja havia vist la targeta groga. Semblava que la selecció espanyola podia prendre mal, perquè deixava molts espais al darrere i Mbappé, Dembélé –titular per davant de Griezmann– i companyia ensumaven la sang. Però Lamine Yamal va dir que no, que no ho permetria, que estava disposat a ser el millor. Que volia ser-ho. I ho va demostrar. No li intimidava que l'escenari fos les semifinals d'una Eurocopa.
Lamine Yamal empata amb un golàs
L'extrem blaugrana sempre surt a divertir-se. A demanar la pilota. A ser protagonista. En definitiva, a jugar, com quan ho feia de ben menut a la plaça de l'humil barri mataroní de Rocafonda que el va veure créixer. Quan pitjor ho estava passant el seu equip, Lamine Yamal es va inventar un golàs. Amb una rosca tan potent com meravellosa, va empatar i es va convertir en golejador més jove de l'Eurocopa amb 16 anys, 11 mesos i 26 dies. Talent pur. És impossible imaginar-se quin serà el seu sostre.
La diana va ser un bàlsam per a tots els seus companys. Sense temps de pair l'empat, Navas va demostrar que és un lateral amb ànima d'extrem. L'andalús va deixar de perseguir l'ombra de Mbappé per servir una centrada al cor de l'àrea que Dani Olmo, després d'un gran control, va convertir en el segon. L'atacant de Terrassa va connectar un potent cacau creuat que Kounde, en un intent fallit per rebutjar-lo, va acabar introduït dins la porteria. La remuntada, comprimida en quatre minuts, va servir al combinat espanyol per calmar les aigües i canviar el guió d'un partit que semblava que podia haver-se tenyit dels colors de França després que Muani encetés el marcador.
Amb el 2-1 es va arribar al descans. Didier Deschamps havia d'afrontar un escenari inèdit en tota l'Eurocopa: tenir el marcador en contra. El conjunt francès va sortir disposat a canviar el seu relat habitual –fer els partits feixucs i soporífers– perquè necessitava sacsejar la coctelera i fer que passessin coses. França amenaçava tímidament, amb xuts llunyans, mentre que els problemes per a Luis de la Fuente es concentraven al flanc dret de la defensa. Navas, amb molèsties, havia d'abandonar abans del previst. Dani Vivian, que tan sols havia disputat els 90 minuts del duel contra Albània de la fase de grups, sortia en el seu lloc.
El combinat gal continuava intentant buscar l'empat: Camavinga, Barcola i Griezmann saltaven al terreny de joc. Espanya acceptava el rol de defensar-se, com ja els va tocar contra Alemanya. Quan aconseguien arrabassar la pilota a França, volien domar-la. Buscaven que l'esfèric es mogués a poc a poc, per zones poc perilloses i que els minuts anessin passant. Però eren només petits oasis davant un combinat francès que monopolitzava la possessió.
Les oportunitats franceses, però, van arribar en comptagotes. Les ocasions més clares van anar a càrrec de Theo Hernández, Mbappé i Griezmann, però tots tres van rematar alt. Van ser només petites pessigades d'una França que s'acomiada de l'Eurocopa enlluernada pel somriure de Lamine Yamal.